TW
0

Els cinc magistrats que formen l'anomenat "bloc progressista" del Tribunal Constitucional (TC) haurien assolit un acord entorn del cinquè esborrany de sentència sobre l'Estatut de Catalunya, en el qual se'n vetarien directament 15 articles i se'n retocarien 20. Ara cerquen sumar almenys un vot entre els conservadors que permeti notificar la resolució. Així ho asseguraren fonts jurídiques després que els diaris El Mundo i ABC informassin que el text ja gaudeix del suport de sis dels deu magistrats que componen el ple -un altre, Pablo Pérez Tremps, va ser recusat; i un més, Roberto García Calvo, va morir-, la qual cosa faria possible tirar endavant la sentència en el termini de poques setmanes.

Les fonts consultades, tanmateix, no són tan optimistes i afirmen que el sisè vot -que podria ser el del vicepresident del TC, Guillermo Jiménez- no està assegurat, que els debats informals entre els magistrats continuaran després de les vacances de Setmana Santa i que ni tan sols l'entesa entre els anomenats progressistes no pot considerar-se definitiva. Afegeixen que el consens s'ha suscitat entorn d'un text que aplica la "reiterada i abundant" jurisprudència constitucional per salvar el preàmbul de l'Estatut -que recull la definició de Catalunya com a nació-, perquè estima que no té valor jurídic, però que no estén automàticament aquest aval a l'articulat referit als "símbols nacionals".

A més, el projecte de resolució -que segons les fonts serà sotmès a la consideració del ple el mes que ve- declara nuls una quinzena de preceptes dels més de cent recorreguts pel PP, alguns dels quals tracten del Poder Judicial a Catalunya i condiciona la validació d'altres a la seva interpretació. Els cinc suports de què disposa el nou esborrany són els de la presidenta del tribunal, María Emilia Casas, la ponent de la sentència, Elisa Pérez Vera, i els magistrats Pasqual Sala, Eugenio Gay i Manuel Aragón.

El vot de la presidenta

Atesa la composició del ple, aquests cinc suports serien suficients per aprovar la sentència, però només si Casas fes ús del vot com a presidenta, cosa que ha tractat d'evitar al llarg del mandat i que no es planteja en un assumpte tan important i de tant de ressò com el de l'Estatut, i menys tenint en compte la seva "interinitat". Descartada fa molt temps la unanimitat, els progressistes estan ara resignats a tirar endavant la resolució amb un màxim de sis vots o, més improbablement, set.