Una delegació del PSM, encapçalada pel secretari general, Biel Barceló, assistí a la manifestació.

TW
0

Grups polítics i institucions de les Balears expressaren solidaritat amb el poble català fent acte de presència a la manifestació. Responsables i militants del PSM, Entesa per Mallorca, Esquerra-I, Unió Mallorquina i l'Obra Cultural Balear, entre d'altres, marxaren pels carrers de Barcelona a favor del dret de decidir.

El PSM hi era representat per un grup d'unes 50 persones que viatjaren des de Mallorca. Eren encapçalades pel secretari general de la formació, Biel Barceló. Sota el lema "Mallorca, pel dret de decidir", Barceló manifestà que després de conèixer la "lletra petita de la sentència, divendres, s'ha confirmat el pitjor". Per Barceló, el tribunal fa "unes valoracions gratuïtes en la línia del centralisme".

Segons el secretari general del PSM, amb l'assistència dels representants del partit "hem volgut donar suport a la revindicació dels catalans a favor de la sobirania". A més, "la resolució del Tribunal afecta directament el nostre autogovern per les retallades que també suposarà per a l'Estatut illenc. El PSM havia de ser aquí i reivindicar aquest dret de decidir", afegí.

D'altra banda, des d'Entesa per Mallorca, el president de la formació, Biel Huguet, afirmà que "Catalunya ha demostrat avui una gran imatge i ha donat una resposta contundent a l'onada centralizadora que es cuina des de Madrid. Aquest exemple d'unitat i de defensa de l'autogovern és el gran repte que tenim ara a les Illes Balears".

Per part seva, el líder d'ERCa les Balears, Joan Lladó, assegurà que amb el veredicte del TC "s'ha arribat al final de la transició política sense arribar enlloc". A parer de Lladó, la descentralització que havia proclamat Rodríguez Zapatero no ho és, en vista de les sentències de plantejament polític que no situen el català en un rang d'igualtat amb el castellà. "L'Espanya plural de Zapatero ha esdevingut singular", declarà.

Des d'UM, l'exconseller de Medi Ambinet Miquel Àngel Grimalt mostrà la preocupació del partit per una sentència que fa una lectura "molt restrictiva" de la Constitució, afecta negativament temes com el de la llengua i "posa sostre a l'autogovern, perquè alguns articles també s'aplicaran a la norma marc de les Illes".

En aquest sentit, la manifestació serví per "reivindicar el dret d'existir d'aquells pobles amb una identitat pròpia", manifestà Grimalt. UM hi assistí també "com a mostra de suport no solament al poble català, sinó també a CiU, un dels partits convocants de la protesta".

L'OCB s'hi sumà igualment. El vicepresident de l'organització, Tomeu Martí, declarà que la resolució, donada ara a conèixer de manera íntegra, "referma allò que ja n'havíem avançat, que és una sentència de punt final". Pel coordiandor de l'OCB, la decisió del Constitucional té un efecte directe sobre l'Estatut balear, perquè marcarà també el límit quant a l'assumpció de competències i això resulta especialment negatiu en l'àmbit de la llengua i el finançament. "És una destralada molt forta a l'autogovern", sentencià el també col·laborador de dBalears.

Davant la retallada, Martí va interpretar que aquesta mobilització és una "resposta de dignitat del poble català i com l'inici de la ruptura amb l'Estat espanyol". "La manifestació es recordarà com el dia que el poble català va agafar el lideratge davant la classe política en el camí cap a la sobirania", va asseverar.