En teoria, un jutge no podria ordenar alimentar Haidar fins que sofreixi pèrdua de consciència, tal com assenyala la doctrina constitucional.Per tant, el jutge Jerónimo Alonso va rebutjar ahir l'hospitalització d'Aminatu Haidar i, fins i tot, sotmetre-la a tractament mèdic en contra de la seva voluntat.
Mentrestant, el Govern ha intensificat les seves gestions i contactes per cercar una solució a la situació de l'activista, al començament de la quarta setmana en vaga per exigir la tornada a El Aaiún, la capital del Sàhara Occidental, d'on va ser expulsada per les autoritats marroquines.
En un comunicat que va llegir Fernando Perahíta, membre de la Plataforma de suport a Aminatou Haidar, a l'aeroport de Guacimeta, Haidar va assegurar que se sentia "aterrida" per la manera "violenta" amb la qual el jutge va entrar a l'habitacle, comparant l'actuació d'Alonso i les persones que l'acompanyaven amb la de la "policia marroquina, que varen encendre el llum i expulsaren" la gent que hi havia amb Haidar.
Així les coses, el ministre Moratinos ja no sap com sortir-se'n. El titular de la cartera d'Exteriors va cercar ahir ajuda en el Congrés per tal de resoldre la situació en la qual es troba l'activista i va sol·licitar als portaveus dels grup parlamentaris del Congrés que donin suport a una proposició no de llei que redactarà el grup socialista. En el document, demanaran a Haidar que abandoni la vaga i que continuï amb la seva lluita política a través d'altres mitjans. Igualment, vol que el Marroc "assumeixi les responsabilitats" en aquest fet.
No obstant això, cal destacar que el Marroc no ha mostrat fins ara un comportament precisament conciliador. De fet, la crisi política sembla que pengi d'un primíssim fil i ahir les autoritats marroquines van aprofitar la visita a Brussel·les per esgrimir la seva cooperació fins ara amb la Unió Europea en matèria d'immigració com una amenaça davant les pressions perquè acceptin acollir l'activista sahrauí Aminetu Haidar.
A més, des del Marroc, fonts governamentals no dubten de vanagloriar-se del "fiasco" que ha suposat la vaga de gana d'Haidar per a Algèria i el Front Polisari, que esperaven el suport d'Espanya.
Pel que fa als tercers en discòrida i també des de Brussel·les, la representació del Front Polisari va llançar una crida a la Unió Europea perquè dugui a terme una acció "immediata i urgent" per salvar la vida de l'activista.
Els balears finalitzen la seva vaga solidària
L'activista sahrauí Aminatu Haidar va transmetre a la delegació del Parlament que la visità a l'aeroport de Lanzarote la seva "emoció i agraïment" pel suport rebut per part de les 15 persones que han fet una vaga de fam de 24 hores a l'aeròdrom de Palma, que va concloure ahir dematí a les 10.
Així ho va explicar el parlamentari del Bloc Miquel Àngel Llauger, qui, finalment, ahir va poder visitar durant deu minuts Haidar, juntament amb el parlamentari del PSIB Josep Maria Costa i el representant del Fons Mallorquí de Solidaritat i Cooperació, Bernardí Coll; la presidenta d'Escola en Pau, Carme Barceló, i el membre de la junta directiva de l'Associació d'amics i amigues del poble sahrauí de les Balears, Juli Raneda. Els visitans expressaren en aquest sentit que la varen trobar "molt feble, tot i que amb una claredat d'idees "intacta".
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I per què els mallorquins ens hem de preocupar pel Sahara? Si aquesta dona es vol morir que es mori, i si tota la població d'allà la vol seguir, són lliures. Com si volen posar Kebabs dins les mesquites, són coses que als mallorquins no ens han de preocupar. Ja tenim prou problemes com mesquites dins Sa pobla, ciutat..., cementeris musulmans pagats per tots. Personalment crec que aquestes notícies només interessen a la gent d'Izquierda unida.
Què més dona que es mori si es vol morir. Una altra cosa és la vergonya que et facin ser espanyol quan veus la desafecció del Sàhara i els ridículs de la política internacional.
El rei moraco va dir que si l'emprenyen, permetra que totes les pateres que vulguin partir d'allà, creuin l'Estret. Espanya, a totes aquestes pateres que venguin, els hauria de donar el passatge de "Ida y vuelta" de cop, i amb els presos marroquins que estan dins les presons espanyoles de propina.
El Marroc no pot expulsar cap súbdit (o ciutadà) des seu estat. Ès una qüestió de principis. S'estat espanyol ha de tallar totes ses comunicacions amb Marroc, fins que Marroc admeti aquesta persona. Ja se pot començar per tancar ses fronteres amb Melilla i Ceuta, tots els vols que hi ha amb Marroc, totes ses línies marítimes, etc. etc.
Quina puta comèdia. Si es vol morir que es mori i si vol acollier-se a les ofertes que li ha fet el govern espanyol ja sab que ha de fer. No he vist a cap polític de Balears anar a fer costat a un illenc que no té feina i els cauen els calçons de via que fan per anar a fer de collos davant la pava aquesta. A veure si ella vos vota que jo no ho farè, pas de voltros. Fantasmes i vagos és el que sou.
Espanya juga amb desventatge enfront del Marroc, una dictadura encoberta amb una "ciutadania" manipulable amb un mitjans de comunicació fermats a una opinio única, França fent sempre de .., amb vistes tan sols al mercat comercial. Una vegada mes, l'amic del nostre rei guanyara per goleada dictatorial.