De fet, la població del Cabanyal ha mutat des que l'any 2000 l'ajuntament del Partit Popular decidís aplicar un nou urbanisme al barri. La regeneració es basava en la creació d'un bulevard des de la platja fins a l'avinguda Blasco Ibáñez. Per assolir aquesta connexió, però, havien de carregar-se els 600 edificis que s'alcen allà on volien crear la nova via.
Això succeí a l'inici de la dècada, ara ja som a l'any 2010. L'estratègia del Consistori, lenta però inexorable, requeria temps i paciència. L'escriptor valencià Manel Vicent ho explica així: "Primer l'Ajuntament deixà el barri abandonat. Després propicià que l'okupassin tribus marginals. Comprà habitatges alhora que els feia inhabitables: els omplí de rates. Finalment, ha temptat amb el somni de la revalorització els seus habitants més tous o desmoralitzats mentre les pales i les formigoneres avançaven cap a la mar com si les guiàs una força lògica, moderna i imparable".
Deu anys després, els enderrocaments comencen a destruir la barriada. Els habitants del Cabanyal també han caigut en la separació, estudiada i propiciada per l'Ajuntament. Per una banda, hi ha els residents històrics. Per una altra, les tribus marginals a les quals fa referència Manuel Vicent. Paios i gitanos. Tots enfrontats.
Els paios, fins i tot, asseguren que la Sala coneix perfectament on són els punts de venda de droga al Cabanyal, que han proliferat com xampinyons, i diuen que és l'eina que té l'Administració per degradar un barri: deixar que es podreixi fins que qualsevol intervenció sembli raonable.
Ara bé, tot i la immundícia escampada per alguns carrers del nucli, la brutor no pot amagar la bellesa del poblat marítim. Les cases modernistes sobresurten per damunt de la marginalitat i les colorides rajoles que cobreixen aquestes façanes encara enlluernen el turista primerenc.
El Consistori al·lega que la construcció del bulevard és la via per regenerar la barriada. De fet, volen allargar l'avinguda Blasco Ibáñez fins a la mar. No obstant això, no és plausible que el cèlebre prosista valencià, el mateix Ibáñez, estigués d'acord amb la destrucció de la zona. El Cabanyal és, precisament, l'escenari en què ambienta la seva novel·la Flor de mayo. D'altra banda, si Ibáñez la va descriure en paper, Joaquim Sorolla la il·lustrà en el llenç. Qui sap si avui dia serien membres de la plataforma Salvem el Cabanyal. En tot cas, sí podem afirmar que el seu Cabanyal és el que visqueren en els segles XIX i XX i que per defensar-lo aquesta setmana haurien estat apallissats per la Policia Nacional.
És aquesta incoherència la que destaca Manuel Vicent: "València és un poble conservador i retrògrad en idees polítiques i religioses, però absolutament pròdig a l'hora de destruir el patrimoni que mereix ser conservat".
El Cabanyal, vestigi de modernisme, antic refugi de portuaris i mariners i ara llar de nòmades, està en perill. La barricada separa ara l'Ajuntament de València i el Ministeri de Cultura.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.