La Constitució espanyola, intocable 31 anys més tard

Durant la cerimònia oficial celebrada al Congrés dels Diputats, el cap de l'Executiu explicà que la Constitució de 1978 ha permès que Espanya hagi funcionat en aquests 31 anys transcorreguts, i insistí que, tot i que pugui ser "millorable", no hi ha "perspectives de modificació a curt termini".

La recepció a les Corts va tenir altres protagonistes. D'una banda, el lehendakari, Patxi López, primer dirigent basc present en un acte d'homenatge a la Carta Magna, i de l'altra, el president de la Generalitat, José Montilla, immers en la polèmica per la decisió del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut.

Al llarg de la jornada, diversos representants dels tres poders i multitud de figures i protagonistes de la Transició assistiren als actes prevists en el Congrés dels Diputats. Com a nota negativa, el PSOE va destacar la falta de presidents autonòmics del PP.

Discurs autocomplaent

Les paraules del president versaren sobre els èxits, al seu parer, assolits fins ara. "Espanya ha aconseguit maduresa, ha gaudit de pau, llibertat i progrés, i ha viscut un dels millors períodes de la seva història. Avui és un dia per sentir-nos satisfets per aquestes tres dècades i amb confiança en les nostres possibilitats per al futur", va proclamar amb vehemència el dirigent del Partit Socialista.

Pel que fa a l'oposició, la reforma del text tampoc no és una de les seves prioritats. "Reformar la Constitució no pot ser cosa d'un sol partit i s'ha de garantir l'eficàcia en el funcionament de les institucions, la igualtat de tots els espanyols en drets i deures i el reforç dels drets individuals", va postil·lar Mariano Rajoy.

Des de l'esquerra parlamentària, el diputat i excoordinador general d'IU, Gaspar Llamazares, va reafirmar la seva aposta per la reforma i va lamentar que algunes formacions polítiques facin ús d'una "espècie de dret de vet".

En contra

Però què opinen els ciutadans de tot això? Segons una enquesta elaborada per Metroscopia i publicada ahir en el diari El País, un 84% de la població de l'Estat espanyol considera que el text necessita reformes.

A més a més, el sondeig reflecteix que una àmplia majoria (el 70%) voldria incloure-hi la regulació de l'ús del català, el basc i el gallec a les comunitats autònomes en les quals són oficials. D'altra banda, el 61% dels entrevistats la modificaria per donar vot en qualsevol elecció als immigrants amb permís de treball i residència, mentre que poc més de la meitat (el 51%) eliminaria la menció especial que s'hi fa a l'Església catòlica. Evidentment, sembla que la Constitució vigent suscita "alguns inconvenients".

I el lehendakari?

Entre discurs i discurs, allò que va destacar durant la jornada fou, com dèiem unes línies més amunt, la presència del lehendakari socialista i les declaracions de José Montilla sobre la imminent, en teoria, sentència envers l'Estatut de Catalunya.

López va assegurar durant una breu compareixença davant la premsa que la societat basca ha assumit a una "velocitat vertiginosa" el canvi de Govern a Euskadi, després de gairebé trenta anys d'executius nacionalistes del PNB. Després de set mesos en la lehendakaritza, gràcies a un pacte de govern amb el PP, Patxi López creu que el canvi s'ha produït amb total normalitat i així ho expressà.

Sobre eventuals reformes de l'Estatut de Gernika, va posar èmfasi que aquest no és el moment de proposar-ho i que per a això hi hauria d'haver el "clima adequat" i, sens dubte, plantejar-ho amb el màxim consens.

"No ho consider prioritari, tenint en compte el nivell d'autogovern de què gaudim i que l'Estatut actual va ser ratificat pel 80 per cent dels bascs", sentencià.

L'altra qüestió, l'Estatut català, es trobava en la ment del dirigent del PSC, José Montilla, qui, en escoltar els símils esportius de José Bono referents a la Carta Magna, sortí en defensa de l'aprovació del text, prevista per als pròxims dies i motiu de polèmica. "La Constitució no és infinitament flexible, perquè té límits i perquè exigeix respecte a l'àrbitre i submissió a les regles", va indicar el president del Congrés, a qui Montilla va respondre que són "els qui en bloquegen la renovació els qui no respecten les regles del joc".

Rebuig

Finalment, aquelles i aquells que no s'identifiquen amb l'escrit constitucional varen sortir ahir al carrer per expressar el seu rebuig. D'aquesta manera, centenars de persones es van congregar a la capital per exigir la reforma del text que permeti tornar a un estat republicà. Nombroses organitzacions i algunes que representaven altres països, com Cuba, s'afegiren a una marxa que va recórrer part de la ciutat.

Així mateix, unes 200 persones, que havien estat convocades per la plataforma independentista Causa Galiza, es van manifestar pels carrers de Santiago de Compostel·la sota el lema "Sobre nós, decidimos nós".

"Un punt negre en el calendari?"

La presència del lehendakari basc a Madrid fou motiu ahir de crítica per part de les forces nacionalistes i del PNB. Així, el secretari general d'Eusko Alkatasuna (EA), Pello Urizar, va assegurar a Bilbao que la Constitució és un marc "superat ja per la majoria social basca" i, per tant, la presència de Patxi López demostra que "ens bloqueja el dret bàsic de decidir". "La majoria social abertzale entén que Euskal Herria té uns drets i nosaltres no estam disposats a entrar en aquest joc", va apuntar.

També rebutjà la crida que va fer recentment el conseller basc d'Interior, Rodolfo Ares (EA) "perquè no es deixin enganar" pels "radicals abertzales" per formar un pol sobiranista "amb gent que no s'ha desmarcat de la violència". En aquest sentit, Urizar recordà que Ares és membre del PSE-EE, "el mateix partit que fa només uns anys veia justificat que es parlàs amb Batasuna i fins i tot amb ETA i que segurament d'aquí a uns anys, per interessos polítics, ho considerarà de nou justificat".

Per part seva, l'esquerra abertzale considerà el dia d'ahir "un punt negre en el calendari", perquè se celebra "la imposició d'una constitució rebutjada pel poble basc". Remarcà que, "només des de l'articulació de forces i majories i mitjançant la confrontació política amb l'Estat, el mur de la Constitució" es podrà fer caure, perquè "divideix" el poble basc i "impedeix que exerceixi el dret de decidir lliurement el seu futur i, en conseqüència, és un dels elements principals del conflicte polític".

Els representants de l'esquerra abertzale Arantza Urkaregi, Txelui Moreno, Aitor Bezares, Idoia Ibero, Tasio Erkizia i Miren Legorburu van comparèixer a Donostia per fer una lectura contra l'"instrument que va canalitzar la transició postfranquista negant a Euskal Herria els drets democràtics que com a nació li corresponen i establint unes relacions de dependència i subordinació politicoeconòmiques".