Yak-42, un vol sense revisió

Un representant de Chapman Freeborn a Espanya, Sergio Núñez Cabo, que tenia com a missió negociar amb l'Exèrcit espanyol els vols que feien el 2003 els militars destinats a missions internacionals, afirmà ahir, en el judici civil pel sinistre del Yakolev 42, que l'empresa es limitava a efectuar "una tasca operacional per a la contractació dels avions" i que no duia a terme controls in situ de la capacitat tècnica dels aparells. Per la seva banda, els missers dels familiars dels militars consideren provat que aquesta contractista desconeixia l'estat real de l'aeronau i que aquell vol no fou militar, sinó civil.

Aquestes són dues de les conclusions que s'extreuen de les compareixences d'ahir en el nou judici civil contra l'aerolínia Ukranian Mediterranean Air, la contractista Chapman Freeborn i l'empresa d'assegurances Busin Joint Stock, com a suposades responsables civils del vol del Yakolev 42. Dificultat per operar Núñez va indicar que l'Exèrcit espanyol tenia "problemes" per aconseguir que les companyies nacionals d'aviació civil realitzassin els vols, per les indefugibles dificultats que comporta fer operacions aèries en zona de guerra, com és el cas de l'Afganistan, i per això les empreses dels països exsoviètics, com ara l'antiga República Socialista d'Ucraïna, han trobat un mercat en aquest camp.

En aquest sentit, el coronel Joaquín Yáñez afirmà que "la relació qualitat/preu" havia estat determinant per triar UM Air com a companyia aèria, a més de ressaltar les dificultats per usar l'aeroport de Kabul, pel "deficitari" suport des de terra per aterrar i enlairar-se, entre altres motius. Del vol mortal, en comentà que tenia dues tripulacions.