Montilla subratllà durant la commemoració, a la qual assistiren representants de totes les forces polítiques, que afirmar la nacionalitat de Catalunya és possible per la "continuïtat històrica" de la Generalitat, tot i les dictadures i guerres. Per tant, no és un deliri o un capritx, sinó la "suma de sentiments i fets".
"En afirmar que Catalunya és una nació simplement volem expressar lliurement allò que som i allò que volem continuar sent", insistí. Si bé hi afegí que l'esmentada afirmació es pot fer des de la "lleialtat" a la resta de "pobles veïns", amb els quals es comparteix una realitat política d'abast més ampli. Així féu referència a la resta de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol.
El president número 128 de la història de la Generalitat catalana assegurà que aquesta institució de govern no és un "accident de la història", sinó més aviat el fruit d'un "esperit tossut" d'anhel per la pau, la justícia i la llibertat, ja que, "a Catalunya, 'democràcia' equival a 'autogovern".
Citant el cantautor català Joan Manel Serrat, el president recordà que Catalunya és una "pàtria disposada a rebel·lar-se quan se la nega" i digué també que la nacionalitat no es reivindica simplement per un desig de "reconeixement institucional".
Alta presència política
A l'acte també assistiren els consellers del Govern, a més de l'expresident Jordi Pujol; el president del Parlament, Ernest Benach; el president de Convergència, Artur Mas; la presidenta del PP català, Alicia Sánchez Camacho, i representants de la societat i de les institucions catalanes.
En declaracions als periodistes, Pujol reafirmà la idea que Catalunya és una "nació", tot i els diferents moments històrics en els quals va ser "atacada, suprimida i perseguida". Així mateix, assenyalà que sempre disposà d'una "vocació política" i això, juntament amb la història contrastada, justifica un "present ambiciós" i que no sigui vista "com una autonomia més". Pujol, que fou el 126è president de la Generalitat, ha estat el que més temps ha exercit el càrrec. Ell ocupà la presidència en succeir Josep Tarradelles, a l'exili durant el franquisme.
D'altra banda, el vicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira, va asseverar que no són molts els governs en el món que puguin "lluir" tants anys d'història i va demanar un homenatge per als homes que es van mantenir fidels a les "institucions nacionals" per sobre de les adversitats, com ara el mateix Lluís Companys, afusellat pel franquisme per ser el president de la Generalitat de Catalunya.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si, Si... "CATALUNYA ES UNA NACIÓ" diu amb tota la cara... Però ben bé que la governa un partit politic ESPANYOL, I DIRIGIDA A ESPANYA! QUE NO MOS VENGUEIN AMB TONTERIES JA HEM AGUANTAT 300 ANYS PQ ARA MOS VULGUIN SUAVITZAR DIENT-MOS QUE SOM UNA NACIÓ QUAN REALMENT SON ELLS ELS QUI ENS GOVERNEN!! arruix de la NOSTRA NACIO!! ||*||
Bé, però ja cal que s'acabi aquest govern montiller que no combina bé amb Catalunya...
manu: 126 Pujol 127 Maragall 128 Montilla
El ser nacionalista no és una dèria, és un sentiment colectiu que sap qui són, d´on venen i cap a on và, Montilla dixit, això no s´havia atrevit cap president a dir-ho tan clar i llampant, si potser si, el molt honorable Lluís Companys i també el molt honorable Josep Tarradelles i també el molt honorable Jordi Pujol, el que passa que tal vegada no era el moment cojuntural adient per fer-ho, emperò va quedar dit i escrit pels llibres d´història, ni l´estat espanyol estava preparat ni la cojuntura europea estava a punt politica i social i económicament a punt per asimirar-ho, així sorgiren crits socials de pobles oprimits i sotmesos o la metröpoli com escòcia, irlanda, país basc, catalunya, però una vegada donada la independència per part d´una potència mundial com fou la u.r.s.s. a països com es ara lituania, letònia, estònia, georgia, etcètera etcètera tot plegat té més sentit global i es pot entendre millor el fet estructual i no cojuntural que encara em de sofrir -en so bon sentit de sa paraula, es clar- de manera que el molt honorable Josep Montilla, nacionalista de pro i home de seny -basta veure amb quina serenitat ho diu, perque ho sent de tot cor, com la resta de catalans i catalanes ben nascuts, meiam quan n´aprendrem nosaltres/noltros els mallorquins -josep melià- a ser una miconeva com ells, la meitat de la meitat ja ens bastaria per esser minimament feliços i gojosos de sentir-nos plenament mallorquins o balears com vulgui el lector, podeu triar, però no pertanya a un estat que envers de donar-te et lleva per donar-ho a un altre que en bon mallorquí diriem "que no en fot ni brot" i tots sabem a quines comunitats de la "perifèria" ens referim, a i a solleric (tendrias que pseudonombrarte "sollerico" así estarían tu cuerpo y tu alma en equilibrio, sino siempre estás a tiempo a inscribirte i/o matricularte en cualquier curso de nuestra lengua vernácula que las distintas instituciones locales, autonómicas i insulares te ofrecen de manera gratuita i de corazón pa que puedas integrarte i compartir parte de este sentimiento que sólo pueden sentirlo aquellos que pertenecen y se sienten de corazón de un lugar determinado sea de dónde fuere, mallorca, menorca, santa coloma de gramanet o de sri lanka, nunca es tarde si la dicha es buena y siempre estás a tiempo de aprender, serás bienvenido no te quepa la menor duda compañero, por cierto cualquier libro de historia te ilustrará sobre el tema en cuestión, siempre y cuándo no esté escrito dicho libro desde una óptica parcial y maniqueista de la historia, que los hay y muchos, sírvase este como ejemplo -mira yo utilizo tu lengua para que me entiendas, porque no lo intentas por lo menos de aprender la "nostra" nuestra, no cuesta nada sólo es cuestión de VOLUNTAD por parte "teva" tuya, ves ya has aprendido dos palabras, "caminante no hay camino, se hace camino al andar", referència bibliogràfica mínima per a la comprenssió del nosrte país "Història de Mallorca" d´en Pere Xamena i Fiol, "Nacionalismes", Rubert de Ventós, ed. columna -edicions proa- Barcelona 1999. "Nosaltres els mallorquins", Melià, Josep. "Nosaltres els valencians", Fuster, Joan. "El mallorquinisme polític (1840-1936), Mir, Gregori, ed. Moll, Palma 1990. "Història de Mallorca", diversos autors. ed. Moll. Palma, 1982 ambdúes de la col.lecció "Els treballs i els dies".) Inshal.là ho fruesquin molt. Salut i llibertat i un poquet de "palo" -del de beure no de l´altre, era per acabar fent una broma, que tampoc ens em de posar tan seriosos en bon diumenge i amb aquest "soleat" que fa i en ses muntanyes emblanquinades com un regal de pre-natale. Cent anni gadafi. Agur, Buona sera, senyorina..... buona sera.
Això és una obvietat. El trist és que encara ho haguem de reivindicar.
Quina noticia! Això ja ho diu la constitució espanyola, siii ho diu la constitució... però vaja lo important es el sentiment.
Fa 650 anys, mentres Catalunya gaudia de prestigi a Europa, mentres controlava el comerç marítim del Mediterrani, a Madrid es grataven el cap ple de polls que tenien. De fet és com ara. Només que ara, gràcies als impostos que reb de Catalunya, País Valencià, Illes Balears....pareixen una mica europeus, només una miqueta.
en la noticia hi ha un error,si el sr. Pujol fou el 126è president de la generalitat,com es que el sr. Montilla es el 128 no va succeir al sr. Pujol?
Hòtia, però que ets d'original, tiu!
No faceu cas a Solleric que segur que és un mallorquí renegat i gonella de la tropa del sirculo baleá i amic d'en Delgado i comanyia. Qualsevol diria que aquest babau té paga de Madrid per tirar terra a tot el que no sigui espanyol.