El col·lectiu que aglutina els familiars de militants d'ETA empresonats en penals espanyols havia cridat a manifestar-se ahir, dia 2, però finalment aquesta convocatòria va ser prohibida per l'Audiència Nacional, arran d'una denúncia presentada per l'associació Dignidad y justicia.
Menys de vint-i-quatre hores després, però, una nova convocatòria era realitzada per l'esquerra abertzale amb Eusko Alkartasuna, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna, per reclamar "la fi d'una política penitenciària criminal". Ràpidament, rebia el suport de sindicats bascos com LAB i ELA. Per part seva, el col·lectiu Dignidad y justicia unia una vegada més la seva veu a la del Partit Popular per tal d'evitar la marxa, si bé en aquest cas l'Audiència Nacional decidia en darrera instància autoritzar la protesta.
Sentència del Suprem i resposta de Rubalcaba
Coincidint amb això, també divendres sortia a llum la sentència del Tribunal Suprem que anul·lava l'ordre del Departament de Justícia de l'Executiu Ibarretxe que convocava ajuts destinats a subvencionar els desplaçaments dels familiars per visitar presos fora d'Euskadi.
Sobre aquesta qüestió es pronunciava ahir el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, que qualificà de "molt positiva" la decisió del Suprem i recordà, a més, que la "línia de Patxi López ja anava en aquesta direcció".
D'altra banda, també aprofità per afirmar que, tot i la polèmica que inicià fa uns dies, no té res a afegir al seu anunci d'aquesta setmana sobre un possible i imminent atemptat d'ETA, concretament un segrest, però sí que volgué destacar que "he fet bé de dir-ho".
D'aquesta manera, i enmig de prohibicions i contraconvocatòries, i després de polèmiques sentències, milers de persones secundaren a Bilbao la manifestació per exigir que es respectin els drets dels convictes de l'organització armada i demanaren el final de la política de dispersió.
Els partits convocants en cediren tot el protagonisme als familiars dels reclusos, els quals encapçalaren la protesta amb una gran bandera on es podia llegir "Euskal presoak Euskal Herria", paraules que resumeixen la reivindicació d'acostament dels seus parents a penals bascos. Denunciaren, així mateix, les prolongacions no justificades de penes i el manteniment a la presó de familiars amb malalties cròniques.
Els dirigents de les formacions polítiques i sindicals nacionalistes Pello Urizar, secretari general d'EA; Patxi Zabaleta, coordinador d'Aralar; Óscar Matute, fundador i líder d'Alternativa, i destacats exdirigents de la il·legalitzada Batasuna com Rufi Etxebarria, Jone Goirizelaia i Arantza Urkaregi, hi ocuparen un discret segon pla.
Sense imatges
Els manifestants no portaven cap cartell amb fotografies dels reclusos, encara que sí que varen corejar els tradicionals lemes de l'esquerra abertzale d'exigència de "presos al carrer: amnistia per a tots", "els presos bascos a Euskadi", "independència" i "sense amnistia no hi ha pau".
La marxa va discórrer sense incidents al llarg de la Gran Via de Bilbao, vigilada per dotacions de l'Ertzaintza, tal com ho havia demanat el jutge Ismael Moreno, de l'Audiència Nacional, a l'acte en el qual autoritzava que es dugués a terme. El recorregut va concloure davant l'ajuntament de Bilbao, on després del manifest dos bertsolaris (cantaires de versos) desgranaren unes estrofes al·lusives al motiu de la mobilització.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sincerament, el problema real és l'ètnia castellanoparlant contra totes les demés ètnies no castellanoparlants empresonades dins aquesta espanya de merda que prioritza més el castellà que els demés idiomes (6 més!!!!) que es parlen a n'aquest territori comandat pels morts de fam de madrid. El problema és que com a França i com els demés estats patètics que existeixen, a espanya el castellà es va menjant totes les altres identitats diferents a la cultura dels toreros. És penós veure que gràcies a les terres que els espanyols més odien (Catalunya-Euskal Herria) aquests (els espanyols-castellanoparlants) no es moren de fam com a Àfrica. No defallis Sebel.li, els forasters de Mallorca són uns repugants morts de fam, i per molt d'Estat que tenguin, sempre seran uns miserables asquerosos.
Sebel.lí, ets més curt que en trompa. Estat propi?...Estat d´excepció?...Tendrien que estar a l´illa de "Hierro".
estat d'excepció, monopoli de la violència,bufff Sebel·lí , que tremebundo!!
Una passa més dins l'estat d'excepció imposat per PP i PSOE al País Basc. No ve gens de nou. El monopoli de la violència la tenen els estats a la UE i altres bandes del món, i els bascos volen construir un estat propi.
jo el que admir son coses aixi http://www.vilaweb.tv/?video=5965 i deixa't estar de demagogia, toni.
O sigui, "observador internacional", com que l'estat espanyol no compleix la llei penitenciària (segons tu i els teus admirats etarres) ni reconeix el dret a l'autodeterminació del poble basc, això és motiu suficient perquè els etarres te puguin matar a tu, a jo, als meus fills o els teus fills (si és que en tens) . Si això per tu és justícia, crec que has de menester dur es cap a adobar. Per altra banda, el fet de que la legislació espanyola no permeti als bascos decidir com alliberar-se dels 'invasors' no impedeix saber, de manera objectiva, que la majoria dels bascos no se senten representats pels etarres. Pert tant, no tenen cap legitimitat democràtica. No cerquis excuses per a justificar lo injustificable. També te voldria recordar que la dispersió de presos no es la causa de la violència etarra sinó la seva consequència. Si els etarres deixen de matar, s'acabarà la dispersió. Mira si és bó d'arrreglar. I, per acabar, m'agradaria que fossis sincer amb tu mateix i responguessis a aquesta pregunta: si haguessis de triar (en un cas hipotètic) entre caure en mans de sa justícia espanyola o sa "justícia etarra, quina triaries?
o.i, estam d'acord en l'acostament i el tractament, però, ja que dius que no embullem més la troca i afirmes "No, no només hi ha un bàndol amb armes": de quin tipus de conflicte estam xerrant?
Un apunt sobre la pancarta: no diu "... Euskal Herria" (el País Basc) sinó "Euskal Herrira" (al País Basc).
1900, si trobes que s'ha de llegir aquesta carta, pots deixar per aquí l'enllaç. Forastera, jo estic a favor d'un tractament correcte als presos polítics, als polítics presos i a tots els altres presos i no presos. Als detinguts també, per cert, però no embullem més la troca traient a rotlle ara la tortura, les detencions irregulars ni les desaparicions, que no acabaríem mai, eh que no? No, no només hi ha un bàndol amb armes, però sí que tendim a llegir només la informació d'un sol bàndol. Al final, tot això ens pot desviar del tema: els presos s'han d'estar a prop de ca seva, entre altres coses perquè això és el que obliga la llei.
A observador:El que no estigui d´acord amb que es tinguin tans miraments amb aquests assassins,no vol dir que estigui d´acord amb la llei de Talió.Sembla que et costa entendre el que vull dir. Acabo de llegir una carta de una mare vasca (mare de una victima) a una mare vasca (mare de un terrorista) referent a les queixes que va fer als mitjans de comunicació, envoltada de gent de ONGS i de colectius de tota mena perquè tenia el fill empresonat lluny.M`agradaria poguer transmetre-la aquí però es un xic llargue,Tu que clames per els drets humans, et convendria llegir-la.Mentre una mare besa al seu fill en una presó lluny,l´altre posa flors a la tomba del seu,i amb els impostos que amb penuria també paga aquesta mare el fill de la que es queixa perquè el te lluny, cada dia dorm i menja ben calent.Podeu puntuar en negatiu tan com volgueu.A, i a veure si aneu a veure els familiars de les victimes i els expliqueu els seus drets.Ja que t´anomenes observador internacional,podries explicar com tracten als terroristes en altres païssos? Ai, no i pensava aquí som molt solidaris,humanitaris i respectem els drets de ¿Tothom?