TW
0

L'Estat espanyol assumí l'1 de gener el torn rotatori de la presidència de la UE i el temps de glòria s'exhaurí dimecres, darrer dia de juny i la primera meitat de l'any. Però, quines fites de la presidència quedaran en la memòria col·lectiva? Poques. I, probablement, negatives.

Els cops mediàtics arribaren prest, quan un hacker piratejà la web oficial de Presidència i penjà en portada una imatge de Mr. Bean. El mes de gener, però, hauria de dur més handicaps al Govern espanyol, com ara l'elecció del nou comissari de la Unió Europea, en substitució del portuguès Durao Barroso, càrrec que recaigué en Herman Van Rompuy. A més, Europa també trià Catherine Ashton com a nova ministra d'Exteriors (en comptes de Javier Solana). Els dos nomenaments, a més de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, llevaren protagonisme mediàtic al Govern espanyol.

Ara bé, la Moncloa tenia un as a la màniga: la vista del president nord-americà, Barack Obama, amb motiu de la cimera bilateral UE-EUA. Però la diplomàcia no encertà les previsions i el seu viatge a l'Estat espanyol caigué al febrer, quan estava previst que la trobada es dugués a terme per primavera. La Casa Blanca assegurà que tot havia estat un malentès, ja que en cap moment -argumentaren- no havien confirmat que es fes la cimera.

La dreta política i mediàtica aprofità l'absència americana per ridiculitzar el president Zapatero, al qui recriminaven l'escàs pes en l'àmbit internacional. La Casa Blanca, potser per compensar la cancel·lació del viatge, convidà Rodríguez Zapatero a impartir la conferència inaugural en l'anomenat berenar de l'oració.

Però aquesta no seria l'única cimera que s'hauria de suspendre, també caigué en el darrer moment la macrotrobada dels països de l'arc sud europeu en l'anomenda Unió pel Mediterrani. La reunió ambicionava poder reunir a la mateixa taula Israel i els països àrabs amb sortida a la Mar, el 7 de juny a Barcelona, però la mort d'activistes turcs per part de l'exèrcit israelià féu inviable la cita.

També dins l'àmbit de la Presidència es va fer notori que el Govern espanyol no aconseguiria modificar l'actitud oficial de la UE sobre Cuba. El ministre d'Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, tenia encomanada la missió de suavitzar la posició comuna dels 27, instal·lada l'any 1996 per José María Aznar.

Evidentment, Cuba és una àrea d'influència espanyola per raons lingüístiques i colonialsm però Moratinos no ha pogut imposar el criteri espanyol de dialogar amb el Govern cubà, en comptes de sotmetre'l al bloqueig polític. Qüestió aparcada.

Si l'agenda internacional no presenta resultats destacables, encara pitjor ha estat la pàgina econòmica. L'Estat espanyol ha patit els atacs dels especuladors financers internacionals (la majoria instal·lats a Londres), així com els rumors intencionats de Berlín, que sumats han desprestigiat l'economia espanyola.

És igual que sigui veritat, tan sols cal que ho sembli. I com que la Presidència espanyola, pareix que s'ha enfonsat. Almanco, així ho ha dit la premsa europea.