El caixer automàtic d'una sucursal de Caixa Galicia a Bilbao fou incendiat ahir per uns desconoguts. | LUIS TEJIDO

TW
0

ETA continuaria activa. Segons un informe del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), difós ahir per RNE, el grup armat utilitza l'alto el foc per reagrupar-se. Intel·ligència assegura que ETA continua l'entrenament de militants al sud de França, a més de prerpretar furts de vehicles que podrien ser usats en possibles atemptats. De la mateixa manera, l'organització terrorista manté l'extorsió d'empresaris bascos i navarresos, a través de l'enviament de cartes amenaçants en què es reclamà l'anomenat impost revolucionari.

Per part seva, les forces i cossos de seguretat de l'Estat apuntaren ahir que Batasuna té un pla B, si fracassa el nou partit polític que es vol crear per concórrer a les eleccions municipals del 2011. Aquest pla alternatiu consistiria, segons la Policia, en la creació d'una extensa xarxa d'agrupacions electorals independents a diversos municpis d'Euskadi i Navarra. Per la Policia, ja s'han detectat les primeres passes respecte d'aquesta qüestió, consistents a establir contactes amb persones afins a diferents municipis del País Basc i de Navarra per a la recerca de possibles candidats no contaminats -sense antecedents de cap relació amb altres marques il·legalitzades- per a la configuració de les llistes d'aquestes agrupacions.

Parlar d'ETA

Sigui com sigui, la possibilitat que un procés de pau tiri endavant torna a centrar el debat polític. El ministre d'Educació, Àngel Gabilondo, negà ahir que sigui millor "deixar de parlar del tema d'ETA" en públic i apostà per fer-ho, però "amb molta responsabilitat, mesura i claredat" i sense donar "dates" ni generar "expectatives" sobre comunicats o moviments de la banda terrorista i el seu entorn. Gabilondo asseverà que no és necessari guardar silenci, sinó que s'han de tenir clars els missatges que es llancen, que han de ser dos: "Que ETA abandoni definitivament les armes i que l'entorn d'ETA, aquells que per sentència judicial han estat declarats com a pròxims a ETA, l'abandonin absolutament". Sobre aquestes dues sentències, insistí el ministre, és possible parlar i és, segons el seu parer, el que es fa. "Allò que no pot ser és parlar de dates, generar estats d'ànim i obrir expectatives", va reconèixer el responsable d'Educació, qui, a més, demanà "prudència, mesura i treball".

Gabilondo subratllà que són l'organització terrorista i el seu entorn els que han de denunciar la violència i renunciar-hi "absolutament", que han de resoldre aquest "problema". I si ho aconsegueixen, "que ho comuniquin a la societat perquè es prenguin les mesures necessàries". "Que resolguin aquest problema, que és ben greu, i a partir d'això els ciutadans espanyols, entre tots, prendrem les mesures que calgui", va concloure el ministre. Per part seva, el president del PNB, Iñigo Urkullu, va assegurar, respecte de les informacions que apunten que ETA manté l'activitat al sud de França, que "no és tan fàcil tancar la persiana després de 51 anys d'història, creant sofriment, generant mort i dolor, i no aconseguint res, ni tan sols en els seus presumptes finals polítics". Segons el seu parer, és "més que probable que l'organització terrorista continuï també entossudida en altres estratègies que en processos anteriors han existit". El dirigent jeltzale, que es reunirà en breu amb el lehendakari, Patxi López, advertí que "la pilota és a la teulada de l'esquerra abertzale, la que vulgui fer política realment, que sap quines són les passes que han de fer". "Jo no la situaria a la teulada d'ETA, a qui només li deman la cessació definitiva de la violència", remarcà Urkullu.