“Zapatero, dimissió”

Zapatero arribà a la plaça de Lima uns deu minuts abans de l'inici de l'acte i, després de conversar amb diverses autoritats, inclosos la presidenta de la comunitat madrilenya, Esperança Aguirre, i el batle, Alberto Ruiz Gallardón, rebé els reis devora el cotxe amb el qual es desplaçaven. En adonar-se de la seva presència, una part del públic l'esbroncà i proferí crits de "Fora, fora!" i "Zapatero, dimissió". Aquestes veus es repetiren posteriorment i aprofitant moments de silenci, com ara l'ofrena als caiguts per Espanya, per deixar-se sentir amb nitidesa.

El Ministeri de Defensa atribuí més tard els xiulets i les crítiques adreçats a Zapatero a "petits grups organitzats" que havien "estat convocats" a través de les xarxes socials, com ara el Facebook i el Twitter, i de missatges de text pel telèfon mòbil. Tot i que el ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, considerà que els crits eren obra de "l'extrema dreta", el cap de l'Executiu hi volgué llevar ferro assegurant que "és allò de sempre i forma part del guió".

La Casa Reial ho lamenta

Però els qui més disgustats estaven amb les protestes eren els membres de la Casa Reial. En una conversa informal amb alguns dels periodistes convidats a la recepció del palau d'Orient, el rei Joan Carles i el príncep Felip reconegueren que no els havien agradat les esbroncades. El príncep assegurà que lamentava que aquests actes de rebuig s'hagin convertit "en recurrents".

Tots llevat de Veneçuela

L'altre moment polèmic de la desfilada es registrà quan la bandera veneçolana no aparegué, com estava previst, amb les dels altres vuit països hispanoamericans. L'Argentina, Xile, Colòmbia, l'Equador, El Salvador, el Paraguai, Bolívia i Mèxic havien estat convidats a participar-hi amb els estendards respectius per retre homenatge al bicentenari de la seva independència. Fonts de Defensa informaren que l'Ambaixada veneçolana els havia comunicat, una hora abans de la desfilada, que el soldat que havia de dur la bandera no hi podria acudir perquè "es troba indisposat". Tot i així, l'Ambaixada ho desmentí i assegurà que ho havien comunicat "un dia abans", alhora que carregà contra els mitjans de comunicació pel fet de veure-hi suposades "desavinences".

Sigui com sigui, molts de madrilenys assistiren a l'acte. La majoria duia banderes espanyoles i corejava el pas de les tropes. Com cada any, els més victorejats varen ser els legionaris, que hi anaren amb la cabra. De tota manera, la desfilada fou més sòbria i austera que la de l'any passat -hi prengueren part més de 3.000 militars, enfront dels 4.207 que ho feren el 2009.

Amb l'arribada dels reis, que presidiren la balconada principal acompanyats de tota la família -els prínceps, els ducs de Palma i la infanta Helena-, començà la desfilada. Dos paracaigudistes arribaren del cel amb la bandera espanyola. A continuació, s'oficià l'acte d'homenatge als caiguts. El rei, el president del Govern i els del Congrés i el Senat feren l'ofrena floral en presència de mig centenar de parents dels militars i guàrdies civils morts en acte de servei el darrer any. Joan Carles va saludar personalment cada un dels familiars.

Desfilà per primera vegada el blindat RG-31, desplegat a l'Afganistan, i sobrevolaren la zona les més modernes aeronaus, com ara l'avió de combat Eurofighter i l'helicòpter Tigre. A més, s'exhibiren vehicles pesants de l'Agrupació Cuirassada. La Guàrdia Civil i els Regulars, amb el seu tradicional pas lent, també foren dels més reconeguts, mentre solcaven el cel devers 50 aeronaus, inclosos caces F-18.

A més de les màximes autoritats de l'Estat, com ara el president del Congrés i el del Senat, i membres del Govern, hi eren tota la cúpula militar i líders dels partits polítics, com és Mariano Rajoy. Tanmateix, no hi assistiren el president balear, Francesc Antich; el basc, Patxi López; el canari, Paulino Rivero; el valencià, Francisco Camps, ni el de Múrcia, Ramón Luis Valcárcel.