Zapatero no donà la cara en la crisi aèria per salvar la imatge d'Espanya

Rodríguez Zapatero va explicar que el Govern va optar per una estratègia de comunicació "gradual" mesurant molt bé a tothora "la força" de l'interlocutor. Per això, el primer a dirigir-se als ciutadans va ser el ministre de Foment, José Blanco; després ho va fer el vicepresident primer i portaveu, Alfredo Pérez Rubalcaba, i, una vegada que el conflicte semblava que entrava en via de solució i els avions tornaven a volar, no es va considerar pertinent una compareixença de Zapatero.

Fonts de l'Executiu van precisar que en el Consell de Ministres extraordinari que es va dur a terme dissabte es va decidir que no comparegués Zapatero pel perjudici que podria causar a la imatge d'Espanya a l'exterior veure el president del Govern declarant un estat d'alarma per la insubordinació d'un col·lectiu de professionals.

En realitat, el caos aeri provocat el cap de setmana per l'aturada massiva dels controladors i, sobretot, la decisió del Govern de decretar l'estat d'alarma acapararen ahir la celebració del dia de la Constitució en el Congrés, on fins i tot el seu president, José Bono, s'hi referí en el seu discurs. Semblava que ningú no recordava que l'Executiu acabava d'anunciar un nou paquet de mesures econòmiques, entre les quals hi havia la supressió de l'ajuda dels 426 euros als desocupats de llarga durada.

"Bona" gestió de la crisi

El mateix José Luis Rodríguez Zapatero defensà la seva gestió de la crisi, tot just arribar a l'acte, i no descartà demanar una pròrroga de l'estat d'alarma, que venç en quinze dies. També definí la Carta Magna com el millor instrument per a la convivència i destacà que ha permès resoldre la situació.

Tot just acabar el discurs institucional de Bono, el cap de l'Executiu es dirigí al líder del PP, Mariano Rajoy, per comentar els fets del cap de setmana. Ambdós líders conversaren uns minuts sobre el conflicte i, segons revelà el cap de l'Executiu, Rajoy li va desitjar que tingués "bona mà" quan el va informar de la seva decisió de militaritzar l'espai aeri, acció que fou seguida de la declaració de l'estat d'alarma.

Silenci

En contra del que solia ser habitual en anys anteriors, en aquesta ocasió tant Zapatero com Rajoy es mostraren molt reticents a protagonitzar les tradicionals rotlanes amb els periodistes durant l'aperitiu que segueix el discurs que fa José Bono. Malgrat la insistència dels informadors, el líder del principal partit d'oposició es negà en tot moment a fer cap valoració sobre la crisi que la situació del tancament dels aeroports espanyols ha generat. Ni tan sols no volgué revelar el contingut de la conversa mantinguda amb el president Zapatero.

Sí que reiterà el suport que el PP ha brindat i brindarà al Govern amb el decret de declaració d'alarma, cosa que no significa que el seu partit no demani explicacions al cap de l'Executiu sobre el que ha succeït. Les primeres tindran lloc dijous al Congrés.

Tampoc Zapatero no tenia en principi la intenció d'intercanviar impressions amb els informadors. Encara que va admetre que la paraula "alarma" pot generar inquietud, recordà que en la legislació d'altres països aquest terme equival al d'"emergència".

El president informà el rei Joan Carles de la situació que es vivia a l'Estat arran de la declaració d'aquest règim excepcional poc abans de la celebració de la Constitució, a la qual no assistí cap membre de la família reial.

Abús constitucional

L'únic dirigent polític que es mostrà en contra de la decisió fou el portaveu d'IU, Gaspar Llamazares, qui considerà que és un "abús constitucional", criticà la militarització del control de l'espai aeri i demanà al Govern que aixequi la mesura ara mateix.

Mentrestant, el ministre José Blanco apel·là a la responsabilitat i a la professionalitat dels controladors aeris per poder pactar un conveni i reprovà l'actitud dels dirigents sindicals que, segons ell, han condicionat els treballadors.

En la mateixa línia, el ministre de Justícia, Francisco Caamaño, anuncià que la Fiscalia investigarà "cas per cas" uns 500 controladors -mentre l'ens estatal AENA obre un nombre similar d'expedients- i garantí que "tot el pes de la llei" caurà sobre els responsables.