L'alt tribunal decidia ahir anul·lar l'acord del Consell de Ministres pel qual es reservaven 287 hectàrees d'albufera del parc natural de la badia de Cadis per construir-hi el polígon industrial Las Aletas, que havia de ser dels més grossos de l'Estat.
Segons recull la sentència, el Suprem considera que els arguments exposats pel Govern per ocupar el domini públic "són clarament insuficients" i que infringeixen la Llei de costes, de 1988. La resolució critica que no s'elaborà cap estudi d'alternatives, error que considera "inexcusable", i explica que "la declaració de la reserva s'ha produït en termes que no són conciliables amb el règim normatiu".
Ambigüitat
En aquest sentit, s'hi al·lega que el Consell de Ministres "utilitza una formulació extremadament oberta i imprecisa quan es refereix a la finalitat de la reserva".L'òrgan judicial troba que "el fet mateix que en l'acord impugnat es constitueixi la reserva per temps indefinit ve a corroborar que no n'ha quedat degudament delimitada la finalitat".
El text en destaca, doncs, que "s'hi enuncia de manera tan genèrica l'objectiu de la reserva, que resulta difícilment conciliable amb la protecció del domini públic marítim i terrestre".
El Tribunal Suprem ha decidit donar així la raó a l'organització conservacionista WWF-ADENA, que al·legà que "la declaració d'espai natural protegit no pot portar a ignorar els fins que, segons el mandat del legislador, ha de perseguir l'actuació administrativa sobre el domini públic marítim i terrestre (article 2 de la Llei de costes)".
El mateix jurat afirma que "la reserva no pot ser declarada en uns termes que suposin, necessàriament, la destrucció de les característiques naturals del terreny fins al punt de fer-ne inviable la recuperació i tancar així, de manera definitiva, tota possibilitat de retorn a la situació anterior."
La sentència posa fi al projecte del polígon industrial de Las Aletas, que tenia una inversió superior a 300 milions d'euros, aportats entre el Govern i la Junta, i que constituïa una de les grans apostes per crear fins a 10.000 ocupacions a la zona.
Aquesta resolució contundent serà un motiu de reflexió, almenys per a l'Executiu, segons afirmà ahir la mateixa vicepresidenta.
Silenci prudent
María Teresa Fernández de la Vega assegurà que revisarà "detingudament" la resolució perquè, segons afirmà, encara no l'ha poguda estudiar per "conèixer-ne el contingut". El pronunciament sobre això arribarà quan "ho hagi pogut analitzar", conclogué.
Des de la Junta d'Andalusia no hi hagué cap declaració, tot i que prèviament no havien estalviat ni imatge ni doblers per als anuncis de "l'espectacular polígon".
Una Llei de costes que no convenç ningú
La llei té com a finalitat la determinació i la protecció del domini públic marítim i terrestre. L'actuació administrativa hauria d'assegurar la integritat i la conservació de les zones protegides. En aquest sentit, tindria com a funció regular l'ús racional d'aquests béns i evitar-hi l'especulació per via privada o estatal. Tanmateix, una vegada més, feta la llei feta la trampa.
El Govern central, de fet, decidí el febrer passat suavitzar-ne l'aplicació, tot i les protestes de les diverses associacions per a la protecció del medi ambient.
El canvi en qüestió era motivat per l'alteració de la norma de no permetre vendre ni adquirir les cases construïdes en domini públic. Fins aquell moment, l'Estat hi atorgava una concessió de 30 anys, ampliables a 60, sota la condició que no era possible vendre-les.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.