ETA oficialitzà diumenge que ha entrat en treva. D'aquí s'extreu una certesa: no hi haurà més atemptats ni més morts al País Basc, si bé estrictament en el temps que duri el procés. Però la resposta al comunicat d'ETA ha estat molt diferent, segons els sectors socials. Tant el Govern com l'oposició del PP han noliejat el comunicat, com reconeixia ahir Ramón Jauregi mateix (avui dia al Parlament Europeu, però sempre un alt i influent dirigent del PSE). Fins i tot el PNB ha fet una mínima referència a l'anunci de treva. Per tant, la majoria de partits polítics han reaccionat amb una calculada fredor davant els mitjans de comunicació. Qui s'ha mostrat content de l'anunci i n'ha intentat destacar la transcendència? Idò l'Esquerra Abertzale i EA, a més d'Aralar i Ezker Batua (en menor mesura).
Aquesta tendència a considerar la treva "insuficient" és radicalment oposada a l'actitud seguida el 2006, quan s'inicià un procés de negociació amb dues taules (una entre ETA i l'Estat espanyol, i l'altra entre els partits bascs).
Però és probable que el temps posi els fets en el seu lloc. Ja l'any 2004, les formacions polítiques i l'stablishment periodístic de Madrid amagaren l'anomenada Declaració d'Anoeta. Tenia una importància era cabdal, ja que proposava l'esquema de la negociació a dues taules. I precisament fou la metodologia seguida dos anys després.
Altres casos de minusvàlua informativa en els moviments abertzales fou la Declaració d'Altasu, en la qual Batasuna es comprometia amb els Principis Mitchell. Tot i que partits polítics i mitjans de comunicació feren una mínima covertura de l'acte, i amb una línia editorial que llevava importància a la declaració, els Principis Mitchell han protagonitzat després tota informació política que fes referència al món abertzale.
Un comunicat més?
Aquests exemples podrien explicar la reacció de la classe política espanyola i basca davant la treva. Independenment de l'opinió que susciti a cada lector, no és "un acte més". De la mateixa manera que la dreta espanyola la qualifica de "treva trampa" o "treva farsa", l'alto el foc no deixa de ser un fet de gran transcendència. I les proves arribaran a partir d'ara. Mikel Arana, portaveu d'Ezker Batua, féu ahir una crida a iniciar una ronda de reunions entre tots els partits polítics, inclosa la proscrita Batasuna. Odón Elorza, batle socialista de Donostia, assegurà que se sent "esperançat" amb els nous temps. Per altra banda, EA convidà Aralar a continuar amb el diàleg per conformar el Pol Sobiranista (que podria tenir una expressió electoral al 2011).
Però si aquests són els elements visibles del futur procés de pau, n'hi ha d'altres que són secrets. Tot i que és impossible saber quin tipus de diàleg mantenen destacats socialistes amb batasunkides, (com ara Jesús Egiguren i Rafa Diez), sí ha transcendit que les reunions es produeixen. I amb molta freqüència. El Govern espanyol diu ara que no hi haurà un altre procés de pau com el de 2006. Però no és bo de creure, ja que per acabar amb el conflicte basc no existeixen moltes més vies que el diàleg.
També és cert que la societat basca s'enfonsa cada dia més en l'escepticisme. Prova d'aquest estat d'ànim són les declaracions del lehendakari Patxi López: "No hi veig cap avenç significatiu" (sic). Pot ser que López no vulgui veure una passa tan important? Serà que amb tantes treves, amb les seves consegüents ruptures, Patxi s'ha immunitzat per sentir esperança? Però sobretot: comparteix la majoria del poble basc aquesta sensació de tristor? La 'verificació' de la treva per part d'observadors internacionals serà un impulsor clau del procés.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.