Això suposa un augment gairebé de sis dècimes respecte a l'indicador del novembre. Aquesta alta preocupació del 79% s'apropa així al registre del 1998, sota el Govern de José María Aznar, ja que en aquell moment era citat pel 81 per cent dels enquestats. No obstant això, el rècord data de mitjan anys vuitanta, en l'etapa de Felipe González, en què la xifra va assolir el 94 per cent.
Quant al segon i tercer lloc, són ocupats pels problemes econòmics i la classe política, respectivament. Pel que fa a la segona posició, el 47% dels entrevistats van contestar fent-hi referència i respecte a la classe política, ho féu un 13,6%.
El quart problema es relaciona amb el terrorisme d'ETA, que ascendeix un lloc respecte al mes anterior, però minva per que fa al percentatge: no arriba al 13%. El cinquè lloc és per a la immigració, amb un 12,4%. I el sisè, per a la inseguretat ciutadana, amb l'11,8%.
Habitatge
Fora dels cinc primers, concretament en el setè lloc, es troba l'habitatge. Recupera un lloc respecte al mes de novembre de l'any passat, però s'anota un descens de 7 punts. Aquesta forta davallada queda més clara si s'analitzen les dades de desembre del 2007. En aquell moment, la problemàtica de l'habitatge era citada pel 28,8 per cent dels enquestats. No obstant això, en la llista de problemes que més afecten personalment els espanyols, l'habitatge repeteix en el tercer lloc, per darrere de l'atur, que continua al capdavant. El quart lloc torna a ser per a la inseguretat i el cinquè, per a l'educació, que frega el 6 per cent.
Finalment, el diagnòstic de la situació econòmica no experimenta canvis, ja que la majoria, el 72,6 per cent, pensa que és "dolenta" o "molt dolenta", davant el 2,8 que la qualifica com a "bona" o "molt bona".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Seguirà essent el problema més important com a mínim durant tres o quatre anys i font de conflictes socials si no s'adopten mesures d'emergència com la derogació de l'acomiadament improcedent, la disminució radical de la jornada laboral, el repartiment del treball i el manteniment del poder adquisitiu. El model capitalista està acabat en relació a les solucions a l'atur perquè les possibilitats de creixement a un 2% que pugui generar llocs de feina no es veu en els propers quatre anys i a més, el creixement és cada vegada més insostenible (es fonamenta en la construcció i depredació) i els increments en la productivitat que puguin conduir al creixement es fan amb menys necessitat de contractar personal perquè tota major eficiència productiva significa una menor necessitat de mà d'obra.