L'excap de la Casa del rei Sabino Fernández Campo morí anit devers les 00.15 hores a la Unitat de Cures Intensives de la clínica Ruber Internacional de Madrid, on estava ingressat des de dia 12, després de ser intervingut quirúrgicament com a conseqüència d'una infecció intestinal. Fernández Campo es recuperava satisfactòriament de l'operació quan, dijous passat, el seu estat va començar a empitjorar, en complicar-se el problema intestinal amb una insuficiència respiratòria originada al pulmó on fa uns mesos havia sofert una hemorràgia a la pleura. Ahir horabaixa encara empitjorà molt més l'estat de salut de Fernández Campo i fonts de la seva família concretaven que no tenia força i que arribava pràcticament al final.
Sabino Fernández Campo, comte de Latores, títol que li va atorgar don Joan Carles l'abril de 1992, va ser secretari general de la Casa del rei entre 1977 i 1990, any en què va ascendir a la direcció d'aquesta institució, en la qual va estar fins al 8 de gener de 1993, moment en què el Monarca el nomenar conseller privat vitalici. La seva intensa i llarga trajectòria a la Casa del rei, durant la qual va participar en l'educació del príncep d'Astúries, es va caracteritzar per una impecable discreció, pel seu silenci i prudència en tots els assumptes relacionats amb la Família Reial. Sabino Fernández Campo va néixer a Oviedo, el 17 de març de 1918 i fou en aquesta ciutat on cursà els seus primers estudis i on es llicencià en Dret amb un brillantíssim expedient.
Va ser alferes i tinent provisional d'Infanteria. Posteriorment, va ser destinat com a tinent en el Regiment d'Infanteria Milà 32, d'Oviedo. El 1941 ingressà en les primeres oposicions del Cos d'Intervenció Militar i ocupà diversos càrrecs a Valladolid, Trubia, Oviedo i Gijón. Ascendit a tinent coronel, el desembre de 1956, rebé el càrrec d'interventor en la Direcció General d'Indústria i Material del Ministeri de l'Exèrcit. El desembre de 1975 va ser nomenat subsecretari de la Presidència del Govern i el juliol de 1976 subsecretari del Ministeri d'Informació i Turisme. El 23 de juliol de 1976 fou subsecretari del Ministeri d'Informació i Turisme, càrrec en què va cessar a petició pròpia per entendre que es trobava dins de les incompatibilitats regulades pel Reial Decret Llei 10/1977, de 8 de febrer, sobre exercici d'activitats polítiques i sindicals dels membres de les Forces Armades.
1977 entra al servei del rei
El juliol de 1977 es va incorporar a la Casa del rei i l'octubre de l'esmentat any fou designat subsecretari general. L'abril de 1980 ascendí a interventor general de l'Exèrcit, màxima categoria del cos a què pertany. El setembre del mateix any va prendre part activa en les gestions per fer realitat el naixement de la Fundació Príncep d'Astúries, organitzadora dels premis que reben el mateix nom, amb seu a Oviedo i a la qual ha prestat a tota hora el seu suport i simpatia. Es troba en possessió de nombroses condecoracions estatals i estrangeres, rebé infinitat de distincions, fou exemple d'home generós, humil i discret, personificant una referència esplèndida dels millors valors ètics.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
perdona, Andreu, si tu trobes que això és tan important com per considerar-se una notícia... endavant. A mi me la sua bastant.
No són meus els arguments, jo t'he donat referencies bibliografiques, tu no. Tu només creus el que tots els diaris publiquen amb la signatura "Agencies". Saps qui són aquestes agencies? Quins llinatges hi ha al darrera? Novament me reps amb evasives i sense arguments. El llibre el trobaras a l'enllaç: http://www.cut-bai.org/unrey.pdf La conversa la podem deixar per un altre dia, t'acceptaré el vi i per descomptat no m'enfadaré amb tu. A tu te dec el meu respecte, la meva "rabia" la tenc reservada a altres "personatges". Fins aviat i una abraçada.
Si no et refies dels arguments multitudinaris... imagina el que faig jo amb els teus!. A més, ja pots veure el que interessa el tema al comú dels lectors que pràcticament sols escrivim tu i jo per una espècie de picabaralla informàtica. Au, amb aquesta m'en vaig, tu queda't amb el que penses que ho fas molt be, i jo faré altra tant i tots dos contents. Llàstima del llibre que em vols regalar el t'hagués baratat per uns vinets i conversa sense enfadar-nos.
I si aquest senyor, succesor d'Armada, no té res aveure amb Franco com és que estava al seu Ministerio del Ejército? Com és que l'any 2000 defensava la intervenció militar armada als territoris "con actitud separatista"? Com és que era a la llista del que havia de ser el Gobierno de Concentración després del 23-F? També podríem parlar de la seva implicació en el cas "De La Rosa" o de les seves relacions amb Mario Conde. Te regal un llibre, aquí hi trobaras les coses que no diuen els que llegeixes tu. Aquest personatge és realment contrari a la democracia que dius defensar... http://www.cut-bai.org/unrey.pdf La propera vegada en lloc d'evasives m'agradaria rebre arguments... i el conscens mediatic no el consider un argument suficient per enaltir un personatge d'aquestes característiques.
Pràcticament tots els polítics de la transició han manifestat el seu dol per la mort d'aquest senyor, certament això surt publicat també a l'ABC. El nostre diari dbalears no en parla gens malalment d'ell, i als altres: El Pais, el Mundo, La Razón, Diario de Mallorca, Ultima Hora... etc. hi ha una pràctica coincidència en el condol i en el reconeixement de la figura. Gràcies Brossa per iluminar-nos a tots, pobres ignorants, amb la teva saviesa immensa i ignota que resta tan ben guardada que simplement no es veu. Au adeu!
El que he escrit ho he extret de biografies precisament. Del reietó i també de Sabino Fernández Campo, un personatge molt més fosc del que vols veure... Potser les biografies que has llegit tu són les que vénen de suplement amb l'ABC? o potser has llegit el que en diuen els llibres d'escola... http://dbalears.cat/actualitat/Opini%C3%B3/de-la-virilitat-varonil-i-la-particula-femenina-als-esfinters.html
D'acord Brossa, vist que l'odi et guanya al cervell no em resta sinó donarte la raó... com als bojos. Dit això afegir que no costa gaira rellegir les biografies de les persones abans de fer uns judicis tan cruels. Simplement exagerat, molt exagerat i per demés injust. Ara ja no basta justificar la teva postura sino que a més, i perquè quedi clar, aprofites par carregar-la contra els Borbons. Molt be, jo crec que tens dret a no voler-los, ni jo tampoc els vull, però una cosa no lleva l'altra, simplement no tens raó per més que et sobri bilis.
Com que no? És la successió de Franco, aquest home ha orquestrat el "que todo cambie para que no cambie nada" de la trancisió (o més ben dit, restauració borbonica). Ara, aixo sí, sense sang que fa lleig... És un dels principals actors a l'ombra del 23-F. És la dictadura espanyola que nega el dret de vot a milers de poersones, que tortura la dissidencia (informes anuals d'Amnistia Internacional) maquillada ce cara a Europa... Negar que els Borbons són la succesió de Franco aixo sí que és faltar a la Historia! Mal acabi ben podrit! Ell i els seus protegits monarques!
Ai Brossa, al final arribarem a fartar. Que no es el mateix en Franco que aquest home cony, sembla que no haguis conegut ni a l'un ni a l'altre. Jo a aquest no el conec més que de referències, al primer et ben assegur que sí que el vaig coneixer. La poesia està molt be referida a Franco, però de cap manera crec que encaixi amb aquest home, encara que no pensi com noltros, encara que no ens entengui, però no, no es el mateix.
Crec que s'escau recordar Brossa davant de la mort de Franco: FINAL Havies d'haver fet una altra fi; et mereixies, hipòcrita, un mur a un altre clos. La teva dictadura, la teva puta vida d'assassí, quin incendi de sang! Podrit botxí, prou t'havia d'haver estovat la dura fosca dels pobles, donat a tortura, penjat d'un arbre al fons d'algun camí. Rata de la més mala delinqüència, t'esqueia una altra mort amb violència, la fi de tants des d'aquell juliol. Però l'has feta de tirà espanyol, sol i hivernat, gargall de la ciència i amb tuf de sang i merda. Sa Excremència!- Glòria del bunyol, ha mort el dictador més vell d'Europa. Una abraçada, amor, i alcem la copa!