Camps, ahir, durant una dura sessió a les Corts. | MANUEL BRUQUE

TW
0

Les acusacions des de la palestra política valenciana no fan més que pujar de to. Paco Camps ultrapassava ahir tots els límits insinuant que al bàndol socialista li agradaria veure'l mort. El president de la Generalitat llançava al portaveu del PSPV a les Corts valencianes, Àngel Luna, la frase següent: "Li encantaria agafar una furgoneta, venir de matinada a ca meva i que, al matí, jo aparegués de cap per avall en una cuneta". Amb aquesta sentència finalitzà el dirigent la seva exposició en la sessió de control efectuada a la Cambra autonòmica, en la qual criticà àcidament la querella que els socialistes valencians han presentat per finançament il·legal i sis delictes més arran del cas Gürtel contra 17 persones, entre elles el mateix cap del Consell, alts càrrecs populars i diverses empreses.
Luna dedicà la seva intervenció a interrogar Camps sobre com milloraran l'eficàcia i la transparència en la gestió del Consell els canvis produïts en el si del PPCV.

Com a resposta, el president dedicà el temps de rèplica a qüestionar la legitimitat de Luna com a portaveu de l'oposició. Així, afirmà que "ell és president pels vots dels valencians" i criticà que qui s'amaga darrere una querella "és que no té res per dir als seus conciutadans". A continuació, Camps acusà els socialistes de posar en perill 10.000 llocs de feina de les companyies contra les quals s'han querellat i instà Luna a anar "casa per casa de cada un dels treballadors d'aquestes empreses a explicar-los per què està projectant una ombra de sospita sobre entitats que fa molts d'anys que treballen en benefici d'Espanya".

Minuts després, als passadissos de les Corts, el portaveu adjunt dels socialistes, Joaquim Puig, considerava que Camps "no està capacitat per continuar ostentant el seu càrrec". Segons Puig, la intervenció de Camps va "molt més enllà de qualsevol acusació política o diàleg normal en un parlament" i afegí que "el que més em preocupa" és la "deriva que porta el PP a aplaudir" aquestes declaracions.

Es compara amb José Calvo Sotelo

Notícies relacionades

L'arma llancívola que emprà ahir el conservador president valencià contra els socialistes a les Corts no deixà indiferent ningú. Aquestes paraules, pronunciades amb inequívoca doble intencionalitat, remetien gairebé amb total exactitud a un dels fets històric que suposaren el detonant de la guerra del 36: la mort de José Calvo Sotelo. El diputat ultraconservador fou mort el 13 de juliol de 1936 (havien passat només 24 hores de l'assassinat del tinent republicà José Castillo), després de ser segrestat pel capità de la Guàrdia Civil, Fernando Condes, i per un representant de les Joventuts Socialistes, Luis Cuenca, els quals l'executaren a trets i el tiraren a una cuneta. Setanta-tres anys més tard, Camps feia un inusual exercici de memòria històrica i recordava l'episodi, acusant el PSOE de voler-lo ficar en una "furgoneta" similar. Serà que els límits de la coherència i del sentit comú en política comencen a difuminar-se?

Aznar no acudirà a la convenció del PP, perquè "no comptaven amb ell"

El president d'honor del PP, José María Aznar, no serà present en la convenció ideològica de Barcelona, perquè "no hi hauria exercit cap paper" i, per això, ha decidit mantenir el viatge a Kíev que tenia programat. Aznar prengué la determinació d'absentar-se de l'esdeveniment quan el partit li confirmà que "no comptaven amb ell", segons destacaren fonts de la Fundació d'Anàlisi i Estudis (FAES). La convenció, de tres dies, reunirà els dirigents del partit de totes les comunitats autònomes i un grup de més de 30 experts independents. Tots plegats protagonitzaran diverses reunions per renovar l'ideari de la formació.

Òbviament, l'actual líder del PP, Mariano Rajoy, sí que serà present a Barcelona des d'avui i, en principi, l'organització hi espera l'assistència dels líders més polèmics, com ara la presidenta madrilenya, Esperanza Aguirre, i Francisco Camps. Enguany, Aznar i Rajoy només han coincidit dues vegades: en el dinar que els integrants del Govern de 1996 protagonitzaren a Madrid a instàncies del llavors cap de llista per a les eleccions europees, Jaime Mayor Oreja, i en la clausura dels cursos d'estiu de la FAES.