Inici d'un nou procés?

Després de dos anys elucubrant sobre el pol sobiranista, diumenge es donà el sus a la creació. Eusko Alkartasuna i Batasuna signaren, amb la iconografia abertzale i la solemnitat dels grans esdeveniments, un acord de col·laboració per lluitar colze a colze per la independència de les terres basques.

Ara bé, la importància no requeia tant sobre una possible coalició electoral, sinó sobre el missatge que l'esquerra abertzale llançaria al PSE. No debades, així és teixeix la política basca: amb fulls de ruta ocultes entre abertzales i socialistes, que s'escenifiquen en els mítings i declaracions prèviament pactades.

És per això que de l'acte d'ahir s'esperava per part dels abertzales nous matisos en l'aposta per vies exclusivament pacífiques i, un pic més, repetiren el missatge: "Rebutjam qualsevol expressió de violència derivada del conflicte".

El problema, però, és que ara no se sap qui és el receptor dels senyals. És Jesús Egiguren, president del PSE i interlocutor amb ETA en el darrer procés de pau? O el Govern de Zapatero ja el dóna per amortitzat?

Potser són les dues. Fou Egiguren qui filtrà a la premsa, divendres, la carta que adreçà al lehendakari Patxi López en què el comminava a cercar vies per integrar Batasuna a les institucions. A més, quan Egiguren parla, la classe política basca presta atenció.

De fet, sobre Egiguren recau l'aurèola de ser el millor coneixedor de les relacions entre l'Estat i els abertzales. El seu full de ruta es publicava només tres dies abans de l'esperat matrimoni abertzale.

La poc dissimulada coincidència entre els dos fets, però, rebé una dura resposta del lehendakari. "Som jo qui marca la línia de pacificació a Euskadi", digué el mateix divendres davant el Parlament de Gasteiz. D'entre l'allau de furibundes reaccions contra Egiguren, també destacà la del ministre d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba.
Ara bé, el quid de la qüestió és valorar si les respostes dels falcons del PSOE estaven pactades o no. Si fos així, un obriria el camí, mentre els altres fan veure que es tiren damunt.

Tot i les dificultats per comprendre la veritable estratègia de la Moncloa, allò cert és que el fallit procés de pau de l'any 2006 començà amb els mateixos símptomes: solemnes declaracions de Batasuna i tíbies i contradictòries respostes del PSOE. Potser la diferència més gran respecte del 2006 és que el Govern no li queda tanta legislatura ni marge electoral per tornar a engegar un procés de pau. Tot i que si és el bo, arribaria a les generals del 2012 victoriós.