Qui són els vertaders pirates?

Segons José María Ruiz Soroa, misser bilbaí expert en legislació marina, l'Alakrana feinejava correctament o, dit d'una altra manera, "tal com dicta la llei". I és que el vaixell s'hauria trobat en aigües internacionals en el moment de patir l'assalt dels pirates. "Cada país té l'exclusiva econòmica de la zona d'oceà que queda fins a 200 milles de la costa", explica Ruiz Soroa, "i per tant, s'ajustaven al dret".

Ara bé, organitzacions ecologistes com Greenpeace han denunciat, de manera reiterada, vaixells estrangers que treballen il·legalment en aigües somalis. També els acusen de tirar-hi residus contaminants, aprofitant la manca de guardacostes a l'Estat africà. Segons el mateix advocat, aquesta situació es produïa fins ara fa 10 anys. "Però ara la Unió Europea manté un control sobre les embarcacions que hi van i sobre la quantitat de les que hi pot haver simultàniament", matisa el bilbaí.

De fet, la realitat política de Somàlia està marcada pel desgovern des que, l'any 1991, caigué la dictadura de Siad Barré. La inseguretat institucional del país fou aprofitada llavors per pesquers internacionals, de la mateixa manera que ara els pirates treuen partit de l'absència d'un Executiu somali.

Sugule Ali, un dels caps de l'escamot segrestador, afirmava en declaracions a l'agència Efe que "la tripulació espanyola s'enfronta a una dura pena, perquè el seu Govern ha demanat l'ajuda de la UE per mantenir les captures il·legals de peix a les nostres aigües".

A continuació, afegia: "No som bandits de la mar. El que volem és aturar la descàrrega de substàncies tòxiques al nostre oceà i la pesca il·lícita. Ells són els pirates". Feia referència a les flotes dedicades a la pesca no decalarada i no reglamentada (IUU, segons les sigles angleses), denunciada fa poc pel periodista àrab Mahmed Abshir Waldo.

"No feien cap espoli", adverteix Ruiz Soroa. "Tot i així, entenc que és una idea que agrada a qualsevol progressista", afirma amb sorna. "En tot cas, l'espoli que cometen és contra la mar, perquè es considera que d'aquí a deu anys haurà desaparegut la tonyina vermella". Això pot passar sobretot al sud de l'Atlàntic, on no hi ha cap tipus de restricció. "En canvi, al nord de l'Atlàntic, igual que a la zona iberoamericana del Pacífic, hi ha convenis entre països que en regulen les captures", explica l'advocat.

Aquest marc és fruit de convenis entre les grans potències, com ara el Canadà, el Regne Unit, França i Espanya. O sigui, que acorden limitacions de la pesca a les àrees internacionals que els interessen econòmicament.

Com és natural, també la Mediterrània és protegida per convenis. O sigui, que si un vaixell somali vingués a pescar en aigües internacionals situades a la Mediterrània, es consideraria una acció il·legal. La situació contrària en canvi, no tan sols seria legal, sinó que es produeix cada dia.

Una altra història, precisa Ruiz Soroa, és que les captures de peix s'hagin de prohibir temporalment amb motiu dels atacs pirates. "Toleram que les empreses armadores posin en perill els seus treballadors", reflexiona. De manera que "el Govern n'ha de suspendre momentàniament l'activitat fins que aquelles aigües siguin segures", proposa Ruiz Soroa.

I el Sàhara...

Un altre punt polèmic es troba a les costes del Sàhara ocupat. Cal pensar que Espanya arribà a un acord amb la potència ocupant, el Marroc, per poder feinejar a la costa atlàntica d'aquell país. Carlos Ruiz Miguel, catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Santiago, ho qualifica d'"espoliació il·legal de les riqueses del poble saharià.