“Som l'inici del canvi d'un país”

Així ho manifestà a l'aeroport de Barajas Ricardo González Alfonso, en nom dels seus companys Léster González, Omar Ruiz, Antonio Villarreal, Julio César Gálvez, José Luis García Paneque i Pablo Pacheco.

"Som l'inici d'un camí que pot ser el començament d'un canvi al país", assegurà González, qui destacà que aquestes excarceracions "no són, ni prop fer-hi, la darrera passa".

Després de posar davant les càmeres fent el senyal de la victòria, Julio César Gálvez llegí un comunicat en nom dels 75 intel·lectuals, periodistes i opositors que foren detinguts en l'onada repressiva de la Primavera Negra de 2003. En aquest comunicat afirmaren que l'obertura del procés de diàleg entre el règim castrista i l'Església cubana que ha permès la seva sortida de la presó "ha estat possible per la lluita i el suport decidit de milers de cubans en nom de la llibertat, la democràcia i la pau".

Dins aquesta lluita, els set excarcerats dirigiren una menció especial al "martirologi d'Orlando Zapata, a la demanda de Guillermo Fariñas per 135 dies de vaga de fam" i a "la fe i la resistència infrangible de les Dames de Blanc i l'exili cubà (...) amb la participació important de l'Església cubana", encapçalada per l'arquebisbe de l'Havana, el cardenal Jaime Ortega. També agraïren la tasca d'acompanyament de l'Executiu espanyol en aquest procés.

Tots plegats es defineixen com "l'avançada d'un grup de presoners de consciència que acaba de tocar terra a l'Estat espanyol després de més de set anys d'injust tancament i captiveri".

L'exili, perllongació de la lluita

Ricardo González Alfonso apuntà que no se senten "manipulats" pel règim i reconegué que "en un procés de diàleg hi ha qui cedeix d'una part i qui cedeix de l'altra". "L'exili per nosaltres és una perllongació de la lluita", sentencià.

Segons la seva opinió, el procés obert entre l'Església cubana i les autoritats castristes, amb l'acompanyament de l'Estat, suposa "una passa" que "no serà la darrera" cap al "canvi", que ha de començar amb la "llibertat" per a tots els cubans.

El Ministeri d'Exterior espanyol assenyalà que de moment són 20 els dissidents que han comunicat el desig de ser enviats a Espanya, almenys transitòriament. El règim cubà s'ha compromès a alliberar 52 presos de manera gradual en un termini de quatre mesos, i quatre d'ells, acompanyats dels seus familiars, arribaran demà, segons anuncià el ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos. Ell afirmà que la "nova voluntat" del règim castrista d'avançar en els alliberaments dels presos polítics també s'estén a l'àmbit de les reformes econòmiques i socials.

Però anant un poc més enllà, el titular d'Exteriors s'aventurà, fins i tot, a revelar que "tots els presos polítics" sortiran de les presons, no només els detinguts el 2003.

Amb tot, opinà que l'escenari obert a l'illa en el marc del diàleg entre el règim castrista i l'Església cubana, amb el suport de l'Estat espanyol, representa una "oportunitat" que no s'ha de desaprofitar per redefinir la política de la Unió Europea (UE) amb el país del Carib.

Per contra, des del PP, el senador Alejandro Muñoz-Alonso declarà que l'anunci de Cuba d'excarcerar presos polítics no és suficient per promoure un canvi en l'actitud comuna de la UE.

Mentrestant, el diputat d'IU, Gaspar Llamazares, demanà a la UE acabar amb la "posició comuna" cap a l'illa, que dificulta les relacions d'aquest país en avanços democràtics i en drets humans.

Tant els excarcerats com els seus familiars podran obtenir el permís de feina i residència a Espanya. Els presos alliberats no seran asilats polítics, per la qual cosa podrien tornar a l'illa si el règim els ho autoritzàs.