El Tribunal Superior absol a dos càrrecs de la Guàrdia Civil en el cas de la 'factura falsa'

La Sala del de Penal del Tribunal Suprem ha decidit absoldre el tinent coronel de la Guàrdia Civil, Luis Cuadri Duque, de la pena de tres anys de presó que li va decretar l'Audiència Provincial per un delicte de falsedat documental en el cas de la 'factura falsa' a la Comandància de Balears. Alhora, també absol al capità de l'Institut Armat, José López Trujillo, de la seva pena de sis mesos de presó.
D'altra banda, l'Alt Tribunal estima parcialment un recurs presentat per l'ex coronel Francisco García Peña perquè es valorés l'atenuant d'haver confessat els fets i, per tant, haver col·laborat en la investigació abans que s'iniciés el procés. Amb això, el Suprem rebaixa la seva pena a un any i sis mesos de presó per falsificació de document oficial i la seva inhabilitació especial per al càrrec públic per un any.
El pronunciament del Suprem es refereix a la resolució sobre la planificació d'una estratègia perquè García Peña, que abans de prendre possessió en el seu càrrec com coronel cap de l'Institut Armat a Balears, sol·licités a la Direcció General de la Guàrdia Civil una reassignació de crèdit en concepte d'una reparació d'edificis per executar unes obres que no es van arribar a efectuar. Amb això, es va planejar emetre una factura de 12.000 euros per adquirir mobiliari i efectuar reformes en el seu pavelló personal.
La sentència, que anul·la l'emesa per l'Audiència Provincial el febrer del 2009, considera que en el cas de Cuadri es el va condemnar com cooperador o inductor en delicte de falsedat documental, mentre que se li imputava falsedat documental per inducció per part de l'acusació particular -Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC)-, una vegada que la Fiscalia no va formular cap acusació.
Aquests delictes no són homogenis per a l'Alt Tribunal i, per tant, entén que «no va poder defensar-se adequadament» ja que es el va condemnar per un delicte del qual no estava acusat. «Aquest -referint-se a Cuadri- no participa en el fet, no executa part del fet, sinó que fa néixer en un altre una idea de contravenció de la norma fent un fet delictiu», remarca la sentència.
En definitiva, el Suprem considera que s'ha produït «un error al subsumir el mer acompanyament en la decisió, potser producte de la companyonia o l'amistat, en un acte d'inducció, que requereix altres elements superadors del mer acompanyament».
Semblant argumentació s'ofereix en el cas de José Luis Trujillo, a l'haver estat condemnat com inductor o cooperador necessari mentre que ha estat acusat per delicte de falsedat documental, pel que entén que s'ha vulnerat els seus drets fonamentals en el procés.
En el cas del recurs de García Peña, el Suprem entén que l'imputat ha afirmat els fets acusatoris quan «ni tan sols existeix un procés penal d'indagació» i proporciona les dades suficients per completar la tasca policial i judicial. Això mereix, segons l'opinió del Tribunal Suprem, la qualificació d'atenuant especial per al condemnat, qui ja es va referir als fets en una entrevista a un mitjà de comunicació.