No són etarres, són bombers!

França admet haver comès un error en difondre un vídeo en què apareixien cinc presumptes etarres que han resultat ser cinc bombers catalans. Els joves, que eren de vacances, es varen lliurar a la Policia després de ser alertats per la Generalitat

TW
0

No són etarres, són bombers. França ha reconegut que va cometre un error en difondre dos vídeos en els quals s'identificaven cinc bombers catalans que eren de vacances al país gal com els presumptes integrants de l'organització terrorista ETA que van participar en l'assassinat del gendarme Jean-Serge Nérin. Les imatges dels "suposats terroristes", gravades en un Carrefour de Villiers-en-Biere, van omplir la pràctica totalitat de les portades dels diaris espanyols.

La Policia francesa assegurava que es tractava de membres d'ETA quan en realitat eren tres bombers de la Generalitat i dos de l'Ajuntament de Barcelona. L'alerta la van donar els mateixos afectats que, després de rebre trucades de familiars i amics, van avisar divendres vespre el servei de Bombers de Catalunya de l'error. D'aquesta manera, els Bombers de la Generalitat, dependents de la Conselleria de Interior, varen informar que les cinc persones identificades com a presumptes etarres eren, en realitat, companys del seu equip. Referent a això, el ministre d'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va reconèixer que "es podien haver fet les coses millor", encara que va assegurar que la col·laboració entre els dos països "millora cada dia".

El ministre, que va reconèixer que Interior va accedir a les imatges del vídeo "molt poc abans" que fossin difoses, va destacar que la investigació policial "no és una ciència exacta" i de vegades es tenen hipòtesis de treball que, com en aquest cas, resulten no ser les correctes. Així, va considerar que en aquesta ocasió "hauríem d'haver explicat clarament que era una hipòtesi de treball i, en lloc d'això, tots vam donar per fet que estàvem davant els vertaders autors de l'assassinat" de l'agent francès Jean-Serge Nérin. Hi va "haver un problema d'explicació que assumesc com una cosa que no hem fet bé entre tots", va dir en al·lusió a Espanya i a França, ja que no creu que sigui qüestió de distribuir responsabilitats. A més, remarcà que "em sent tan responsable d'aquesta investigació com de les que du a terme la Policia i la Guàrdia Civil" i "tan dolgut per aquest assassinat com si fos un dels nostres".

"De vegades es cometen errors"
Per part seva, el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va demanar que "no s'exageri l'error del vídeo". De la mateixa manera, la vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, va lamentar la confusió generada i va assegurar que errors com a aquest "de vegades es cometen". En aquest sentit, el portaveu d'Interior de PP en el Congrés dels Diputats, Ignacio Cosidó, subratllà que l'errada comesa "en absolut" entela l'"excel·lent" col·laboració de França i d'Espanya en la lluita antiterrorista.

Per altra banda, el coordinador general d'Aralar, Patxi Zabaleta, demanà a Batasuna condemnar o reprovar "qualsevol ús" de la violència, encara que ha considerat que la mort del gendarme Jean-Serge Nérin "no va ser un atemptat" ni un "assassinat", sinó "un homicidi en un intercanvi de trets".
Mentrestant, un tribunal francès eximí als cinc bombers de qualsevol tipus de responsabilitat en la l'assassinat del gendarme, tot i que els bombers van haver de declarar durant cinc hores davant la Policia francesa.

Aspurz, davant la Justícia
En un altre ordre de coses, el presumpte etarra Joseba Fernández Aspurz, detingut dimarts al sud-est de París, fou conduït ahir davant del Tribunal de París, competent en matèria de terrorisme. Fernández Aspurz, de 27 anys, àlies el Guindi, va ser interrogat anit pel jutge antiterrorista Yves Jannier, sobre la suposada relació amb l'organització armada.

Fonts de la lluita antiterrorista varen corfirmar, a més a més, que ETA va llançar durant el febrer un nova campanya d'extorsió a empresaris bascos amb l'objectius de recaptar fons. No obstant això, nombrosos empresaris no han pogut contactar a través dels "canals habituals" de pagament perquè o bé no existeixen o bé les persones amb qui contacten no volen saber res de l'assumpte.