El Dia de la Constitució podria ser la data elegida per 60 municipis catalans per sumar-se a la iniciativa impulsada a Arenys de Munt: realitzar un referèndum sobre la independència de Catalunya. De moment es tracta d'una data que negociaran previsiblement dijous que ve representants dels ajuntaments que hi estan interessats i diverses plataformes sobiranistes, però no li falta força simbòlica. Després de l'aclaparador èxit obtingut al petit municipi (un 96% a favor del ‘sí'), el batle Carles Móra es mostrà satisfet amb la notícia. Ara bé, també va manifiestar que, si es convoquen consultes, s'ha de fer donant una explicació prèvia a la població sobre què significaria aquesta independència. "És important informar la gent de què vol dir això. A més de defensar la llengua, s'ha de pensar des del punt de vista econòmic, social i cultural", afirmà. De fet, la votació, fins i tot sense ser vinculant, no ha deixat ningú indiferent.
El panorama polític es trobava ahir dividit entre la crítica dels grans partits estatals i la defensa a ultrança de les formacions catalanes, amb l'excepció dels representants al Principat de PSOE i PP. La vicepresidenta primera del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, va subratllar que la consulta està "fora de la Constitució i de la llei" i no té cap conseqüència legal. "Per tant, en aquest cas: valor jurídic, zero; vinculació legal, zero; conseqüències legals, zero", volgué aclarir. Per part seva, el ministre de Justícia minimitzà la repercussió qualificant el referèndum de "manifestació feta per algunes persones al marge de la legalitat". El líder del PP, Mariano Rajoy, es va limitar a sol·licitar al president del Govern que no "calli", que "no miri a una altra banda" i que es pronunciï "amb claredat".
Des de Catalunya el conseller d'Educació, Ernest Benach, va qualificar l'acció de "festa de la sobirania", mentre que el president d'ERC, Joan Puigcercós, anuncià que la seva formació realitzarà una convenció municipal per coordinar consultes similars a altres pobles. Ara bé, avisà que no seran secundades per ICV-EUiA, els quals opten per no "crear falses expectatives". Puigcercós va aprofitar l'ocasió per escometre el PSOE, el discurs del qual, a parer seu, és més "fàcil" de mantenir quan hi ha violència, ja que els seus arguments es dilueixen quan no n'hi ha. A casa nostra fou el secretari general del PSM-EN, Biel Barceló, qui es va pronunciar sobre el tema i aprofità per felicitar el poble d'Arenys ja que, segons assegurà, "falta molt per aconseguir uns vertaders mecanismes de participació democràtica a l'Estat espanyol".
"Aquí hi ha molta feina per fer abans de cap referèndum"
El professor de dret administratiu de la UIB Bartomeu Colom defensa la llibertat dels ciutadans per expressar-se en la consulta d'Arenys de Munt.
Com valorau la consulta d'Arenys de Munt?
Trob que hi ha anat molta gent i que, en un país democràtic, tothom ha de poder expressar-se lliurement.
Què us sembla la resposta del Govern espanyol?
A la Gran Bretanya això no passaria. Hi ha països en què es pot discutir tot sense que ningú no s'exalti i d'altres en què alguns temes són tabús.
Tot plegat pot anar més enllà?
De moment ja hi ha seixanta municipis que també volen fer la consulta. Catalunya té molts més pobles, però no sabem fins on pot arribar tot això.
Seria possible una iniciativa semblant a les Illes?
La situació d'aquí és molt diferent. Tenim unes institucions molt magres, el pitjor finançament de l'Estat -tot i que ara diuen que ja som en la mitjana- i una administració que no funciona. Mentre que Catalunya blinda la normativa lingüística, la nostra no avança des del 2003. Aquí també es pot fer un referèndum, però no sé quin sentit té mostrar que hi ha una minoria que vol la independència. No hi estic en contra, però hi ha molta feina abans de fer cap referèndum.
Laporta, amb Carretero: "Els independentistes poden ser invencibles si estan units"
El president del FC Barcelona, Joan Laporta, es va mostrar ahir partidari de l'ideari independentista de Joan Carretero, líder de Reagrupament, exconseller de la Generalitat i exmilitant d'ERC. En una entrevista de Catalunya Ràdio, coincidí amb Carretero en el pensament que els independistes poden ser "invencibles" si estan units.
"La unió fa la força i el que ens ha passat a Catalunya moltes vegades és que els partits estan molt disseminats", va lamentar. Precisament per això va aplaudir que Reagrupament aspiri a agrupar l'independentisme per concentrar-se en aquest objectiu.
Això assegurà després que el mateix Carretero afirmàs diumenge que li agradaria tenir dins la formació "patriotes" com Laporta, encara que va dir que no havia parlat d'això amb el barcelonista. Per part seva, la presidenta del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, recomanà a Laporta que se centri en el seu treball i deixi les qüestions polítiques. En aquest sentit, insistí que cadascú faci la seva feina.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I els PeSeMeros, què en diuen d'això?.
Estic amb tu... Joan Socias es Mallorquins no som catalans som Mallorquins y res mes, es radicalisme catalanista fa plorera..y es menorqui done entendre que no es imperialisme...jajjajaa Visça el Reigne de Mallorca...
Jo lo que voldré serà que Menorca s'adhesioni al nou Estat Català. Direu.. eeep! que no sou catalans es menorquins, que tal i que qual... Que collons! Posats a triar entre ser a un Estat Catalanofòbic, que va en contra de sa cultura pròpia (no em posaré a enumerar atacs directes i indirectes perquè ara no em fa ganes posar-me de mala llet) i ser a un Estat Català.. que vols que et digui? Parlar d'Estat Espanyol és com parlar d'Estat Castellanista, i éssent com som es menorquins, una colònia petita i indefensa a n'ets atacs castellanitzadors, jo ho tindria bo de decidir. I després ningú mos vindrà amb sa historieta per no dormir de que parlam una "lengua rekional" i que "la buena" és la de l'imperio. Ets imperis, amb sa democràcia real, se n'han d'anar a la merda per collons. El món és dels pobles lliures units en igualtat. Una vegada siguem independents ja mos asseurem a dialogar i a discutir tractes amb es que ara mos ocupen.. si volen, és clar!
La cosa comença a encetar-se. Ho veig amb l'escuma que han tret per sa boca aquells que per "la sacrosanta constitución de las jons" matarien tot allò que fes ferum de català. Ara bé, açò de la macroconsulta dia 6 de desembre, no crec que sigui així. No sé si ho faran d'un en un o si ho faran un altre dia, però aquest dia seria molt fetut. No per sa simbologia des dia, sinó perquè hi ha pont.
Sense nom..- per que no te presentas a ses properas eleccións per que de estadistiques fas riure jajja ..Salut y Visça Mallorca mai catalana..
Joan Socias-Visca Mallorca alemanya,aquests si que es senten mallorquins,i parlen el mallorquí que dona gust escoltar-los ja,ja,ja
Perque vegis Joan Socias que vaig de cara i amb la cara ben alta sense cap complexe et diré que he nascut a Mallorca i per tant em sent ben mallorquí i tinc ben clar que gràcies al rei en Jaume LA NOSTRA NACIÓ ÉS LA CATALANA i m'es ben igual on vulguis situar la capital: Barcelona, Palma, Alacant, Eivissa, Castelló, Ciutadella, Lleida, Manacor, València, Girona, Sineu, Perpinyà, ... PERÒ, I PER DAMUNT DE TOT NO SOM ESPANYOL encara que un document d'identitat imposat ho digui. VISCA LA TERRA!!!! A LA MERDA ESPANYA!!!!!!!!!!!!!!!!!
menorca a favor de la independencia ( PSM, ELS VERDS, ESQUERRA, UM, sectors d'EU ,,,)
que sou un 99,9%? jajaja no em facis riure! La gent que xerra mallorquí a Mallorca som com a minim un 50 % d'aquets 50% el 90% reconeix que el mallorqui es català, així de clar. D'aquesta metiat de mallorca el 70% vota nacionalsime català ( UM, PSM...) l'altre 30% vota PSOE ( per el simple fet de que no guanyi el Partit Proespaña) . Del 50 % restant, la majoria,un 70% ( casi tots fills immigrants d'Andalusia de primera i segona generació ) vota el Partit Proespaña (PP) com estaba clarisim i un 30% restant voten el PSOE. Fent contes el que esta marginat aquí ets tú, es a dir, el mallorquí que no vota ni siquiera a PSOE, si no que vota Sirculo Baleà, PP i altres partits espanyolistes ( si ets immigrant de primera o segona generació no tenc res a dir, si no, que simplent estàs aquí d'ocupació i això tard o d'hora acabarà)
Una cosa es la Corona d'Aragó i l'altra els territoris que la varen formar al llarg del temps. Una especie de Commonwealth.Un territori era el Regne d'Aragó. Un altra el Principat de Catalunya, etc. Sobre si Valencians i Mallorquins son Catalans, jo crec que es com dir si els Australians son Anglesos. Ni ho son ni ho poden ser, excepte que demanin l'entrada en Catalunya, cosa no prevista en les lleis catalanes ni en les espanyoles. De Catalans de gentilici nomes hi ha de dos menes: Els que van caure de la banda espanyola i els que van caure de la banda francesa. Per tant, els mallorquins ni son catalans ni ho poden ser encara que vulguin, la qual cosa no els fa per descomptat ni millors ni pitjors. Una altra cosa es mantenir i fomentar els lligams culturals. Aixo crec que ens convé a tots. ...fa uns anys vaig estar a les festes de Sant Joan, a Menorca. Molt bonica i agradable, pero a Catalunya una festa com aquella jo crec es impossible. A catalunya un hom es passeja en cavall fent figuretes i presumint de senyor i el cop de roc es segur..Mallorquins son Mallorquins son balears no catalans