L'Audiència Nacional surt a la caça dels nazis

Els crims contra la humanitat no prescriuen. El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno dictà ahir una ordre internacional de crida i cerca contra tres exguàrdies de les SS -Johann Leprich, Anton Tittjung i Josias Kumpf- imputats per un delicte de genocidi i per crims contra l'home. Aquests haurien estat perpetrats entre 1942 i 1945 en els camps de concentració de Mauthausen, Sachsenhausen i Flossenbürg, en els quals es calcula que uns 7.000 espanyols foren presoners i que 4.300 d'aquests perderen la vida. En la interlocutòria, el jutge acorda el processament dels tres exguàrdies nazis i ordena per a ells presó provisional, comunicada i incondicional. Així, requereix a la Policia i la Guàrdia Civil que procedeixin a la detenció. Segons la resolució judicial, dos dels encausats -Johann Leprich i Anton Tittjung, de 84 i 85 anys respectivament- resideixen als Estats Units, mentre que el tercer -Josias Kumpf, que en té 84- viu a Àustria.

Ismael Moreno considera els tres exmembres de les SS "còmplices" dels delictes de genocidi i dels crims contra la humanitat per la seva activitat durant la Segona Guerra Mundial en aquests tres camps de concentració, on moriren milers d'espanyols. El magistrat de l'Audiència atén així la petició de la Fiscalia, que el passat 29 de maig presentà un escrit sol·licitant aquest processament a instàncies d'una denúncia feta per supervivents dels camps d'extermini. La querella també es dirigia contra un quart home, Johan Dmjanjuk, que en l'actualitat és investigat a Alemanya i que per això no se n'ha ordenat l'arrest. El jutge considera que els tres exguàrdies nazis -presumptes membres de l'organització SS Totenkopf-Sturmbann (batalló de la Calavera)- varen participar en la persecució de jueus i d'altres grups ètnics, com també de presoners de diverses nacionalitats d'Europa -l'espanyola n'és una- durant la Segona Guerra Mundial.

Respecte a Leprich, nascut a Romania, la interlocutòria afirma que va ser guàrdia del camp de Mauthausen, on els presoners eren sotmesos a inanició, pallisses, tortures i assassinats per diversos mètodes, com el gas, la forca o l'estrangulació. Per la seva banda, Anton Tittjung -nascut a l'antiga Iugoslàvia- va desenvolupar funcions de vigilància dels captius al mateix Mathausen, armat i amb ordre de disparar, mentre aquests realitzaven "treballs forçats" i eren perseguits per la seva raça, religió o tendències polítiques. Finalment, Josias Kumpf -també nascut a Iugoslàvia- va servir com a guàrdia armat a Sachsenhausen, on els nazis varen assassinar brutalment milers de presoners i on, igual que a Mauthausen, hi va haver víctimes espanyoles. Ara bé, l'ordre d'arrest de Kumpf podria quedar en no-res perquè, segons confirmà el Govern austríac, en el seu Codi Penal no existeix base jurídica per extradir-lo, ja que no reconeixen aquest tipus de delicte.