TW
0

La policia francesa ha detingut avui a Hendaia el presumpte membre d'ETA David Pla Martín a qui se'l considera el suposat cap dels tres advocats de la banda terrorista arrestats dimecres passat. La detenció ha estat possible gràcies a informació de la Guàrdia Civil, segons han indicat a Europa Press fonts de la lluita antiterrorista.

Les autoritats franceses registren des d'aquesta matinada el domicili del detingut, que segons les fonts formà part del 'comando Saragossa' d'ETA, fou arrestat a la capital aragonesa el 2000 i posat en llibertat el 2006.

El 28 de juliol de 2000, Pla va ser detingut a Saragossa juntament amb Aitor Lorente Bilbao en una operació de la Policia Nacional, després que aixequessin les sospites dels agents en utilitzar un vehicle de lloguer amb les plaques canviades.

Tots dos havien rebut instruccions del dirigent etarra Francisco Javier García Gaztelu 'Txapote' per estendre a tot Espanya una infraestructura estable, consistent en pisos, vehicles i documentació falsa, per tal que després fos utilitzada pels comandos operatius. A més tenien ordres per aconseguir informació sobre possible objectius.

ATEMPTAT CONTRA UN BATLE DEL PP

L'operació policial va permetre avortar un atemptat que tenien preparat els etarres contra el batle de la ciutat aragonesa, José Atares, del Partit Popular. La informació que havien realitzat sobre ell estava ja molt avançada i tenien previst dur a terme l'assassinat de manera imminent. A més, Pla podria haver participat en la col·locació d'un cotxe bomba als voltants de la Caserna de la Guàrdia Civil d'Agreda (Sòria).

El fiscal de l'Audiència Nacional Jesús Caballero va arribar el 5 de juny de 2001 a un acord amb les defenses dels dos integrants del 'comando Saragossa' d'ETA, Aitor Lorente Bilbao i David Pla Martín, per a la imposició a cadascun d'ells d'una pena de 6 anys de presó pel delicte de pertinença a banda armada.

Les defenses dels acusats van acceptar la imposició d'aquesta pena, que suposa una rebaixa de cinc anys respecte a la petició inicial del Ministeri Públic, en l'escrit de conclusions del qual sol·licitava 11 anys de presó per a Lorente i Martín, 8 per pertinença a banda armada i 3 més per falsificació de document oficial.