Un dia després de l'alliberament de l'Alakrana i mentre el pesquer continua navegant cap a les Seychelles perquè des d'allà els mariners tornin per via aèria a l'Estat espanyol, arribà l'hora de donar respostes als interrogants sobre l'operació de rescat, que finalitzà amb una aportació econòmica d'entre 2,3 i 2,7 milions d'euros. Amb referència a aquesta solució, la Fiscalia de l'Audiència Nacional sol·licità ahir al jutge Santiago Pedraz, d'una banda, que prengui declaració als tripulants del tonyinaire per tal que testifiquin sobre les circumstàncies en les quals es va produir el captiveri i, d'altra, que investigui "tota la trama juridicofinancera vinculada als segrestadors, els comissionistes que varen intervenir en l'alliberament i els bufets d'advocats de Londres i altres països europeus implicats". El Ministeri Públic prengué la decisió després que Pedraz finalitzàs dimarts la investigació contra els dos presumptes pirates somalis detinguts pel segrest i l'elevàs a la Secció Quarta de la Sala Penal perquè siguin jutjats.
Els detalls de l'operació
El cap de l'Estat Major de la Defensa (Jemad), José Julio Rodríguez, confirmà ahir que l'operatiu de captura dels pirates que tenien segrestat l'Alakrana es va posar en marxa després que el patró del vaixell avisàs la fragata Méndez Núñez que el darrer dels corsaris havia desembarcat. Rodríguez va explicar que dos minuts després de la trucada el dispositiu ja estava activat, però va argumentar que no es va poder detenir cap pirata perquè la distància fins a la costa -1,7 milles nàutiques- era molt curta, la qual cosa els donava "molt poc temps". En aquest sentit, el Jemad hi afegí que després de l'esmentada telefonada dos helicòpters es varen acostar al pesquer, un per protegir-lo d'un hipotètic intent de nou segrest i un altre per tractar de detenir els darrers corsaris que van abandonar l'Alakrana per fugir a bord d'un esquif.
El segon equip aeri, segons el cap, "va obrir foc per la proa de l'esquif i després cap a la zona del motor" per intentar aturar-lo, una informació que contrasta amb la versió del capità del pesquer, Iñaki Galbarriatu, qui negà els trets. Tanmateix, els pirates aconseguiren arribar a la platja i es dispersaren entre la gent, de manera que l'helicòpter va tornar al tonyinaire. "No hi va haver ferits ni morts entre els pirates en aquesta operació", va remarcar. El Jemad va insistir que alliberar el vaixell espanyol fou la "prioritat" i va puntualitzar que l'únic límit va ser "no posar en risc els tripulants". A més, va exposar que en els instants inicials del segrest es van plantejar assaltar la nau, una opció que es va descartar per no posar en perill els mariners.
Per part seva, la ministra de Defensa, Carme Chacón, va manifestar que l'operació Atalanta és un èxit perquè el seu objectiu és evitar segrests. A això afegí que pateix mancances fortes, però digué que mentre no s'actuï també des de terra s'haurà de "perllongar sine die" aquesta operació. En aquest sentit, va concretar algunes d'aquestes mesures a terra, com ara la formació dels guardacostes somalis i el control de determinats ports des dels quals actuen els pirates. Chacón anuncià també que quan l'Estat espanyol presideixi la UE es proposarà una conferència internacional sobre Somàlia per "eradicar" la pirateria i donar "alternatives als que viuen d'aquesta pràctica".
"Incompetència inimaginable"
El president del Partit Popular, Mariano Rajoy, va explicar que el Govern ha pecat d'"incompetència inimaginable", improvisació i supèrbia i que ha fet un "lamentable espectacle" amb els ministres de l'Executiu capficats entre ells en un debat del qual donaven "versions contradictòries, filtracions i exculpacions" mentre les famílies i l'oposició guardaven un prudent silenci. En aquest context, va exigir la compareixença en el Congrés del president del Govern per tal d'explicar tot el succeït i anuncià que demanaran la reprovació de tres ministres: Francisco Caamaño (Justícia), per l'"insòlit enfrontament" amb el Poder Judicial; Carme Chacón (Defensa), per la tardança a l'hora de prendre mesures, i María Teresa Fernández de la Vega (Presidència), per partir de l'Estat en el moment àlgid de la problemàtica tot i que era la coordinadora del gabinet de crisi. Amb referència a les paraules de Rajoy, la vicepresidenta De la Vega acusà el PP de "posar-se al costat dels pirates" i d'intentar treure "rèdit electoral" fins i tot abans que l'Alakrana arribi a port. Pel que fa a la resta de grups, tots seguiren també una una línia de reprovació cap a l'Executiu de Zapatero.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Ahora se descubre que el gobierno mintió descaradamente sobre la situación de los secuestrados: http://www.elsemanaldigital.com/articulos.asp?idarticulo=102578 Eso sí, en este gobierno no dimite nadie. Les importa un pito la verdad y les importa un pito lo que piense la opinión pública en España.