L'aixecament del secret del sumari del cas Gürtel ha obert la capsa de pandora del PP. Els cervells principals de la pesumpta trama, l'empresari Francisco Correa i l'exsecretari d'organització del PP de Galícia Pablo Crespo, van dissenyar un pla des de la presó de Soto del Real per controlar la investigació de la corrupció amb l'ajuda dels seus advocats i alguns dels imputats, entre els qual hi ha l'exvicepresident de Repsol José Ramón Blanco Balín.
El sumari recull que tant Correa -qui va ordenar que apareguessin en els documents referents les empreses com D. Vito, protagonista d'El Padrino- com Crespo van elegir "els seus advocats en funció dels contactes dins dels òrgans judicials". En una de les converses del seu lletrat, de 24 de febrer, Crespo mostra les preferències perquè la causa la dugués el TSJM, davant la possibilitat de tenir contactes amb persones d'aquest òrgan judicial.
Correa i Crespo donen, a més, ordres per "al control de les declaracions dels imputats". Des del despatx de Manuel Delgado Solís i José Antonio López Rubal, advocats de Crespo, "es parla amb tots els missers per controlar les versions dels imputats en les declaracions a la seu judicial". En una comunicació entre Correa i el seu advocat, José Antonio Choclán, de 2 de març, es tracten qüestions com el material compromès i la coordinació a "des del punt de vista global". En un altre enregistrament, Crespo i el seu lletrat parlen de controlar les relacions amb el jutge i els fiscals del cas, tenint en compte que Choclán és exmagistrat de l'Audiència Nacional i va mantenir relacions professionals amb Concha Sabadell, una de les fiscals de la instrucció del TSJM.
Així mateix, el sumari revela noves dades sobre José Luis Izquierdo López, responsable comptable de la caixa B de les empreses de la xarxa. Segons consta en la seva declaració, el jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, li demanà sobre per què apareix ‘D. Vito' en nombroses ocasions per fer referència a lliuraments de pagaments. "D. Vito és com si posàssim un nom en clau, però que no és clau. És Francisco Correa", va explicar l'imputat. En una altra de les escoltes, de 6 de març, Correa planteja a l'advocat la possibilitat de dir que el contingut de la memòria USB que li van confiscar és "un muntatge" fet per "Izquierdo i Pepe Peñas", amb referència als exregidors del PP de Majadahonda José Luis Peñas Domingo i José Luis Izquierdo López, qui van iniciar el procediment del cas Gürtel arran d'una denúncia davant de la Fiscalia Anticorrupció.
Segons l'informe de la Policia, en aquesta memòria apareixen els pagaments a Peñas quan era regidor de Majadahonda, ja que "cobrava tots els mesos" de la trama. Així mateix, en les converses amb el seu misser, el capitost de la trama es desvincula de les gestions de Crespo i d'Àlvaro Pérez Alonso, el Bigotes, responsable d'Organte Market a València. A més, subratlla que va crear l'estructura el 1995 i després "es va llevar d'enmig".
D'altra banda, Crespo explica en una gravació que els dos exregidors del PP van ser ajudats per Correa quan van ser expulsats del Partit i "els va mantenir econòmicament durant dos o tres anys". Segons el sumari, els exedils van començar a plantejar recursos i quan en presentaren la factura de 60.000 euros , Correa "es va negar a pagar". Segons Crespo, un d'ells mantenia contactes amb Correa. Van elaborar un dossier i el van dur al Grupo Prisa i a la Fiscalia Anticorrupció, i donaren inici al procediment.
Operació Gürtel
Els caps de Gürtel dirigien la trama des de la presó
L'aixecament parcial del secret de sumari revela que els dos cervells del cas Gürtel dissenyaren un pla per controlar la investigació des de Soto del Real, fent servir la influència dels seus advocats
També a Ara
- Palma es presenta a Nova York com un referent cultural amb una mostra de flamenc
- Perdre la feina per defensar el català a l'aula
- L'Associació de Periodistes es posiciona en contra del nomenament de Josep Codony com a nou director general d'IB3
- SIAU romp el silenci entorn del mestre i cantant Miquel Roldán
- El centre de Salut Emili Darder desobeeix la normativa vigent
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Fa dies un diari va publicar que Àngel Colom ERC havia rebut diners de la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música. Ahir un altre va concretar més la informació i la va anunciar com a gran exclusiva. L'un i l'altre havien tingut accés a una documentació que forma part d'un secret de sumari dins un procediment en el qual, cal recordar-ho, el jutge encara no ha cridat a declarar el principal implicat. La primera constatació és que les filtracions sempre són segures. La segona és que en veurem més i potser de l'alçada d'un campanar, perquè Millet en va rebre i en va donar. Va repartir joc, perquè, si no, no s'entén. Mentre no arribi el judici podríem assistir a un gota a gota d'"exclusives" totes contra la mateixa direcció. Perquè després parlin del Constitucional. Paciència. La tercera constatació és el mateix to de la notícia. Àngel Colom va cobrar, segons va reconèixer ell mateix ahir, 72.000 euros. 150.000, a parer dels investigadors d'ofici. Els fons desviats en tot el cas poden sumar milions. "Espectacular"? Per què? Per la filiació política actual de l'afectat?ERC..es una oligarquia politica des de fa 30 anys, no.. m' extraya...perquè tots som iguals !! Els Lladres catalans de ERC no molesten? només els d'aquí...amb sap greu..catalanistas fastigosos..ens divertirem molt..ERC = ¿ ? Som i serem mallorquins, mai catalans ni dels inventats paisos som el 99.9%... voltros microminoria residual
Tenc sa formula!!! Enviar la F1 d'IB3 a porgar fum i tots aquest milions que ens estalviam.
PP=CORRUPTES=DECEPCIÓ=ABSTECIÓ=REGENERACIÓ POLÍTICA
Josep Planas Garriga: continui per favor, continui.
La corrupció del sistema (I) Tothom va veure com, quan i per què UM es va sortir de botador al Consell de Mallorca; i com l'endemà UM no va tenir coratge d'erojolar-se posant-se la vergonya de votar una reprovació dels informatius de Televisió de [M], una moció aprovada conjuntament amb els creadors i seguidors d'aquella IB3 dels Dávila, Schwartz, Umbert, etc. que va ser tan representativa de la nostra cultura i idiosincràsia, gran exemple de independència política, amb tota aquella gent tan identificada amb l'equànime imparcialitat política del PP. Arrelada en amplis sectors de la nostra societat poc avesada a interessar-se per la política creix la idea de que la corrupció política afecta tots els partits polítics. És fàcil d'escoltar llavors allò de “tots són iguals†i/o “aquells que no ho fan és perquè no tenen la clau del calaixâ€, etc.. Obviament abona aquest terreny l'aparició continua de tants i tants de casos de corrupció que ajuden a fer major aquest sentiment. La reiteració d'aquest fenomen en temps de crisi econòmica aguda fa més fàcil l'aparició d'idearis populistes que clamant-se partidaris i aprofitant-se de la crisi de la democràcia cerquin un lideratge basat en l'autoritarisme que acabi d'enfonsar el sistema del pluralisme polític de partits que n'assegura la certesa. Que creixi el bipartidisme en detriment d'un pluralisme que reflecteix millor la realitat social no és un factor aliè a aquesta crisi del valors. [Vagi això com a preàmbul de l'exposició de una reflexió sobre la corrupció del sistema polític de l'estat espanyol]. (Continuaré)