El Govern central prorrogarà l'estat d'alarma si cal assegurar la normalitat

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el portaveu de l'executiu ha reconegut que durant la reunió s'ha parlat d'aquest assumpte, però ha recalcat que encara no hi ha una decisió presa i, en tot cas, ha confiat que si finalment el Govern sol·licita una pròrroga obtindrà la majoria necessària del ple del Congrés (majoria simple).

«Si el Govern creu que cal que es prorrogui, per descomptat que ho farà, demanarà la pròrroga al Parlament, anirem a explicar-ho i confio que obtinguem, en aquest cas, la majoria parlamentària necessària», ha resumit.

Pròrroga

A més, ha explicat que, en aquest cas, la pròrroga hauria d'estar aprovada i en vigor el diumenge 19 de desembre, perquè no hi pot haver «dies en blanc» entre un estat d'alarma i un altre. El Govern va decretar l'estat d'alarma dissabte passat 4 de desembre i la durada és d'un màxim de 15 dies naturals, al cap dels quals, si l'executiu desitja prolongar aquesta situació excepcional, ho ha de fer amb autorització del ple del Congrés.

Es a dir, si el Govern decideix demanar la pròrroga, ho ha de fer abans del 18 de desembre, de manera que és possible que el Govern i el Congrés hagin d'"ajustar» els «calendaris», en paraules de Rubalcaba, que no ha acabat de precisar si hi haurà d'haver un consell de Ministres o un ple extraordinari.

L'executiu està procedint amb cautela i analitzant els mecanismes perquè és la primera vegada que es produeix aquesta situació. Segons fonts governamentals consultades per Europa Press, el procés consisteix que el Govern --possiblement un consell de Ministres-- demana autorització al Congrés i aquest l'ha d'aprovar per majoria simple. Finalment, el Consell de Ministres és qui ha de decretar la pròrroga de l'estat d'alarma.

Així doncs, el Govern podria incloure la petició en el ple del Congrés de la setmana que ve i aprovar el decret de pròrroga en el Consell de Ministres de divendres 17, tot i que aquest dia és preveu que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, no el presideixi perquè estarà participant en una Cimera de la UE a Brussel·les.

En tot cas, el decret d'estat d'alarma no té necessàriament que signar-lo el president; de fet, el de dissabte passat el va firmar el ministre de la presidència, Ramón Jáuregui, ja que es va produir a petició de diversos ministeris --Interior, Defensa i Foment--, segons fonts de l'executiu.

Constitucionalitat

D'altra banda, Rubalcaba s'ha mostrat convençut de la «constitucionalitat plena» de tots els decrets aprovats pel Govern per fer front a aquesta crisi, inclòs el que declara l'estat d'alarma, i ha opinat que així serà «santificat» pel Tribunal Constitucional si algun dia l'assumpte arribés a ell.

D'aquesta manera, ha dit desconèixer les paraules del secretari general d'UGT, Cándido Méndez, que ha avisat que hi pot haver elements de «dubtosa constitucionalitat» en el decret que modifica les condicions laborals dels controladors aeris, que es va aprovar el divendres 3 de desembre pel Consell de Ministres.

El portaveu del Govern no ha valorat la posició de l'Associació de Fiscals que ha criticat que el Consell de Ministres extraordinari de dissabte comptés amb el fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pumpido, gairebé com a «òrgan consultiu». «Es una posició que respecto», s'ha limitat a dir Rubalcaba.