L'art de ser polític i impune

Estafats, decebuts. Així s'haurien de sentir els votants que es decanten habitualment per la ultradreta parlamentària. La taca de corrupció política que envolta multitud de càrrecs d'aquesta formació, els seus familiars i els seus col·legues empresaris en el marc del conegut de tothom cas Gürtel, no ha fet més que estendre's aquests darrers mesos, especialment als feus històrics del Partit Popular: el País Valencià i la comunitat de Madrid.

La complexa interconnexió de negocis, sospitosos regals i estafes vàries mitjançant la manipulació de concursos presumptament públics per atorgar contractes a les empreses implicades en la trama, es va revelant en comptagotes, si bé alguns mitjans de comunicació han aconseguit fer públics fragments de converses que deixen poc espai a la imaginació.

Transcrivim:
18 de diciembre de 2008. Àlvaro Pérez y Pablo Crespo.
Pérez: Vull que parles amb Ricardo.
Crespo: Hi ha poc de què parlar, les coses com són.
Pérez: No vull que tingui un problema per haver volgut ajudar-me. Diré a Yolanda (tresorera del PP) i a David Serra (vicesecretari general del PP) que Rambla no m'ajuda i que cal solucionar-ho.
Pablo: La solució és no ficar-ho tot en aquest exercici, és necessari inventar-se coses.

Una més:
Camps: Bon Nadal, "amiguito del alma".
Àlvaro Pérez: Escolta... que et continue volent molt.
Camps: I jo també... t'hauria d'haver trucat, per contar-t'ho tot, com va ser, per dir-te que tens un amic meravellós, Romero, i que l'altre és un tipus excepcional, eh? (...)
Camps: Bé, jo vull que ens trobem amb tranquil·litat per parlar de "lo nostre" ... que és molt bonic.
(...)
Àlvaro: Hola.
Isabel (esposa de Camps): Amb el meu t'has passat vint pobles.

(Per als pocs que no en coneguin els protagonistes, Àlvaro Pérez era "corresponsal" de Pablo Crespo, cap de la trama, al País Valencià).
Així, enmig de tota la parafernàlia empresarial entorn de les societats Special Events i Orange Market, enmig de noms i noms de desconeguts que havien participat d'una manera o de l'altra en el robatori a mà armada dels fons públics, sorgien vells coneguts: alguns dels "homes d'Aguirre" a Madrid i el president de la Generalitat, Francisco Camps, juntament amb els seus principals col·laboradors.

L'assumpte dels vestits de Francisco (més de 12.000 euros) va fer córrer rius de tinta, com també ho feren les dimissions a la capital espanyola de l'exconseller d'Esports, Alberto López Viejo, i del batle de Majadahonda.
Tanmateix, el sistema judicial no sempre és sinònim ni garant dels termes veritat i justícia i, a més, la classe política valenciana és una experta a sortir-se'n, d'aquest tipus d'embulls (si no, que ho diguin a Fabra).
De moment, entre tots els "corruptes" en sumen un total de 71, segons feia públic fa uns dies el Tribunal Superior de Justícia madrileny, a petició del jutge que instrueix el cas, Antonio Pereira.

I entre ells no hi figura Camps, que ja fou imputat i acudí a declarar. I és que el Tribunal Superior de Justícia valencià no hi ha vist cap indici de delicte. O sigui, que ni vestits, ni finançament irregular del partit: són tot invents del centre parlamentari que ocupa l'Executiu espanyol.
Camps ho resumia fa uns dies a les Corts: "Des que començà tot aquest embull, hem arrasat en les eleccions (europees)".

Així ha estat, i sembla que així serà a "la terreta valenciana" i, possiblement, també al feu Aguirre-Gallardón. En aquesta adormida societat, estancada en el caciquisme polític del segle XIX, no hi ha mobilitzacions massives contra l'estrangulació financera executada per uns polítics d'astronòmics sous sobre les entitats públiques. Una radiografia social com qualsevol altra: milers de persones van als camps de futbol cada diumenge, milers de persones es manifesten contra la interrupció voluntària de l'embaràs... Però quants es manifesten contra la impunitat d'aquells a qui, en teoria, confiam els nostres doblers, la nostra salut, la nostra educació?