Catalunya posa fi a les quatre províncies

En una primera fase es crearan quatre vegueries: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona que reemplaçaran a les actuals províncies, i després de les modificacions necessàries en les Corts, aquestes vegueries se subdividiran per crear-ne tres més: Catalunya Central, Terres de l'Ebre i Alt Pirineu i Aran. El conseller ha avançat que, després de la seva aprovació, el primer objectiu que es fixa la seva conselleria és reprendre les negociacions amb el vicepresident tercer del Govern, Manuel Chaves, per sol·licitar les modificacions legislatives necessàries. "És necessària la col·laboració amb l'Estat i esperem ser correspostos", ha sentenciat.

Inconstitucional

Malgrat que el Consell de Garanties Estatutàries va dictaminar que una disposició era inconstitucional, i el Tribunal Constitucional (TC) va interpretar les disposicions de l'Estatut sobre vegueries qüestionant la llei, Ausàs ha assegurat que el text ha estat esmenat perquè tingui un "encaix jurídic" amb l'Estatut i les normatives estatals. Ausás ha manifestat sentir-se "trist i decebut" per la votació en contra de CiU, i ha acusat a la federació nacionalista de votar en contra del projecte per la seva "ànsia de combatre del Govern" sigui cual sigui la llei que aquest impulsi.

El diputat de CiU Lluís Coromines, que ha demanat al Govern que retiràs la llei del ple, l'ha qualificat de "fracàs polític i d'agressió a l'autogovern de Catalunya" perquè, segons el seu parer, genera inseguretat jurídica en aprovar-se sense modificar les lleis estatals necessàries. "És una divisió absurda i burocràtica que va en contra dels interessos de Catalunya", ha asseverat la diputat del PP Àngels Olano, perquè considera que augmenta les estructures administratives en temps de crisi, i s'oposa a la doctrina fixada pel TC en la seva sentència sobre l'Estatut. El diputat del Grup Mixt Albert Rivera ha justificat el seu rebuig de la norma perquè és "un caprici" d'ERC que augmenta la despesa pública, i que simbolitza que el Govern durant tota la legislatura ha confós els seus "deliris amb les necessitats dels ciutadans".

El Penedès

Tripartit, CiU i PP, encara que no han coincidit en l'aprovació de la llei, sí que han contemplat la possibilitat que, una vegada s'hagin creat les set vegueries, se'n pugui crear una vuitena, la del Penedés, que inclouria les actuals comarques del Baix Penedès, Alt Pendès, i part dels municipis de l'Anoia. "Tots sabem que acabarà sent vegueria", ha assegurat sobre el Penedés el diputat d'ERC i ponent de la llei, Miquel Angel Estradé. Precisament quan els diputats es disposaven a votar el projecte de llei, membres de la 'Plataforma per una Vegueria Pròpia' que defensen la creació de la vuitena vegueria -i que seguien el debat des de la tribuna de convidats-, han mostrat la seva disconformitat amb el text col·locant-se d'esquena al ple. En la mateixa tribuna, han seguit la sessió plenària destacats càrrecs públics de l'àmbit local a Catalunya, com el president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Manuel Bustos, i el president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Salvador Esteve.

Història

Una de les reivindicacions històriques des de l'inici del catalanisme polític, el segle XIX, era superar la divisió provincial que el 1833 va fer l'estadista Jaime de Burgos. També era un dels objectius que es va marcar el primer tripartit el 2003 i que s'ha materialitzat set anys després. Les vegueries és el nom d'una organització territorial que hi va haver a Catalunya durant l'Edat Mitja i la Moderna, des del segle XII fins al XVIII. Va ser llavors quan van ser substituïdes per corregimientos al Decret de Nova Planta, aprovat per Felipe V després de la Guerra de Successió Espanyola, el 1716.

Catalunya ha comptat al llarg dels seus més de mil anys d'història amb diferents organitzacions territorials. Primer van ser els comtats catalans que es van constituir després de la conquesta carolingia, a finals del segle IX: Pallars, Ribagorça, Urgell, Cerdanya, Barcelona, Girona, Osona, Empúries, Rosselló, Berga i Vallespir. El segle XII, es van crear les vegueries, que van anar variant al llarg de la història: Bages, Barcelona, Berga, Besalú, Camarasa, Camprodon, Cervera, Girona, Lleida, Montblanc, Osona, Pallars, Ribagorça, Ripoll, Tarragona, Tàrrega, Tortosa i Vilafranca del Penedès. A més, existien subvegueries, com la del Vallès. Al capdavant de cada una d'aquestes divisions hi havia un veguer.

El 1716, amb el Decret de Nova Planta, el mapa es va reordenar amb 12 corregimientos: Tortosa, Tarragona, Lleida, Talarn, Puigcerdà, Manresa, Vic, Girona, Mataró, Vilafranca del Penedès i Barcelona. La Val d'Aran era considerada un districte especial. Aquesta divisió va durar menys d'un segle. Amb la invasió napoleònica, entre 1808 i 1814, l'administració afrancesada va dividir Catalunya en quatre departaments: Ter, amb capital a Girona; Montserrat, amb capital a Barcelona; Segre i Les Boques de l'Ebre, amb capital a Lleida. Llauren va ser incorporada a un departament en l'altre costat de la frontera francesa. El 1833 es va dur a terme la divisió provincial a Espanya, i després en partits judicials, que el catalanisme sempre ha considerat una imposició de Madrid, perquè va reclamar una organització territorial pròpia. Aquesta es va fer realitat durant la II República.

Després de la constitució de la Generalitat Republicana i el Parlament, es va crear una ponència sobre això, els treballs del qual van donar amb el mapa de 38 comarques i 9 regions, aprovat per decret el 1936. Per fer aquesta divisió, la ponència va dirigir el novembre de 1931 un qüestionari a tots els ajuntaments catalans en els quals els formulava tres preguntes: a quina comarca pensaven que pertanyia el seu poble, a quina ciutat anaven de mercat, i si anaven a un altre mercat. El resultat va ser una organització territorial que només va estar vigent en els tres anys de Guerra Civil. Amb la recuperació de l'autogovern, la divisió territorial va tornar a plantejar-se.

Finalment, el 1987, la Generalitat liderada per Jordi Pujol (CiU) va recuperar la divisió de 1936, encara que el 1988 va crear tres noves comarques -Pla de l'Estany, Pla d'Urgell i Alta Rigaborça-, i després va modificar alguns límits comarcals; divisió que romandrà vigent, ja que el projecte de llei d'organització veguerial no contempla per ara crear més comarques. Entre les que reclamen entitats cíviques del territori i ens locals, destaquen el Lluçanès, el Moianès, la Vall de Camprodon, el Segre Mitjà -amb capital Ponts-, la Vall de Ribes, l'Alta Segarra -amb capital Calaf-, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat Nord o Pla de Montserrat -amb capital Martorell- i la Selva Marítima.