El Suprem admet una tercera querella contra Garzón

Les coses es compliquen per a Baltasar Garzón. El Tribunal Suprem va admetre ahir a tràmit una tercera querella contra el jutge de l'Audiència Nacional, presentada com a acusació particular per l'exfiscal d'aquest òrgan i advocat d'un dels imputats en el cas Gürtel Ignacio Peláez, que considera que Garzón va prevaricar i va cometre un delicte contra la garantia institucional de la intimitat en intervenir les converses mantingudes pels tres presumptes capitosts de la trama corrupta amb els seus missers a la presó.

L'admissió d'aquesta acció penal contra Garzón se sumaria a les dues que ja tramita l'Alt Tribunal contra el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 5, per investigar les desaparicions del franquisme i pels cobraments de la Universitat de Nova York que féu durant l'any que va estar als EUA per un permís d'estudis. La interlocutòria del Suprem, que designa com a instructor de la causa el magistrat penal Alberto Jorge Barreiro, afirma que en aquest moment "no existeixen raons suficients (...) per excloure amb tota certesa la hipòtesi de l'existència dels delictes esmentats" pel querellant.

La Sala destaca com a "extrem significatiu" per a l'admissió a tràmit de la querella el fet que la jurisprudència del Tribunal Constitucional limiti les intervencions de les comunicacions de presos amb advocats als supòsits de terrorisme. També critica que l'acta de Garzón ordenant les escoltes es referís a la "totalitat indiscriminada" de missers del cas. Peláez, que representa l'imputat en la trama Gürtel José Luis Ulibarri, ressalta en la querella determinades actuacions de Garzón, al seu judici irregulars, durant la investigació del cas, del qual el magistrat de l'Audiència Nacional es va inhibir el passat 5 març en favor del Suprem (en el cas de dos aforats estatals) i els tribunals superiors de Justícia de Madrid i València.

L'advocat comença l'escrit assenyalant que en aquest cas es van incomplir les normes de repartiment de l'Audiència Nacional, ja que les diligències fiscals que originaren el cas Gürtel van ser remeses directament a Garzón al·legant la seva connexió amb una altra investigació preexistent (el denominat cas BBVA) però el jutge no va obrir una peça separada en aquest sinó unes diligències independents. A més, Garzón s'hauria torbat cinc dies -entre el 27 de febrer i el 4 de març de 2008- a notificar a dos dels imputats les converses que els foren intervingudes. Es tracta de Francisco Correa i Antonio Crespo, que havien de triar un altre lletrat perquè el seu, José Antonio López Rubal, havia estat també imputat.

Així mateix, segons la querella, Garzón hauria prorrogat la intervenció de les comunicacions a la presó el 20 de març de 2009, malgrat que quinze dies abans ja s'havia declarat incompetent en aquesta causa i inhibit en favor dels tribunals superiors. Tot i això, Peláez descarta demanar la suspensió de funcions del magistrat perquè diu que no li desitja "cap mal a títol personal". El Ministeri Fiscal s'oposa a la tramitació d'aquesta nova causa al·legant que els fets narrats en la querella no són constitutius de delicte i qüestionant, fins i tot, la legitimitat de Peláez per a l'exercici de l'acció particular, ja que les escoltes varen ser aprovades per a les comunicacions dels presumptes capitosts (Francisco Correa, Pablo Crespo i Antoine Sánchez), que no són els seus clients, i per tant aquesta acusació "exerceix drets aliens". En l'escrit que remeté en el seu dia a la Sala Penal, el fiscal també indicava que aquesta querella no és, en realitat, més que "una maniobra processalment fraudulenta destinada a furtar als tribunals competents la decisió sobre proves" legítimes.