AgènciesMadrid19/09/10 0:00
TW
0

ETA està disposada a la mediació internacional. El grup armat mostra disposició "a establir els compromisos" que marca la Declaració de Brussel·les, en la qual mitjancers internacionals li demanaven un alto el foc permanent i completament verificable.

En un nou comunicat, que avançà ahir capvespre el diari Gara en l'edició digital i que avui publica de manera íntegra, ETA insta la comunitat internacional i, en concret, els signants de la Declaració de Brussel·les a participar "en el procés per resoldre de manera permanent, justa i democràtica aquest secular conflicte basc". En el text, fet públic tretze dies després de la declaració en la qual donava a conèixer que aturà les seves accions armades fa ja alguns mesos, ETA indica també que "per a una solució duradora hi ha d'haver compromisos de totes les parts".

Segons s'avança, ETA estaria disposada a comprometre's amb la Declaració de Brussel·les, rubricada el mes de març per experts internacionals en la resolució de conflictes i processos de pau, com la Fundació Nelson Mandela, l'arquebisbe Desmond Tutu, l'expresidenta d'Irlanda Mary Robinson i John Hume, Nobel de la pau, entre altres.
En aquell text, els mitjancers van elogiar "les passes proposades i el nou compromís públic de l'esquerra abertzale amb els mitjans 'exclusivament polítics i democràtics' i una 'total absència de violència' per aconseguir els seus objectius polítics". A més, van fer una crida a ETA "perquè faci costat a aquest compromís declarant un alto el foc permanent i completament verificable". Els signants afegien que "aquesta declaració, degudament resposta pel Govern espanyol, permetria que els nous esforços polítics i democràtics avancin, les diferències siguin resoltes i s'assoleixi la pau".

"Negociació"
En el seu comunicat, l'organització terrorista mostra respecte i agraïment als signants de la declaració i exposa que una resolució definitiva del conflicte "ha de construir-se amb els compromisos de totes les parts i ha de desenvolupar-se mitjançant la negociació". Anuncia que, "davant l'entossudiment de França i Espanya, ETA ha fet salpar de nou el vaixell de l'oportunitat per a la resolució democràtica del conflicte i ha pres la primera decisió sense tirar l'àncora, amb disposició de navegar en aigües més profundes."

D'aquesta manera, fa saber a la comunitat internacional que per superar el "conflicte", "més enllà de passes parcials", és necessària "una proposta integral". En el comunicat, ETA reitera la seva disposició a comprometre's, alhora que demana a la comunitat internacional "que impulsi i participi en el procés per resoldre de manera permanent, justa i democràtica aquest conflicte secular", encara que entén que "la clau de la solució és a Euskal Herria".

Tot i ser un avanç del comunicat complet, el Govern espanyol advertí ETA que l'únic que ha de fer és abandonar l'activitat armada i extingir-se. Diverses fonts de l'Executiu van explicar que aquest ni tan sols aprecia l'anunci. "Aquest no és el moment dels comunicats, ja que cap no servirà per a res", van exclamar. En aquest sentit, van precisar que l'únic que ha de fer l'organització terrorista és "abandonar les armes i extingir-se".

La cúpula d'Ekin, a la presó
Sigui com sigui, el setge policial i judicial a ETA no s'atura. El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska considera que els nou dirigents d'Ekin detinguts aquesta setmana són "vertaders comissaris polítics" que vetlen per l'ortodòxia" marcada per ETA i dinamitzen les diferents associacions il·legals de l'esquerra abertzale sota les directrius del grup armat. Així consta en la resolutòria dictada ahir pel magistrat, qui n'ordenà l'ingrés en presó incondicional. Les detencions tingueren lloc dimarts en la primera operació desenvolupada des que ETA anuncià la cessació de les "accions armades ofensives".

Un miler de persones es van manifestar ahir horabaixa a Bilbao reclamant la posada en llibertat dels membres d'Ekin. La marxa, sota el lema Atxilotuak aski da. Askatu. Errepresioa gelditu. Demokrazia ("Prou de detencions. Llibertat. Que pari la repressió. Democràcia"), va recórrer els carrers de la ciutat sense protagonitzar incidents.