Això va anunciar el portaveu de l'entitat, Carlos Callón, que considerà que aquesta mobilització, que serà "històrica", demostrarà "el suport" de la comunitat educativa a l'actual normativa. Per part seva, el responsable de CIG-Ensino, Anxo Louzao, indicà que servirà per "intentar que el Govern de la Xunta desisteixi en els atacs" al gallec.
Ja ahir horabaixa, amb motiu de la presentació de l'esborrany, unes 2.000 persones arribades de tot Galícia es van concentrar a Santiago de Compostel·la amb pancartes de diferents col·lectius -entre els quals figuraven els sindicats CIG, STEG i UGT- i cridant consignes com "na Galiza en galego". Els manifestants varen recórrer els carrers fins a l'edifici administratiu de la Xunta, on van reclamar una major defensa de la seva llengua.
"Equilibri de llengües"
Després de la reunió de la Xunta, Feijóo presentà el seu esborrany en roda de premsa. Pel president, el nou decret pretén establir un "equilibri" entre el gallec i el castellà en l'educació Primària i Secundària. De fet, l'escrit inclou com a punt més polèmic l'elecció de la llengua per part dels pares tant a Primària com a Secundària i Batxillerat. Així mateix, el decret intenta implantar el triligüisme: classes en castellà, en anglès i en gallec. "La intenció és que les matèries escolars s'imparteixin en quantitats d'un terç en gallec, un terç en castellà i un terç en anglès o una altra llengua estrangera i que els pares puguin triar el predomini d'una sobre d'altra".
A més, Feijóo assenyala com a "objectiu final" acabar amb el "monolingüisme". "Passam d'un decret en el qual s'imposava als al·lots la llengua amb què havien de parlar a classe a un decret en el qual se'ls dóna llibertat", asseverà.
Sigui com sigui, el nou text ha causat indignació entre els professors perquè suposa la derogació del Decret 124/2007, que garantia que el 50% de les matèries s'impartissin en gallec.
La Xunta en defensa la idoneïtat. Els professors i els docents, però, semblen tenir-ho clar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Naturalment dintre de les autonomies amb llengua propia el ensenyament i domini del Castella esta garantit. El nacionalisme espanyol de caire castella amb el PP com a element distorsionador, esta sempre a la guait per atacar les llengues del Estat llevat del castella. El seu argument es la "llibertat". Llibertat que mai van recirdar quan el franquisme estaba masacran el Catala i van callar com uns p......., Cal que´ls gallecs prenguin la defensa del seu idioma devant les escomeses del nacionalisme espanyol del PP
La dreta vol que a Espanya només es parli el foraster. I s'extranyen de què no volguem esser espanyols!.
Que horror ! ... darle a los padres a elegir como quieren la educación de sus hijos. Si ya tenemos a los sindicatos para decirnos en que lengua han de educarlos. Es sin duda gallegofobia cavernaria y PPera