María Luisa Cava de Llano.

María Luisa Cava de Llano. | R.L. - Agències

AgènciesBarcelona18/08/10 0:00
TW
79

La Defensora del Poble en funcions, l'eivissenca Maria Luisa Cava de Llano, ha presentat un recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la llei per rebre i integrar immigrants aprovada pel Parlament de Catalunya l'abril passat i que considera el català com a primera llengua d'acollida. Les reaccions a la notícia no es feren esperar ni en un bàndol ni en l'altre. Nouvinguts i impulsors de la iniciativa la lloaren, però la Generalitat defensà, tanmateix, que la norma és "necessària i urgent per promoure la cohesió social i la igualtat d'oportunitats de tots els ciutadans".

El diputat del Grup Mixt a les Corts i responsable de la proposta, José Domingo, remarcà que l'actuació de Cava de Llano és "plenament coherent" amb la sentència del TC sobre l'Estatut, segons la qual resulta inconstitucional fixar el català com a idioma "preferent", perquè això "discrimina" el castellà. "El veredicte del TC -afirmà Domingo- és molt clara", alhora que assenyalà la inconveniència que suposa per als immigrants aprendre català si després es traslladen a un altre lloc de l'Estat. "Tornaran bojos", remarcà el polític, que per maig dugué la llei esmentada al llavors Defensor del Poble, Enrique Múgica.

Segons explicà, Múgica es va comprometre a estudiar el cas, però ajornà qualsevol decisió en espera de la sentència sobre l'Estatut, que també ha rebutjat que la Generalitat tingui "competència exclusiva en matèria de primera acollida" d'immigrants.

Rebuig del Govern

La consellera d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat, Carme Capdevila, defensà el català com a primera llengua d'acollida per garantir la igualtat d'oportunitats dels estrangers a Catalunya. En un comunicat, Capdevila considerà que l'aplicació de la norma, que rebé el vistiplau de la Cambra autonòmica per abril, és "necessària i urgent per promoure la cohesió social i les mateixes opcions" per a tots els ciutadans. Subratllà que tothom que comença per aprendre català acaba coneixent el castellà, un fet que no sempre ocorre a la inversa.

Objectiu de la llei

L'objectiu de la llei, pionera al sud d'Europa, és promoure l'autonomia i igualtat d'oportunitats dels estrangers al Principat i salvar obstacles com el desconeixement de la llengua i la societat d'acollida, a més del mercat de treball i la legislació. Es tracta de "fer efectiu el principi d'igualtat i, així, una cohesió social més gran".
La consellera recordà, alhora, que la norma ha rebut el suport del 90% del Parlament i del Consell de Garanties Estatutàries, que l'avalà com a respectuosa amb la Constitució espanyola i l'Estatut quan el PP i C's traslladaren la llei a aquesta institució.

Els immigrants, satisfets

Diversos representants de les associacions d'immigrants deixaren clar ahir que "el català no ha de ser cap requisit que impedeixi la integració laboral" i, per tant, entenen el recurs presentat per Luisa Cava de Llano.
Concretament, el president de la Federació estatal d'associacions d'immigrants i refugiats a Espanya (Ferine), Víctor Sáez, féu costat a la Defensora del Poble en el seu recurs i reclamà al TC que "li doni la raó". Sáez assegurà que Cava de Llano "actua d'una manera molt correcta", perquè "el castellà és l'idioma propi d'Espanya, el dominant" i, per tant, "tota exigència addicional a la gent nouvinguda més enllà del que estableix la Constitució va en la línia del que el Partit Popular ha anomenat en algun moment el contracte d'integració".
Per la seva banda, el president de l'Associació de treballadors immigrants marroquins a Espanya, Kamal Rahmouni, afirmà que "no es pot exigir als immigrants res més que a la resta dels ciutadans".

"Falangista"

Sigui com vulgui, el conseller d'Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat, Josep Huguet (ERC), carregà contra el Defensor del Poble i qualificà el recurs de "falangista". En declaracions als periodistes abans d'inaugurar la 42a Universitat Catalana d'Estiu, que té lloc a Prada de Conflent (França), esgrimí que la decisió és una mostra més que l'etapa de negociar amb Madrid ha finalitzat, perquè "no hi ha marge de maniobra i cal plantejar l'Estat català".