ETA no 'intervingué' a Egunkaria

Exdirectius del diari Egunkaria, clausurat el 2003 pel jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo, negaren ahir "rotundament" que el rotatiu formàs part de l'entramat d'ETA, com sosté l'acusació que exerceixen l'associació Víctimes del Terrorisme i Dignitat i Justícia. Els cinc acusats reberen el suport dels partits nacionalistes bascos i d'ERC, que veu el procés un atac a la llibertat d'expressió i al basc, mentre que les dues associacions acusadores insistiren que "demostraran" que ETA se servia d'Egunkaria per a finançar-se.

Penes d'entre 12 i 14 anys

En la primera sessió del judici que té lloc a l'Audiència Nacional, i en el qual la Fiscalia no l'acusa perquè considera que no hi ha indicis de la relació del diari amb la banda, els processats -que s'enfronten a penes d'entre 12 i 14 anys de presó per un delicte d'integració en organització terrorista- van titllar d'"infundats" els intents de vincular-los amb la banda terrorista ETA. El conseller delegat del diari en el moment de la seva clausura, Ignacio María Uria, declarà que no sabia res dels "maleïts papers" intervinguts a ETA entre 1990 i 1993 i en els quals, segons les acusacions, apareixen proves de la vinculació economicofinancera d'Egunkaria amb la banda.

"Intentaven lligar-nos amb ETA, cosa que no era, per fer-nos mal", apuntà Uria, que assenyalà que Egunkaria mai no va tenir una línia editorial "forta" perquè era un diari molt petit i s'estimaven més "ser grisos abans que ser brillants i caminar enfadant-se amb tot l'espectre polític". Uria explicà que Egunkaria tenia relació "amb tots els partits polítics i institucions", incloses les esquerres abertzales, però que eren de caràcter "merament professionals". A més, afegí que si van publicar diversos comunicats d'ETA va ser "per l'interès informatiu que tenien".

"Mai, absolutament mai"

També el que fóra darrer director del diari clausurat, Martxelo Otamendi, va dir que Egunkaria "mai, absolutament mai" no va donar cobertura a ETA "ni amb la cultura ni amb l'euskera ni amb res" i que mai no hauria acceptat dirigir un diari controlat per l'organització terrorista. Otamendi afegí que va fer feina amb "absoluta llibertat" i que el diari que va dirigir durant deu anys era "independent dels partits polítics i grups organitzats". Aquest processat, actual director de Berria, l'únic rotatiu que es publica íntegrament en basc, va justificar que Egunkaria entrevistàs membres de la banda en quatre ocasions perquè "no s'entén que un periodista que treballa amb el conflicte basc no tingui interès per entrevistar ETA".

Un altre dels processats, Javier Oleaga, que es va incorporar a Egunkaria procedent del diari Egin, del qual va ser director, negà que el 1993 li proposassin dirigir el rotatiu "per garantir els postulats d'ETA al diari". En el mateix sentit es pronunciaren els dos darrers acusats de la jornada d'ahir, José María Auzmendi i Juan María Torrealday.
Auzmendi asseverà que els hauria semblat una "aberració" que un grup terrorista s'apoderàs del diari, mentre que Torrealday destacà l'obsessió d'Egunkaria per garantir la pluralitat, "el diari no tenia secrets" i afirmà que els seus directius i empleats només eren militants "per i per al basc". En la seva declaració, tots els acusats diuen que han rebut un tracte vexatori per part de la Guàrdia Civil en la seva detenció.