TW
0

El ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho ha destacat avui la «valentia» mostrada pel Govern en fer una proposta -elevar l'edat de jubilació des dels 65 als 67 anys- que pot considerar-se «poc còmoda o impopular», sobretot si es té en compte que ara mateix i fins al 2023 no es preveuen problemes per a la Seguretat Social.

«Des del punt de vista de comoditat del Govern, si no tens problemes avui amb la Seguretat Social, si pots pagar les pensions, si tens superàvit després de pagar-ho tot i si a més tens un bon Fons de Reserva, la cosa més còmoda és no anticipar-se a fer plantejaments que popularment no seran ben rebuts. Però els governs estam per prendre mesures i avançar-se al futur», ha assegurat Corbacho.

El ministre, en declaracions a RNE recollides per Europa Press, ha insistit que el Govern ha tingut la «valentia» de fixar posició en el debat sobre el futur de les pensions, i ha afegit que, si no ho hagués fet, «se'l criticaria» per no haver-se pronunciat.

Corbacho ha subratllat que, amb la seva proposta, l'executiu no persegueix «fer por» a la societat espanyola, com s'ha dit des de CCOO, sinó «assumir la seva responsabilitat» envers les futures generacions de pensionistes espanyols.

Així, ha manifestat que, si no fan reformes, els problemes per a la Seguretat Social no començaran fins el 2023 o fins el 2030 en el cas que s'utilitzés el Fons de Reserva de les pensions. Per tant, ha dit, hi ha temps per desenvolupar aquest debat i buscar el màxim consens possible.

"No estam davant una situació que ens obligui a resoldre això d'una manera ràpida i urgent», ha assenyalat Corbacho, que en tot cas ha indicat que, si s'aprova la mesura, el retard de l'edat de jubilació començaria a aplicar-se a partir de 2013 de manera gradual".

Corbacho ha recordat que l'Executiu no ha presentat un decret llei, sinó una proposta que anirà ara al Pacte de Toledo, d'on sortiran les recomanacions finals per a la reforma del sistema de la Seguretat Social.

Alhora, el ministre ha subratllat que la idea de pujar l'edat de jubilació ordinària és un debat que és ara mateix a tot Europa, ja que tots els informes apunten que els països s'aniran envellint i que hauran d'adoptar reformes els anys vinents. A Alemanya i Holanda, ha recordat, s'ha pres la determinació d'elevar la jubilació als 67 anys i a França també s'ha obert el debat sobre el tema.

«SEGURAMENT NO PODRÀ UNIVERSALITZAR-SE»

El titular de Treball ha afegit que, «segurament», pujar l'edat de jubilació als 67 anys no podrà ser una cosa «universal», és a dir, que no serà aplicable en tots els sectors econòmics i tots els treballs per les especials circumstàncies d'alguns. «Que la cosa hagi de ser lenta no és amb ànim d'endarrerir (aquesta mesura), però aquí hi ha moltes variables i caldrà discutir molt i al final acordar el màxim possible», ha apuntat.

Corbacho ha subratllat que seria un «contrasentit» mantenir el debat de l'augment de l'edat de jubilació mentre es prejubila els treballadors cada vegada a edats més primerenques. Així, ha dit, el primer objectiu ha de ser el d'elevar progressivament l'edat real de jubilació (63 anys i 10 mesos) a l'edat legal de 65 anys, i això, ha afegit, és una fita a la qual les crisis no ajuden, ja que a vegades les empreses utilitzen la jubilació anticipada com mecanisme d'ajustament.

Ara bé, el ministre ha distingit de les empreses que fan aquestes jubilacions anticipades per necessitat econòmica, d'aquelles que, tenint beneficis, han recorregut a aquesta mesura i no per necessitat econòmica. «Això cal anar acotant-ho», ha insistit Corbacho, que ha afegit que l'única possibilitat d'afrontar la pressió demogràfica és augmentar l'edat de jubilació.

Preguntat per si s'ampliarà el període de càlcul de les pensions, ara establert en 15 anys, el ministre ha indicat que es tracta d'un tema «obert» i ha explicat que l'actual sistema de còmput té els seus avantatges, però també els seus inconvenients. Així, ha recordat, a aquells treballadors que són acomiadats al final de la seva vida laboral i troben un altre ocupació, pateixen una rebaixa «radical» en la seva cotització, fet que té una repercussió «molt negativa» en la quantia de la seva pensió final.

«Caldrà veure si hi ha alguna mesura perquè quan una persona es troba en aquesta situació no sigui tan perjudicada com ho és ara i, per a una persona que té el càlcul en 15 anys, caldrà veure què passa si en lloc de 15 són 16 anys. Crec que no hi haurà gaire problemes a buscar una cosa que no danyi l'interès general de la gran majoria, i que sigui un sistema equitatiu. Caldrà buscar fórmules intermèdies», ha dit.