Pujada d'imposts sí, però no més que durant el 2004. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, assegurà ahir que la pressió fiscal espanyola, situada actualment en el 32,8% del PIB, no superarà després de la "reforma fiscal" que prepara l'Executiu el nivell que tenia quan els socialistes van assolir el poder, situada en el 34,5% del PIB. En resposta a una pregunta del líder del PP, Mariano Rajoy, durant la sessió de control al Govern, Zapatero assegurà que aquest és el compromís electoral del seu partit, que en els cinc anys que fa que governa ha baixat "en dos punts del PIB la pressió fiscal", amb mesures com la reducció en cinc punts de l'Impost de Societats o la supressió del de Patrimoni.
El cap de l'Executiu va recalcar que aquesta "pujada d'impostos limitada i temporal en alguns casos" és el que actualment "necessita Espanya" per fer front a la crisi econòmica, mantenint la protecció social i la inversió productiva en infraestructura "per crear ocupació". "Avui tenim molta més protecció social que quan vostès governaven", va etzibar a Rajoy. "El que Espanya necessita és preservar la protecció social i conquerir més drets socials", va insistir el cap de l'Executiu, que va assegurar "que la política social és una política que crea riquesa mitjançant beques, dependència i educació infantil". "El que Espanya necessita és preservar la protecció social i conquerir més drets socials", va insistir el cap de l'Executiu, que assegurà "que la política social és una política que crea riquesa mitjançant beques, dependència i educació infantil".
Davant això, el president del PP va replicar que avui dia la política social del PSOE "són 4,3 milions d'aturats, el doble de la taxa de la UE", i va tirar per la cara a Zapatero que "canviï de criteri cada dia" i en pocs mesos passi de descartar una pujada d'impostos a anunciar "la major pujada de la història de la democràcia". "Així és impossible", li va retreure.
"No té ni conviccions ni plans"
Rajoy, que va exhortar sense èxit ZP a aclarir quins impostos vol pujar, va denunciar que els socialistes hagin passat de tenir un superàvit públic de 2,7% del PIB a un dèficit del 10% amb una "política de despesa desmesurada" que indica que el Govern "no té ni conviccions fermes ni un pla seriós per fer front a la crisi".
"Almenys ha reconegut que tenim opinions, encara que no els agradin, però és que les seves són desconegudes", va contraatacar Zapatero, qui va defensar que les reformes en matèria fiscal permetran al nostre país complir amb l'objectiu del 3% de dèficit el 2012, a la qual cosa l'obliga el Pacte d'Estabilitat europeu, i suposaran "en alguns casos pujades i en d'altres rebaixes", com succeirà amb les Pimes que creïn ocupació, que veuran reduït un 5% el tipus que pagaran en Societats.
"Consolidar l'objectiu fiscal per complir el Pacte d'estabilitat, mantenir els avenços en drets socials i la capacitat del sector públic per dur a terme inversions que contribueixin a la recuperació: aquest és l'objectiu", va assegurar Zapatero durant el mateix debat, en resposta a una pregunta de CiU. A instàncies del portaveu adjunt de la federació nacionalista, Josep Sánchez Llibre, que va substituir Josep Antoni Duran i Lleida, afectat per una lleugera indisposició, Zapatero va defensar que "a Espanya, governar és prendre decisions que unes vegades són més amables i d'altres exigeixen compromisos". Sánchez Llibre li va demanar que no s'equivoqui" i li advertir que pujar impostos és "un greu error per a la generació de llocs de treball".
"Es van equivocar en la solució de la crisi i ara ho tornaran a fer de nou: el que desitgen els espanyols no és pagar més impostos, sinó abandonar l'atur o mantenir la seva ocupació", va asseverar el diputat català, qui va avançar que la seva formació donarà al Govern "receptes per generar confiança i ocupació i més ocupació", passant per incentius fiscals i rebaixes de cotitzacions a les empreses. Per la seva banda, la vicepresidenta segona, Elena Salgado, va acusar el PP de no atrevir-se a dir on minvaria la despesa pública, mentre que, en canvi, l'Executiu sí que ha posat data a l'anunci dels canvis fiscals, que serà quan es presentin els Pressuposts Generals de l'Estat de 2010. La vicepresidenta assegurà que la fase més aguda de la crisi ha passat i subratllà que no se'n podrà sortir a qualsevol preu, reduint les prestacions socials o retallant el dret dels treballadors.
Aído diu que els anuncis de contactes són vergonyosos i que no regularà la prostitució
"Una vergonya". Així qualificà la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, els anuncis de contactes sobre prostitució que es publiquen en la premsa espanyola. La titular d'Igualtat es mostrà "convençuda" que els mitjans de comunicació deixaran de publicitar-los "quan les seves circumstàncies els ho permetin". La ministra va fer aquestes declaracions en el Congrés després de l'anunci que féu el diputat d'ERC Joan Tardà, qui presentarà la pròxima setmana una moció, conseqüència de la interpel·lació formulada ahir a la ministra sobre prostitució, perquè el Govern prengui les mesures oportunes per tal de suprimir aquests anuncis de la premsa.
Aído va destacar que el Parlament va instar en el seu dia els mitjans de comunicació que, en el marc dels seus codis deontològics, "es plantejassin renunciar a la publicitat relacionada amb el comerç sexual", mesura que està convençuda que la premsa prendrà. De la mateixa manera, Aído rebutjà que es regulàs la prostitució i afirmà que aquest problema s'enfoca "plantant-li cara i anant a cercar-ne l'arrel" a través del Pla contra el tràfic d'éssers humans amb finalitats d'explotació sexual, aprovat el passat mes de desembre, que persegueix les màfies que exploten les dones.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I perquè hem de pagar imposts si després són un negoci d'empresris particulars als quals es delega la recaptació. Per a més informació vegeu http://www.gobiernobalear.com El govern de la comunitat autònoma té cedit el cobrament a particulars (el Recaptador de la CAIB i els Registradors de la Propietat) a canvi d'una comissió i, com que la quantitat total cobrada és astronòmica, desenes de milions d'euros dels nostres imposts se'n van a la butxaca de particulars que tenen aquesta concessió, pròpia de l'edat mitjana però no d'un estat modern. I això en plena crisi i amb gent que no pot arribar a fi de mes Pere LLobera
No em crec res del que digui el Sr. Zapatero. I menys en assumptes econòmics. No li queda ni un sol dels seus assessors econòmics importants. Tots li fugen.