Joan Laporta, al capdavant de la manifestació de la Diada Nacional, l'11 de setembre passat. | Efe

TW
0

Joan Laporta sembla que prepara el salt a la política. El president del FC Barcelona, assegurà ahir que, si decideix presentar-se a les eleccions al Parlament català, és per ser president de la Generalitat i per governar, una tasca per a la qual creu que està "capacitat" i que ho ha demostrat tots aquests anys al capdavant del club blaugrana.
"Si m'hi present és per ser president de la Generalitat. Si hi entr és per governar, no per decidir qui governa", manifestà en una entrevista al diari Avui, al·legant a més que és necessari, com a "nació, tenir incidència a la Cambra, a fi que Catalunya tingui capacitat d'administrar els propis recursos". Encara que admeté que l'experiència com a president del Barça no es pot extrapolar del tot a la política, afirmà que hi ha una sèrie de principis bàsics que hi concorden.

Insistí que si fos el cap autonòmic, lluitaria perquè el Principat disposàs d'un Estat, cosa que li permetria prendre decisions "sense que haguessin de ser cuinades per l'Estat central", com ha fet el "decebedor" tripartit. Segons el seu parer, tanmateix, també han estat una decepció Zapatero i Convergència, "que podria influir de manera contundent en l'Executiu espanyol". En el cas que decidís concórrer als comicis, no aclarí si ho faria amb Reagrupament, una formació la direcció de la qual abandonà dissabte Joan Carretero, al costat de 12 persones més, per discrepàncies en l'elaboració de les llistes electorals.

Manifestà que, si fa el pas que ara medita, ha de valorar si es presentarà "en un partit dels que ja hi ha o en un moviment també ja constituït". "Però jo vull acció política i això vol dir un partit polític, perquè l'objectiu és que Catalunya tingui un Estat propi," va sostenir el dirigent blaugrana. En demanar-li si ser president del FC Barcelona és fer política, respongué que no és fer política de partits però sí "de país". Segons asseverà Laporta, el Barça "és l'eina millor per defensar Catalunya, perquè no està sotmès a les estructures centrals".

Una assemblea extraordinària decidirà el futur de Reagrupament

Els sis membres de la junta directiva que no dimitiren dissabte decidiran si la formació es presenta a les pròximes eleccions autonòmiques en una assemblea extraordinària. Joan Carretero, fins ara líder de Reagrupament, i 12 membres més, entre els quals hi ha Ruth Carandell, número dos de l'entitat, l'abandonaren aquest cap de setmana per desavinences amb un grup de quatre membres de la formació: Jaume Renyer, Emili Valdero, Albert Pereira i Francesc Abad, a causa de l'elaboració de les llistes electorals. En declaracions a Catalunya Informació, Francesc Abad explicà que Joan Carretero havia demanat que s'arribàs a un acord en un encontre a Vic (Barcelona). "Volíem tenir una setmana de marge per poder-ne parlar, però ens ho negaren", i afegí que no podien partir "sense decidir si finalment marxàvem".

Abad subratllà que "per responsabilitat" no podien abandonar el partit. Tot i les desercions, afirmà que el futur de Reagrupament no depèn que "una persona digui si uns han o no d'anar-se'n". A més, negà que la possibilitat que l'actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, encapçali la llista de Reagrupament sigui la causa dels desacords i manifestà que el continua defensant com el "candidat ideal". Un dels possibles noms que sonen per liderar la candidatura de Reagrupament és el del batle d'Arenys de Munt, Carles Móra, acabat d'afiliar a la formació.