El jutge de l'Audiencia Nacional quan sortia del Tribunal Suprem.

El jutge de l'Audiencia Nacional quan sortia del Tribunal Suprem. | SERGIO PEREZ

AgènciesMadrid16/04/10 0:00
TW
0

El jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón va declarar ahir al Tribunal Suprem (TS) que no ha rebut mai cap quantitat del Banco Santander per l'organització dels cursos que va dirigir a la Universitat de Nova York durant els anys 2005 i 2006, tal com va assenyalar en sortir de la sala el seu misser, Enrique Molina. A més, en la seva intervenció, el magistrat assegurà que havia viatjat a Nova York sense saber quins serien els seus honoraris, que pujaren a 160.000 dòlars. Garzón, acusat en aquest cas dels delictes de prevaricació i suborn per haver cobrat 302.000 dòlars per organitzar les classes esmentades, patrocinades pel Santander, testificà durant més de quatre hores davant el jutge d'instrucció del cas, Manuel Marchena. Per la seva banda, els advocats querellants, José Luis Mazón i Antonio Panea, relacionen aquests pagaments amb la decisió posterior del magistrat de no admetre a tràmit una querella contra directius de l'entitat financera per les "cessions de crèdit".

En la declaració, l'acusat assegurà que "en cap cas, ni directament ni indirectament, ni en primera ni en segona persona" el Banco Santander "no pagà cap" quantitat referida a les despeses d'escolarització de la seva filla i als derivats dels seus desplaçaments. "És més -afegí-, la Universitat de Nova York ha certificat en diverses ocasions que aquestes sumes s'havien pactat anteriorment en els patrocinis del Banco Santander i amb càrrec als pressuposts i dotacions de la universitat". Les despeses en qüestió varen ser abonades pel Centre Rei Joan Carlos de la facultat nord-americana, en un règim que "és el normal" i que "s'acorda amb els professors visitants distingits que s'incorporen a la institució", manifestà.

5.600 dòlars al mes

Davant les preguntes de l'instructor Marchena, Garzón puntualitzà que el primer pagament que li havia fet la universitat per la participació acadèmica havia estat de 5.600 o 5.700 dòlars, el març de 2005, i que les autoritats acadèmiques dels EUA sabien que ell gaudia d'un permís d'estudis, si bé no li ho havien demanat mai.
Durant tota aquesta estada a Nova York es va mantenir la quantitat mencionada "amb una oscil·lació mínima", segons Garzón, que aclarí que era el Centre de Dret i Seguretat qui havia assumit la satisfacció d'aquests honoraris, mentre que el Centre Rei Joan Carles havia abonat l'escolarització de la seva filla i els desplaçaments. Els doblers els hi passaven mitjançant un xec al seu compte o amb una transferència de caràcter mensual.
Igualment, reconegué tot aquest temps havia percebut la seva nòmina com a magistrat a l'Estat, "per cobrir necessitats familiars d'aquí", i que el CGPJ no li havia demanat en cap moment informació sobre les sumes que pogués rebre aleshores a Nova York.

El 21 d'abril, compareixeran els tres testimonis sol·licitats per l'acusació popular: María del Mar Bernabé, funcionària de l'Administració de Justícia, que acompanyà Garzón com a assistent a la ciutat nord-americana; Laura Turégano, responsable del Centre Joan Carles I de la Universitat de Nova York; i l'exdirector del centre universitari, James S. R. Fernández. Finalment, i respecte de les mostres de suport que el jutge ha rebut aquests dies, el seu advocat, Enrique Molina, en comentà que "el perjudiquen" perquè, a parer seu, "qualsevol manifestació que acabi pertorbant l'assossec d'un Tribunal de Justícia perjudica el mateix encausat".