Prohibits els actes d'Etxerat a Arrasate

La decisió de l'AN va en contra del que Interior havia autoritzat prèviament

TW
0

El jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va decidir prohibir els actes previstos per a ahir vespre i els pròxims dies 28 i 29 a Arrasate (Guipúscoa) convocats per l'associació de familiars de presos Etxerat, tot i que havien estat prèviament autoritzats pel departament basc d'Interior.

Ja posat, el magistrat també va prohibir que es dugués a terme a Arrasate de l'homenatge al membre d'ETA Pakito Arriaran previst per a avui.

 

Interlocutòria polèmica

Segons una interlocutòria del jutge, els actes convocats són una manifestació clara i objectiva d'enaltir un terrorista dins una estratègia de suport a les activitats delictives d'ETA.

La decisió del magistrat es produeix després de la denúncia presentada ahir per les associacions de Víctimes del Terrorisme i Dignidad y Justicia perquè es prohibissin les marxes.

I enmig de tot, un embull de competències. Inicialment, el departament d'Interior basc autoritzà aquestes activitats, encara que va prohibir que s'hi exhibissin fotos de presos.

El Tribunal Superior de Justícia del País Basc va revocar l'ordre del Govern basc d'Interior i va permetre l'exhibició d'aquestes imatges en els actes d'Etxerat perquè considera que, si Interior tenia la sospita que en aquestes concentracions es podia arribar a enaltir el terrorisme o hi podia haver alteracions de l'ordre públic, n'hauria d'haver prohibit la mera celebració.

Així les coses, l'organització de familiars de presos opinà ahir que la sentència que revoca la prohibició de mostrar imatges dels militants d'ETA en les concentracions convocades a Arrasate "és un suport" a la denúncia contra "la repressió violenta policial" que durant els darrers mesos pateix aquesta associació.

En una compareixença davant els mitjans de comunicació a Bilbao, representants d'Etxerat llegiren un comunicat, en basc i en castellà, i van demanar les dimissions del lehendakari, del conseller d'Interior, Rodolfo Ares, i dels dirigents de l'Ertzaintza, com a "responsables de les càrregues i agressions" que asseguren haver sofert.