L'exsecretari d'Organització del PP gallec Pablo Crespo. | Arxiu

TW
0

L'aixecament del secret del sumari del cas Gürtel ha obert la capsa de pandora del PP. Els cervells principals de la pesumpta trama, l'empresari Francisco Correa i l'exsecretari d'organització del PP de Galícia Pablo Crespo, van dissenyar un pla des de la presó de Soto del Real per controlar la investigació de la corrupció amb l'ajuda dels seus advocats i alguns dels imputats, entre els qual hi ha l'exvicepresident de Repsol José Ramón Blanco Balín.
El sumari recull que tant Correa -qui va ordenar que apareguessin en els documents referents les empreses com D. Vito, protagonista d'El Padrino- com Crespo van elegir "els seus advocats en funció dels contactes dins dels òrgans judicials". En una de les converses del seu lletrat, de 24 de febrer, Crespo mostra les preferències perquè la causa la dugués el TSJM, davant la possibilitat de tenir contactes amb persones d'aquest òrgan judicial.

Correa i Crespo donen, a més, ordres per "al control de les declaracions dels imputats". Des del despatx de Manuel Delgado Solís i José Antonio López Rubal, advocats de Crespo, "es parla amb tots els missers per controlar les versions dels imputats en les declaracions a la seu judicial". En una comunicació entre Correa i el seu advocat, José Antonio Choclán, de 2 de març, es tracten qüestions com el material compromès i la coordinació a "des del punt de vista global". En un altre enregistrament, Crespo i el seu lletrat parlen de controlar les relacions amb el jutge i els fiscals del cas, tenint en compte que Choclán és exmagistrat de l'Audiència Nacional i va mantenir relacions professionals amb Concha Sabadell, una de les fiscals de la instrucció del TSJM.

Així mateix, el sumari revela noves dades sobre José Luis Izquierdo López, responsable comptable de la caixa B de les empreses de la xarxa. Segons consta en la seva declaració, el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, li demanà sobre per què apareix ‘D. Vito' en nombroses ocasions per fer referència a lliuraments de pagaments. "D. Vito és com si posàssim un nom en clau, però que no és clau. És Francisco Correa", va explicar l'imputat. En una altra de les escoltes, de 6 de març, Correa planteja a l'advocat la possibilitat de dir que el contingut de la memòria USB que li van confiscar és "un muntatge" fet per "Izquierdo i Pepe Peñas", amb referència als exregidors del PP de Majadahonda José Luis Peñas Domingo i José Luis Izquierdo López, qui van iniciar el procediment del cas Gürtel arran d'una denúncia davant de la Fiscalia Anticorrupció.

Segons l'informe de la Policia, en aquesta memòria apareixen els pagaments a Peñas quan era regidor de Majadahonda, ja que "cobrava tots els mesos" de la trama. Així mateix, en les converses amb el seu misser, el capitost de la trama es desvincula de les gestions de Crespo i d'Àlvaro Pérez Alonso, el Bigotes, responsable d'Organte Market a València. A més, subratlla que va crear l'estructura el 1995 i després "es va llevar d'enmig".
D'altra banda, Crespo explica en una gravació que els dos exregidors del PP van ser ajudats per Correa quan van ser expulsats del Partit i "els va mantenir econòmicament durant dos o tres anys". Segons el sumari, els exedils van començar a plantejar recursos i quan en presentaren la factura de 60.000 euros , Correa "es va negar a pagar". Segons Crespo, un d'ells mantenia contactes amb Correa. Van elaborar un dossier i el van dur al Grupo Prisa i a la Fiscalia Anticorrupció, i donaren inici al procediment.

"Maremàgnum polític"

La part del sumari sobre la qual s'ha aixecat el secret inclou entre els 17.000 folis una desena de missives que Crespo va enviar a diferents persones properes des de la presó, on va ingressar el 12 de febrer. En una de les cartes, del 25 del mateix mes, dirigida a la també diputada Mónica Magariños, apoderada d'Orange Market i consellera d'Easy Concept, Crespo assenyala: "Tot això acabarà en algun moment. Estam posats en una espècie de maremègnum polític i som el ninot a qui tothom lipega garrotades". "Tu no has comès cap delicte i ho diré on faci falta", manifestà Crespo. En una altra missiva dirigida al Bigotes, Crespo és més clar i li assenyala que a través dels seus advocats ha insistit molt en la "necessitat que centrin els seus esforços al desbloqueig econòmic" de les societats, fins i tot abans de treballar per la seva possible posada en llibertat.

Collado parlà amb Correa de negocis

La investigació realitzada del cas Gürtel exposa que l'exdirector gerent de la Fundació Balears Sostenible Pau Collado mantenia contactes telefònics amb el líder de la presumpta trama Francisco Correa sobre l'evolució dels seus negocis a l'Estat espanyol. En el sumari es detallen un seguit de converses telefòniques rellevants per al cas, com una intervinguda, en relació amb l'organització d'esdeveniments, entre Coll i Correra, en què l'exdirector gerent de la Fundació Balears Sostenible assegura "que han aconseguit allò de la Xina". En aquesta conversa, Correa li pregunta "si està cobrant de la comunitat" de Madrid i Collado li respon "que va cobrant alguna factura, però que queden coses pendents". En un moment posterior de la conversa, Correa demana a Collado "què li deuen" i si són 300.000 euros la quantitat. El també exdirector gerent de la Fundació Balears Sostenible li comunica que és "una miqueta més". Posteriorment, Correa comenta a Collado si Clemente "va deixar pagat tot allò de la seva àrea" i l'exdirector gerent de la Fundació Balears Sostenible li diu que és "tot OK".

Notícies relacionades

584.580€ sense justificar en el PP gallec quan Crespo n'era el núm. 2

Els informes policials que figuren en el sumari del cas indiquen que les "despeses no justificades" del Partit Popular a Galícia entre 1996 i 1999, data en la qual era secretari d'organització l'imputat Pablo Crespo, ascendeixen a 584.580 euros. Dies després de ser detingut Crespo, segons s'indica en el sumari, hauria relatat a la seva dona que un dia hauria fet lliurament a l'expresident de la Xunta de Galícia, Manuel Fraga, d'una còpia dels documents sobre els comptes de la formació d'aquest període dels quals ell era responsable.

En l'informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia es detalla que en una caixa de seguretat del banc de Santander a Pontevedra, Crespo guardava la documentació referent a les partides de despeses del partit entre abril i setembre d'aquells anys, i en els quals apareixia una doble comptabilitat. Uns comptes es justificaven amb rebuts i altres que no ho estaven justificats, però que "s'intentava mitjaçant l'emissió" de factures de diferents empreses que formaven part de l'entramat societari de Correa. L'informe subratlla que les esmentades companyies, com Special Events, ja treballaven realitzant actes per al Partit Popular a Galícia i demana que s'investigui la possible emissió de factures falses.

Crespo en una conversa gravada amb el seu advocat, afirmà que no creu que aquests papers creïn un "problema jurídic greu" i demana quin seria el termini de prescripció "d'aquest tipus de coses". "Depèn del que parlem: si és un problema de finançament irregular que pot conduir a un delicte electoral (...), a tot estirar deu anys, però crec que menys", li respon l'advocat. A continuació, Crespo es pregunta si el diari El País, que aquells dies informava sobre aquesta trama, podria treure aquesta informació en els dies següents, ja que l'1 de març es duien a terme els comicis gallecs. "Si el traguessin aquesta setmana, l'embolic que es pot muntar és enorme", afegeix el número dos de Correa. En conèixer aquesta part del sumari, l'actual president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, sortí a la defensa de l'actual Executiu gallec. "Són qüestions de fa 10 anys", afirmà ressaltant, a més, que "cap membre de l'actual executiva del partit no hi estava implicat".

La trama es ramifica

La trama Gürtel també esquitxa Castella-Lleó. Un informe policial remès al jutge que instrueix el cas assenyala que l'empresa Teconsa, adjudicatària el 2002 d'un tram de la variant d'Olleros de Alba (Lleó) en gairebé tres milions d'euros, suposadament va pagar en comissions prop de 72.000 euros. Aquesta quantitat, segons publicà dimarts el diari El País, es va lliurar a Francisco Correa i presumptament es va distribuir entre diversos membres del PP, entre ells Luis Bácernas, tresorer, i una persona consignada com T.O., la identitat del qual es desconeix, però que aquest rotatiu insinua que podria correspondre a Toti, sobrenom amb què es coneix Fernández Santiago, conseller de Foment quan va firmar l'adjudicació. Ràpidament, el conseller de Fometn sortí a desmentir l'informe i assegurà en una nota remesa que la Junta de Castella-Lleó posà a disposició dels grups parlamentaris l'expedient I.2LE-5, corresponent a aquest tram de la variable, per al seu examen previ a les obres.