Els punys tornaren a alçar-se al pas de la comitiva. Recordava l'espectral silenci que regnà en el comiat dels missers laboralistes d'Atocha, l'any 1976. Tornaren les banderes del PCE, llargament amagades des de la transició, a més de l'ensenya de la II República. Les darreres paraules de Marcelino eren al vent, segons confessà la seva dona, Josefina Samper. "Si caus, t'aixeques i continues endavant".
Desenes de milers de persones secundaran aquesta consigna ahir a Madrid en l'homenatge pòstum a l'històric sindicalista de les Comissions Obreres, Marcelino Camacho.
Enterrat a la Almudena
La marea humana, de color vermell, desafià la pluja i el mal temps per congregar-se a la madrilenya Puerta de Alcalá. Després del reconeixement, les seves restes mortals foren traslladades fins al cementeri civil de la Almudena, on finalment fou enterrat.
La mort del camarada Marcelino Camacho ha desfermat una riuada d'elogis a la seva figura. No tan sols l'han alabat figures preeminents de l'esquerra, sinó que polítics del PP, com María Dolores de Cospedal, Rodrigo Rato i Esperança Aguirre, també el lloaren àmpliament.
En l'acte d'homenatge, foren moltes les crides a la continuació del sindicalisme. "Cal seguir la lluita, perquè no hem assolit els objectius. Això significa no doblegar-se davant del capital i no deixar-se domesticar pels poderosos", defensà José Luis Centella, secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE).
Camacho també rebé l'elogi dels sindicalistes que el succeïren al càrrec de la Secretaria General de Comissions Obreres. Antonio Gutiérrez, qui agafà el relleu de Camacho l'any 1987, el recordava com "un bon home i millor company de lluita". I l'actual dirigent de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, el situà com "el millor que ha tingut el sindicalisme espanyol".
Xiulets als Reis
En la seva intervenció, Toxo agraí les nombroses mostres de dolor expressades per diferents personalitats davant de la mort de Camacho. Però en esmentar les condolences emeses des de la Casa Reial, el públic va interrompre el discurs del líder de CCOO amb xiulets.
Finalment, l'actriu Pilar Bardem dedicà a Marcelino Camacho el poema Para la libertad, del poeta Miguel Hernández.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
El pitjor de tot és que ja no queda res del que Camacho representava. Els sindicats actuals (CCOO, UGT,...) estan totalment venuts al Govern, no tenen cap ideologia, només volen diners i més diners.
Descansi en pau el gran lluitador .