"Sense condicions" per part del Marroc. D'aquesta manera és com l'activista sahariana Aminatu Haidar aconseguia anit posar rumb a casa, després d'haver passat trenta-dos dies en vaga de fam a l'aeroport de Lanzarote. Així, a l'hora de tancar aquesta edició, un avió medicalitzat, noliejat per l'Agència espanyola de cooperació internacional per al desenvolupament, tenia previst partir cap a El Aaiún, al Sàhara Occidental. Finalment, Haidar no hauria de demanar perdó al rei del Marroc, Mohammad VI, ni reconèixer en públic la seva nacionalitat marroquina, tal com diferents ministres del Regne alauita li havien reclamat aquestes darreres setmanes.
El darrer dia, a l'hospital
Haidar sortia passades les 21.30 (hora canària) de l'hospital General d'Arrecife, on ingressà dijous de matinada després d'haver començat a vomitar. Allà fou estabilitzada i hi passà tot el dia. Un dia ple de senyals que anunciaven la fi imminent del conflicte. En fou una prova la decisió de retirar al Parlament Europeu la resolució sobre l'activista que s'havia de votar en el ple arran d'una proposta del líder del Grup Socialista a l'Eurocambra, Martin Schulz. El diputat explicà que, després d'haver mantingut contactes amb la diplomàcia marroquina, esperava que durant la jornada de dijous la situació es desbloquejàs.
Ja a l'horabaixa, més significativa era encara la suspensió que el ministre espanyol d'Afers Exteriors, Miguel Àngel Moratinos, feia de la seva compareixença davant la Comissió d'Exteriors del Congrés per prioritzar les negociacions sobre el cas de la pacifista, tal com declarà ell mateix. Quant a les raons que han fet possible que el Marroc no posi cap obstacle perquè Haidar retorni a El Aaiún, es desconeix si hi ha hagut acords polítics entre el país alauita, Espanya o França, segons declarà el portaveu de la plataforma de suport, Carmelo Ramírez, que ha participat en les negociacions dels darrers dies i que acompanyà Haidar en la jornada d'ahir. El 13 de novembre passat, l'activista se'n tornava a El Aaiún després de rebre a Nova York el premi Coratge Civil 2009 de la Fundació Train, quan fou arrestada per la Policia marroquina, que li confiscà el passaport. Un avió la traslladà l'endemà, contra la seva voluntat, a l'aeroport de Lanzarote, on ha habitat des que, la nit del dia 15, decidí iniciar la vaga de fam.
Final d'un tens conflicte
Durant tot aquest temps, tant l'activista sahrauí com el Front Polisario han acusat el Govern espanyol d'actuar de connivència amb Rabat. En aquest sentit, Aminatu va arribar a culpar el Marroc i Espanya d'"empènyer-la fins a la mort". Per part seva, el Marroc llançava dia 7 un seriós advertiment a l'Executiu de Zapatero per mitjà del seu ministre d'Afers Exteriors, qui va preguntar a Espanya amb quina mena de Marroc volia construir el futur: si amb el que coopera en matèria d'immigració i per combatre la inseguretat o amb el que "no vol ni Magrib ni Europa". Tota una declaració que posà de manifest la tensió del conflicte.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ha pagat tot el que ha consumit a l'aeroport? Ha pagat els serveis mèdics que amb els nostres imposts pagam noltros? Això és un rollo que no em preocupa gens ni mica, el que me preocupa és que els medis de comunicació amb aquest enrenou han tengut l'oportunitat de distraure'ns de la pèrdua de llocs de feina, de l'agonïa de moltes families balears. Ara hauran de buscar un altre rollo, com per exemple el futbol, o els toros a Catalunya. Poble adormit i consentit.
Ja ha partit? fantàstic!! ara sols dir que la guerra d'aquesta senyora auto famèlica NO ES LA MEVA GUERRA. Més encara, esper amb ilusió que els saharauis deixin de remoure la nostra consciència. Cert que España els va abandonar en temps del general Franco. Cert però també que ells, els cabdills saharauis varen donar suport al dictador durant quaranta anys. O sigui que si hem de tenir mala consciencia que se la revisin ells també i si no que vagin a fer les seves vagas de fam i els seus ululús a la seva terra. Adeu Haidar, i per favor... NO TORNIS!!
Esper, emocionat, que ara tots aquests partits, plataformes i associacions que s'han manifestat pel dret del poble sahruí a l'autodeterminació, voltin els bous i facin el mateix pel mateix dret del poble català a decidir el nostre futur.