TW
0

Cop a ETA amb la detenció d'Ibon Gogeascoechea, considerat el màxim dirigent de la banda terrorista, a la localitat francesa de Caen (Baixa Normandia), al costat dels també presumptes etarres Beñat Aguinagalde Ugartemendia i Gregorio Jiménez Morales. El responsable d'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va explicar que Gogeascoechea instruïa els altres dos perquè entrassin a Espanya amb "la pitjor intenció". Amb aquest cop a la cúpula militar d'ETA, ja són cinc les vegades que s'ha decapitat l'organització en els darrers dos anys.

Segons Rubalcaba, en el moment de l'arrest, Ibon Gogeascoechea acomiadava Aguinagalde i Jiménez. Ambdós formaven part d'un comando preparat per passar de França a Espanya i tenien "una personalitat molt complementària". Al primer se li atribueixen els assassinats d'Isaías Carrasco i Iñaki Uría, mentre que Jiménez "és un home amb experiència que ha treballat en el trasllat de material", digué.

"Deduïm que es tracta d'un comando especial que era acomiadat pel cap de l'aparell militar, que és una regla que compleix ETA. Quan el comando entra a Espanya, les instruccions les dóna personalment el cap", declarà Rubalcaba. El ministre assenyalà que l'operació continua oberta i que en l'escorcoll de la casa llogada als etarres es trobaren dues pistoles, un revòlver, una petita quantitat d'explosiu, ordinadors i material informàtic, estris per a la fabricació de zulos, doblers en efectiu i grillons, "element poc habitual en la dotació dels comandos".

Cap de la banda

Ibon Gogeaskoetxea arribà a la cúpula d'ETA després de la caiguda, l'abril de 2009, de Jurdan Martitegi, el darrer dels estrets col·laboradors de Garikoitz Aspiazu Rubina, àlies Txeroki. Així mateix, es pensa que el seu germà Eneko és entre els màxims dirigents de la banda. Ibon va néixer a Biscaia el 1965 i Enekol el 1967. Van formar part del comando legal armat Katu, en el qual també hi havia el seu cosí Kepa Arronategui. Sota el seu mandat, es produïren l'estiu de 2009 els atemptats de Burgos i Mallorca. En aquest darrer van morir els guàrdies civils Carlos Sáenz de Tejada García i Diego Salvà Lezaun.

Notícies relacionades

Ibon va fugir el 1997 després que els membres del comando Katu intentassin atemptar contra el rei al museu Guggenheim de Bilbao. Llavors, el titular del Jutjat número 2 de l'Audiència Nacional, Ismael Moreno, va dictar el 18 de febrer de 1998 un acte de processament contra cinc presumptes membres d'ETA per l'atemptat frustrat contra el rei al museu Guggenheim de Bilbao, en el qual va ser assassinat l'ertzaina José María Aguirre Larraona.

Assassí de Garric i Uria

Per part seva, el jutge Eloy Velasco ordenà el març de 2009 la crida i cerca internacional de Beñat Aguinagalde, per dos atemptats terroristes, entre els quals es troba l'assassinat a trets de l'empresari Ignacio Uría, el desembre de 2008 a la localitat guipuscoana d'Azpeitia. Entre les causes per les quals Aguinagalde és reclamat, s'hi inclou a més l'intent d'atemptat contra l'Ertzaintza que va tenir lloc dia 16 de gener de 2008 en un repetidor de la muntanya Santa Bàrbara d'Hernani, també a Guipúscoa.

La decisió del jutge no inclou l'assassinat, el març de 2008, de l'exregidor socialista de Mondragón Isaías Carrasco, malgrat que el ministre confirmà que Aguinagalde n'era l'autor material.

Gregorio Jiménez Morales va formar part d'un bàndol dedicat a tasques de logística, a transport i a lliurament de material que va exercir la missió de recollir un llançamíssils i lliurar-lo a un comando que havia d'atemptar contra el llavors president del Govern José María Aznar amb motiu dels seus desplaçaments al País Basc durant la campanya electoral de les autonòmiques de 2001.