Mor Marcelino Camacho

L'històric dirigent de CCOO i líder sindical de la transició finà ahir a Madrid a 92 anys després d'una llarga malaltia

TW
0

Ahir finà una tros de la història de la transició espanyola. El polític i sindicalista Marcelino Camacho, fundador i primer secretari general de Comissions Obreres (CCOO), morí divendres de matinada en un hospitalde Madrid a 92 anys d'edat i després d'una llarga malaltia. Les mostres de condol se succeïren durant tota la jornada i nombrosos membres del món sindical de la política i de la cultura acudiren a la capella ardent, instal·lada al carrer de Lope de Vega. Des de la casa real, el príncep Felip va voler donar el seu suport a la vídua de Camacho, Josefina Samper, a l'hora que va voler mostrar els respectes al difunt. "Fou una figura històrica important en la lluita pels drets socials", assegurà Felip.

Per part del Govern, el president José Luis Rodríguez Zapatero i la pràctica totalitat del gabinet ministerial mostraren el seu suport a la família i en destacaren els valors democràtics de Camacho. "Camacho ha estat un home íntegre, treballador i lluitador que ha tingut un destacat paper en la conquesta de llibertats sindicals i socials", va dir Zapatero. Des de l'oposició, el preident del PP, Mariano Rajoy, va voler donar el condol a la família i en ressaltà el paper del sindicalista durant la transició. Des de Balears, Govern i agents socials també van voler sumar-se a la mostres de dolor. La portaveu del Govern balear, Joana Barceló, destacà el paper "fonamental en la història" de la defensa dels drets dels treballadors que jugà Camacho.

Des de CCOO, la secretària general, Katiana Vicens, assegurà que mai no podran "perdre de vista" allò que Camacho representà per al sindicat en l'àmbit estatal. Vicens va destacar el compromís de Camacho "des del primer fins a darrer dia amb la classe treballadora i en la lluita i la defensa dels seus drets".

Lluitador incansable
Marcelino Camacho Abad va néixer el 21 de gener de 1918 a Osma-la Rasa (Sòria). Va ser secretari general de les CCOO entre 1978 i 1987 i diputat pel PCE entre 1977 i 1981, partit al qual es va afiliar el 1935, un any després de fer-ho a UGT. Va lluitar per les seves idees des de molt jove, quan amb 18 anys va tallar les vies del tren amb altres companys per impedir el pas de les tropes que es van aixecar contra la República. Va passar un total de 14 anys a la presó i a camps de concentració, fins al final de la dictadura, i va ser diputat entre 1977 i 1981.

Entre els episodis més intensos de la seva lluita sindical, destaca l'any 1973 el Procés 1001, en el qual el règim franquista volia reprimir tota la cúpula sindical. Fou condemnat a 20 anys de presó. Finalment fou amnistiat.
Avui a les 12.30 Camacho rebrà el darrer adéu. A Palma CCOO ha organitzat un acte d'homenatge per al proper 2 de novembre.