El jutge de l'Audiència Nacional Baltazar Garzón. | Efe

TW
0

El jutge Baltasar Garzón és molt a prop de ser suspès, després que el magistrat del Suprem Luciano Varela anticipàs ahir que li obrirà judici oral, fet que el durà a seure a la barra dels acusats, en una interlocutòria en la qual li recorda que un jutge depèn "només, però sempre, de la llei" i que ell ignorà la d'amnistia en investigar el franquisme. Varela diu que l'actuació del jutge pot ser constitutiva del delicte de prevaricació de l'article 446.3 del Codi Penal, castigat "amb la pena de multa de dotze a vint-i-quatre mesos i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic per temps de 10 a 20 anys".

Per ara, el més factible és la suspensió cautelar del jutge, tal com indica Varela en l'escrit, que té en compte l'article 383.1 de la Llei orgànica del poder judicial, en què es preveu apartar els magistrats de la feina "quan es declari procedir contra ells per delictes comesos en l'exercici de les seves funcions", com ara la prevaricació.
La suspensió ha de ser acordada pel Consell General del Poder Judicial, que examinarà l'assumpte en el ple que es durà a terme el pròxim 22 d'abril.

El que Varela notificà ahir és una resolució en la qual transforma en procediment abreviat les diligències obertes a Garzón per haver-se declarat competent per investigar les desaparicions durant la Guerra Civil i el franquisme, i dóna deu dies a les parts perquè sol·licitin l'obertura de judici oral o demanin el sobreseïment de la causa.
Tot i que només després de rebre aquests escrits arribarà el moment de fer seure Garzón a la barra o arxivar el cas, Varela ja rebutjà el 4 de febrer sobreseure la causa, perquè entén que l'actuació del jutge conté tots els elements del delicte de prevaricació. El magistrat també sosté que no és necessària la pràctica de més proves per aclarir els fets -que van ser denunciats pel sindicat ultradretà Manos Limpias i Falange Española de las JONS- i denega totes les sol·licitades per Garzón.

El perfil dels querellants

Associacions d'ultradreta com Manos Limpias i Falange Española de las JONS, imputats en el cas Gürtel i els advocats José Luis Mazón i Antonio Panea són els actors que hi ha darrere les querelles que portaran el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón a la banqueta dels acusats. De tots aquests querellants, és Manos Limpias el que sembla haver tingut sempre Baltasar Garzón com a objectiu preferent. Aquest col·lectiu, que es defineix com un "sindicat d'àmbit nacional" però que no té representació a cap centre de treball, fou fundat el 1995 per l'advocat Miguel Bernad Remón, exsecretari general del Frente Nacional -partit ultradretà creat el 1986 per Blas Piñar per refer Fuerza Nueva.

Falange, que nega ser una organització "ultra" o "hereva política del franquisme", va decidir denunciar Garzón per "defensar la memòria dels falangistes", que -segons diuen- el jutge va acusar genèricament de crims contra la humanitat, en els quals "no van tenir res a veure", perquè el partit havia deixat d'existir el 1937.
L'advocat Antonio Panea i José Luís Mazón, que han denunciat Garzón per les retribucions que va rebre a Nova York, són també vells coneguts del magistrat. Panea fou un dels promotors d'una querella -arxivada pel jutge- contra el president de Banco Santander, Emilio Botín, relacionada amb el cas de les "cessions de crèdit".
Mazón fou l'advocat que aconseguí la inhabilitació del jutge Fermín Calamita per haver retardat una adopció sol·licitada per una parella de lesbianes.