“Cap tancament d'un diari no és innocent: el mal està fet”

Amb la veu tranquil·la però plena de contundència, Martxelo Otamendi oferí les pinzellades del que ha estat el dibuix "més kafkià" d'aquesta dècada: el tancament del diari Egunkaria. Convidat per l'Obra Cultural Balear i pel col·lectiu Gent Activa, Otamendi aterrà a Palma en el marc de la Setmana pro Egunkaria als Països Catalans. Venia de Barcelona i avui li toca Girona. Si bé ja ha explicat el mateix relat macabre en desenes d'ocasions, les seves paraules no perden mai actualitat: "La matinada del 20 de febrer de 2003, vaig sentir cops a la porta. Quan vaig obrir, m'estaven apuntant a la cara. Després de quatre hores d'escorcoll, s'endugueren coses tan perilloses com un llibre de balenes, documentació de Fórmula 1 i una mongeta de metall decorativa".

És el testimoni de l'aleshores director d'Egunkaria, únic diari escrit íntegrament en basc. El jutge Juan del Olmo havia decidit tancar-lo "cautelarment". Però, com explica Otamendi, "cap tancament no és innocent: el mal està fet". Conduït a una comissaria de Madrid -"quatre hores de viatge tapat"-, va patir incomunicació durant cinc dies. "I m'ho varen dir ben clar en arribar-hi: 'Això és la Guàrdia Civil, o sigui, que ja pots començar a cantar, perquè aquest viatge dura cinc dies i cada dia és pitjor".

Nou directius més de l'Egunkaria havien estat detinguts la mateixa matinada. La majoria denuncià tortures. Va ser el cas d'Iñaki Uria i de Joan Mari Torrealdai, només vinculats a la cultura i amants de la llengua. "Ara bé -adverteix Otamendi-, un dia, aquells que ens torturaren i els qui ho permeteren s'asseuran a la banqueta". Posà d'exemple l'obertura d'investigacions a Xile i a l'Argentina com a prova per a l'optimisme. Afegí que "fins i tot Galindo acabà la carrera amb una condemna de 85 anys per tortura i assassinat en el cas de Lasa i de Zabala". Tanmateix, "aquesta gent sempre troba un amic cardiòleg que pressiona el jutge perquè l'alliberin per motius de salut", matisava jocosament.

Però si Otamendi explicà amb amplitud la marxa de les denúncies contra la Guàrdia Civil per tortura, encara posà més èmfasi en el procés que té lloc aquests dies contra Egunkaria. Ell n'és un dels cinc imputats amb motiu d'una acusació popular exercida per l'AVT i per Dignidad y Justicia. En tot cas, cal pensar que la Fiscalia ja retirà l'acusació en el seu informe de l'any 2006 i que, a més, no se n'ha registrada cap de particular. Per això, recordà Otamendi, "s'ha d'advertir de la utilització perversa de què és objecte a l'Estat l'acusació popular". De fet, al director de Berria li consta que cap jutge de Madrid no hauria volgut acceptar el judici contra el rotatiu basc si Juan del Olmo l'hagués derivat cap a una altra sala.

"Set anys després, i sense acusació legítima, hem d'anar a Madrid per ser processats. A més, és un judici 'Guadiana', perquè començà durant tres dies de desembre, hi anàrem dos dies el mes de gener i encara hi hem d'anar la setmana vinent i també a final de febrer". Es tracta, doncs, d'una vista sense precedents. Això explica que Martxelo Otamendi, periodista, afirmi que tot el que ha viscut aquests darrers anys ha estat, senzillament, "kafkià". Per sobre de tot, però, demà el diari Berria serà als quioscos.