En una resolució notificada avui, el TEDH comunica a Batasuna que ha decidit "no acceptar" la seva demanda de que la sentència que aquest tribunal va dictar el passat 30 de juny, que va considerar "proporcionada" la dissolució i il·legalització de la formació abertzale, passi a la Gran Sala, que estudia els casos més importants i revisa les sentències de les altres sales que són recorregudes.
Aquesta decisió, adoptada per un col·legi de cinc jutges, tanca l'última via que tenia Batasuna perquè els tribunals es pronunciassin contra la seva il·legalització.
De fet, el TEDH afirma en la seva resolució que la sentència del passat 30 de juny és ferma amb efectes des del passat dia 6, dia en què es va reunir el col·legi.
En aquesta sentència, el tribunal europeu va considerar per unanimitat que la dissolució i il·legalització de Batasuna acordada el 2003 pel Tribunal Suprem i avalada pel Tribunal Constitucional responia a una "necessitat social imperiosa" i que les mesures adoptades van ser "proporcionades".
En la sentència es rebutjaven els recursos interposats per Batasuna contra les sentències dels dos tribunals espanyols i s'afirmava que "la dissolució (de la formació abertzale) pot considerar-se com a necessària en una societat democràtica, especialment per mantenir la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i les llibertats."
La Cort europea concloïa, d'aquesta manera, que no hi va haver violació de l'article 11 de la Convenció Europea de Drets Humans, referit a la llibertat d'associació, i que el projecte que encarna HB-EH-Batasuna "està en contradicció amb la concepció de la 'societat democràtica' i implica un gran perill per a la democràcia espanyola".
El TEDH desmunta un per un els arguments de Batasuna, començant pel que se li va aplicar retroactivament la Llei de Partits (LOPP), que havia entrat en vigor el 29 de juny de 2002.
El tribunal recorda, en aquest sentit, que la il·legalització no es va produir fins al 17 de març de 2003 i que, per dissoldre Batasuna, el Tribunal Suprem només va tenir en compte actes -com la negativa a condemnar atemptats terroristes o declaracions a favor d'ETA- comesos entre aquestes dues dates.
Batasuna també va al·legar que amb la seva dissolució es pretenia "l'eliminació del corrent polític independentista basc de la vida política i democràtica", però el TEDH també va rebutjar aquest argument.
Així, el tribunal va dir que no podia estar d'acord amb l'existència d'una intenció del Govern espanyol "d'eliminar tot debat relatiu a l'esquerra independentista mitjançant la dissolució" i recorda que diversos partits polítics considerats 'separatistes' coexisteixen pacíficament en diverses comunitats autònomes espanyoles".
Quant a si la il·legalització i dissolució de la formació abertzale va ser o no proporcionada, el TEDH va assenyalar que "una de les principals característiques de la democràcia resideix en la possibilitat que ofereix de debatre mitjançant el diàleg i sense recórrer a la violència sobre qüestions plantejades per diferents corrents d'opinió política, fins i tot quan molestin o inquietin".
Afegia que qualsevol partit pot proposar el canvi de l'estructura constitucional d'un Estat si compleix dues condicions: que els mitjans utilitzats siguin legals i democràtics i que el canvi proposat sigui compatible amb els drets democràtics fonamentals.
"Un partit polític els responsables del qual inciten a recórrer a la violència o proposen un projecte polític que no respecta una o diverses normes de la democràcia o que condueix a la destrucció de la mateixa, així com a ignorar els drets i les llibertats que aquesta reconeix, no pot prevaler-se de la protecció de la Convenció contra les sancions imposades per aquests motius", concloïa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Diuen que va ser il·legalitzada per: mantenir la seguretat pública, la defensa de l'ordre i la protecció dels drets i les llibertats Molt bé, el manteniment dels drets i les llibertats se n'ha anat a la merda quan una part molt important del poble basc NO TÉ DRET A VOT. De la defensa de l'ordre ja se n'ocupen les clavagueres de l'Estat des dels GAL encoberts que han assassinat a Jon Antza, tancat a gent per tenir la foto d'un cosí penjada a la taverna o tancar diaris sense proves per dir després de cinc anys que ja el poden siguir editant, que tot va ser un "error". I mantenir la seguretat pública ja ho tenen garantit amb les contínues càrregues contra manifestacions d'estudiants, contra moviments en favor de la normalització lingüística i imposant batles d'importació a petits pobles on el govern municipal només ha tret cinc vots (els únics legals).