Crítiques i més crítiques. A la Unió Europea, com en tots els llocs, o tens padrins o res, i el nomenament de dos quasi absoluts desconeguts per ocupar un càrrec al capdavant de la Unió Europea ha posat nerviós més d'un dirigent.
Sigui com sigui, allò cert és que amb el nomenament del primer president estable i d'una nova 'ministra' d'Exteriors (amb competències reforçades), els països de la Unió han tancat una llarga etapa d'abstracció i querelles internes amb l'objectiu d'intentar donar a la UE un major protagonisme global.
I és que l'elecció del belga Herman Van Rompuy com a president del Consell Europeu per dos anys i mig, prorrogables a cinc, i de la britànica Catherine Ashton per al lloc d'alta representant d'afers exteriors, per cinc anys, aclareix la darrera incògnita de la nova arquitectura institucional.
Tanmateix, líders polítics i mitjans de comunicació europeus van criticar ahir el baix perfil dels nous alts càrrecs de la UE i van lamentar que es tracti de persones gairebé desconegudes i sense experiència diplomàtica, malgrat que hauran de ser la imatge de la UE al món.
Qui és qui?
La britànica Catherine Margaret Ashton, de 53 anys, que tenia fins ara la cartera de Comerç a la Comissió Europea (la CE), serà la successora de l'espanyol Javier Solana com a alta representant europea per a la política exterior i de seguretat. És baronessa, membre del partit laborista i expresidenta de la Cambra dels Lords, la cambra alta al Regne Unit. En el seu discurs davant el Parlament europeu a Estrasburg, on va rebre el vistiplau com a comissària, va afirmar que era "totalment proeuropeista", una creença que mai no està garantida en el cas britànic.
Discret, hàbil negociador i expert a aconseguir consensos són els termes utilitzats habitualment per definir el polític belga Herman Van Rompuy. Pràcticament desconegut fins fa uns dies fora de Bèlgica i sense experiència internacional, la reputació de Van Rompuy, de 62 anys i d'origen flamenc, no ha fet més que créixer al seu país des que es va fer càrrec del Govern, gairebé a contracor, el desembre de l'any passat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fan una gran labor a favor de les multinacionals. Cobren un dineral que pagam els de sempre i formulen lleis que van contra les classes populars i a favor dels rics. Aquesta és la feina del govern de l'Europa del capital.