Un total de 67 diputats han votat a favor de permetre que l'ILP pugui continuar debatent-se i, d'aquesta manera, han derrotat les esmenes a la totalitat presentades per PSC, PP i Ciutadans, a les quals donen suport 59 diputats partidaris de les corregudes, mentre que 5 s'han abstingut i uns altres 4 no han participat en la votació.
En una votació que ha estat secreta, la qual cosa és inusual a la cambra, han votat en contra de les esmenes ERC i ICV-EUiA, mentre que PSC i CiU han donat llibertat de vot als seus diputats i els del PP i de Ciutadans s'han inclinat per vetar l'ILP.
En el moment de la votació, s'ha pogut veure més d'un diputat tapant-se amb un diari per evitar "fotos compromeses".
Aquesta decisió amenaça la continuïtat de la plaça de braus Monumental de Barcelona, l'única en funcionament a Catalunya, si bé la iniciativa legislativa té encara un llarg recorregut, ja que serà negociada pels grups parlamentaris en comissió i tornarà després al ple, com qualsevol altra llei.
Si l'ILP arriba a bon port amb el seu original redactat, Catalunya es convertiria en la segona comunitat espanyola en prohibir les corregudes, ja que les Canàries ja les van vetar el 1991.
El 6 d'abril de 2004, Barcelona ja es va convertir en el primer municipi d'Espanya en proclamar-se ciutat antitaurina, a través d'una declaració institucional aprovada en l'ajuntament.
L'ILP, impulsada per la Plataforma "Prou!", demana la modificació de la llei catalana de protecció d'animals per vetar "les corregudes de toros i els espectacles amb toros que incloguin la mort de l'animal", encara que deixa al marge els "correbous", festeigs taurins molt arrelats en algunes parts de Catalunya en els quals es posa a l'animal un artefacte amb foc a les banyes i després se'ls deixa anar pels carrers del poble.
Precisament, aquesta diferenciació i la defensa de la llibertat a Catalunya han estat els arguments usats per PSC, PP i Ciutadans per sortir en defensa de les curses, mentre que els promotors de l'ILP, ERC i ICV-EUiA, han defensat els drets dels animals, en tant que CiU ha exhibit una posició polièdrica.
El diputat del PSC David Pérez ha admès que els aficionats als toros són "una minoria a Catalunya", i ha opinat que el respecte a les minories polítiques, culturals o artístiques ha fet els catalans "diferents i millors", pel que ha alertat que "les societats que prohibeixen a les minories acaben malament".
"Vull que els meus fills tinguin dret a decidir", ha comentat Pérez, que ha subratllat la contradicció de prohibir els toros i mantenir els 'correbous', i ha preguntat: "Només demanam ètica per als sis toros de la Monumental? (...) Si parlam de mort, parlarem també dels mataderos?".
"Alguns pensen que per prohibir els toros serem menys Espanya. S'equivoquen", ha dit Pérez, que ha mantingut una posició molt favorable als espectacles taurins, malgrat la llibertat de vot del seu grup.
En resposta, el diputat de CiU Josep Rull ha comentat: "No és un debat entre Catalunya i Espanya. Defensam la catalanitat rotunda dels toros".
Rull també ha destacat que la diferència entre curses i "correbous" és "substancial", perquè en els segons no es busca "ni ferir ni matar a l'animal", un argument que ha subscrit el president d'ERC, Joan Puigcercós, l'únic dels líders dels partits catalans que ha elegit intervenir en aquest debat.
El líder d'ERC ha subratllat que el seu partit, a diferència de d'altres, defensa els drets dels animals i ha destacat que Anglaterra no es va trencar" quan es va prohibir la cacera de la guineu.
"Les tradicions han de comportar un valor positiu", ha afegit Puigcercós, que ha insistit que l'abolició dels toros no és un debat català, sinó "universal", i s'ha preguntat "què aporta aquest espectacle pintoresc" en el que es "maltracta" un animal.
El diputat del PP Rafael Luna ha subratllat que les correugdes són també una festa "catalana" i ha recordat que l'expresident Companys va presidir el 1934 una correguda en la Maestranza de Sevilla.
Lluna ha subratllat que el toro de lluita és un dels animals "més ben tractats", i s'ha preguntat si existiria en cas de no ser per les curses.
En nom d'ICV-EUiA, Francesc Pané s'ha referit a les curses com un "esclat de masclismes" i ha subratllat que "no hi ha poètica en l'escarn del toro sota els crits de la gent".
Per la seva part, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha subratllat que no es tractava d'un debat sobre els animals, sinó sobre la defensa de la "la llibertat" a Catalunya, i ha denunciat la "hipocresia política" dels grups nacionalistes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ja era hora! Un espectacle cruell i sàdic. Què han fet els pobres toros? Aquets que aplaudeixen des de la grada i als toreros, els haurien d´haver enviat a l´arena d´un coliseu perquè els altres gaudissin de la festa veient com les feres els devoraven. Ah, no?
- Donde haya una buena corrida que se quite er furbol! -Y los toros!!!!!!!!!!!!