La marxa fou encapçalada per una pancarta que deia "El Marroc, fora del Sàhara 35 anys després", darrere la qual anaven el vicesecretari de Comunicació del PP, Esteban González Pons; els líders d'IU, Cayo Lara, i d'UPyD, Rosa Díez, i els secretaris generals d'UGT, Cándido Méndez, i de CCOO, Ignacio Fernández Toxo.
Quant a la representació del PSOE, els únics socialistes que hi assistiren, però al marge de la capçalera, foren el batle de Sant Sebastià, Odón Elorza, i el diputat Antonio Gutiérrez.
A l'inici de la marxa, també s'hi varen col·locar representants del món de la cultura, principalment actors i directors de cinema, com Javier i Rosa María Sardá, entre d'altres.
"Zapatero traïdor"
Durant el recorregut, que arrencà a Atocha al migdia, diversos saharians cremaren banderes del Marroc i trencaren fotos del rei Mohamed VI. Entre crits de "Zapatero, traïdor"; "Marroc, culpable; Espanya, responsable"; "Volem guerra", i "Sàhara llibertat, Polisario vencerà", a més de pancartes amb la foto del saharià mort per trets de la Policia marroquina l'octubre passat, la manifestació arribà a la Puerta del Sol, a les 14 hores. Javier Bardem i Rosa María Sardá hi llegiren el manifest en solidaritat amb el poble sahrauí.
"El règim marroquí mostra un cop més al món que només coneix el llenguatge de la violència, l'odi i la violació dels drets humans", va dir Sardá. Per part seva, Bardem instà la UE i el Govern a condemnar la "brutal repressió" i a "fer una crida al rei del Marroc perquè posi fi a aquesta violència injustificada, desproporcionada i cruel".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
L'estat espanyol està fermat de mans i peus. No pot condemnar el Marroc si no vol arriscar-se a tenir problemes a Ceuta i Melilla. L'actitud del Marroc es podria resumir en: tu no et fiquis amb mi i jo no em ficaré amb tu. Els incidents que hi hagué a Melilla fa uns mesos no crec que fossin casuals i ara és ben fàcil relacionar-los amb el que està passant al Sàhara (si la memòria no em falla em pens que Ceuta i Melilla no entren dins l'àmbit de l'OTAN).
Crec que s'equivoquen, no són els interessos de ZP al Marroc, sinó els interessos de l'estat espanyol al Marroc, interessos econòmics, polítics, militars i geoestratègics. Mentre els EUA siguin els millors aliats del Marroc no hi ha res a fer. Què faria el pp en tals circumstàncies? La frase "Volem guerra" trob que és d'allò més desafortunada, i si és assumida pels partits polítics, organitzacions sindicals i "representants del món cultural" (voldria saber de quin món, exactament) participants trob que és d'una greu irresponsabilitat. O potser ja no recordam aquell eslògan que deia "No a la guerra!".